Les
Falles del Pirineu compten amb ben poques publicacions que les
expliquin o mostrin amb profunditat, o que les considerin en la seua
extensió geogràfica real. La recerca, “biblio-carto-etnogràfica”, i les
entrevistes han empés els autors a estendre el territori fallaire per
les capçaleres dels rius Cinqueta, Éssera, Issàbena, Garona, Noguera
Ribagorçana, Flamisell, Noguera Pallaresa i Valira, i a citar, en
relació a Falles i a Faros, prop de 100 pobles.
El llibre alterna “Exposicions” fotogràfiques amb “Capítols” de textos. Les primeres mostren sense paraules la potència estètica del foc i de la gent que el manipula, a través de l’obtenció dels materials, la construcció de Falles i Faros, la pujada, l’encesa i la baixada dels focs. Els capítols, també il·lustrats, aborden la qüestió actual de les Falles, la seua tecnologia d’elaboració, la distribució geogràfica, les diferents formes de cremar-les, sense esquivar les especulacions entorn del seu origen i transformació, tot utilitzant la lírica, la citació erudita, l’argumentació pseudo-oral i la ficció.
Autors: Sergi Ricart Ibars (fotografia, maquetació) i Xavi Farré i Sahún (textos)El llibre alterna “Exposicions” fotogràfiques amb “Capítols” de textos. Les primeres mostren sense paraules la potència estètica del foc i de la gent que el manipula, a través de l’obtenció dels materials, la construcció de Falles i Faros, la pujada, l’encesa i la baixada dels focs. Els capítols, també il·lustrats, aborden la qüestió actual de les Falles, la seua tecnologia d’elaboració, la distribució geogràfica, les diferents formes de cremar-les, sense esquivar les especulacions entorn del seu origen i transformació, tot utilitzant la lírica, la citació erudita, l’argumentació pseudo-oral i la ficció.
Títol: Foc al Faro! La Festa de les Falles al Pirineu
Edita: Alpinart, 2012.
Idioma: ribagorçà. Versions castellana i francesa incloses.
Característiques: cartoné, 35x24cm, 208 pàgines (167 color + 41 de traduccions, mapa a les guardes).
Bloc de Sergi Ricart
“ La gente del pueblo, cuando llega la temporada,
se encuentra, sin listas ni convocatorias,
se avisan,a ver qué día nos va bien,iríamos a buscar tea.
Se tienen que hacer las fallas: y uno
trae motosierra, el otro maza y cuñas,
el otro cuarenta mangos, cada cual su hacha;
y las tachas, el alambre, las cervezas,
de alguna caja común se pagan.
La resina inunda las calles, hendiendo el aire.
Nadie obliga a nadie,
ninguna ley o norma lo dicta,
en anarquía, pues,
todos acuden
si se lo pide el cuerpo
sea el propio o el social. ”
·
“ La gent del
poble, quan n’arribe el temps,
si trobe, sense
llistes ni convocatòries,
s’avisen, a vere
quin dia mos va bé, ‘niríom a buscar teia.
S’han de fer es
falles: i l’un
porte motosarra, l’atre mall i tascons,
l’atre coranta
mànics, cadu l’astral;
i es tatxes, el
filferro, es cerveses,
d’alguna caixa comuna si paguen.
La rantina inunde
els carrers, asclant l’aire.
Digú obligue digú,
cap llei o norma ho diu,
en anarquia,
donques,
tothom hi acudís
si
le ho demane el cos
sigue el propi o el
social. ”
Vamos
apareciendo por la plaza a una hora que ya no hace falta convenir. Las
sombras de las callejuelas se alargan y pierden lentamente su papel de
regazo imprescindible en estas vecindades del solsticio estival.
Mochilas viejas, botas de vino que cuelgan bajo los brazos, abrazos de
complicidad, risas sonoras, conversaciones que se enmarañan como hojas
secas por las esquinas.
·
Anem apareixent per
la plaça a una hora que ja no ens cal convenir. Les ombres dels
carrerons s’allargassen i perden lentament els seu paper de jaç
impresicindible en aquestes rodalies del solstici estival. Motxilles
velles, botes de vi que pengen sota els braços, abraçades de
complicitat, riures sonors, converses que s’embrollen com fulles
seques per les cantonades.
Antorchas
de madera. Grandes y pequeñas fallas que se clavan sobre los hombros
deseosos a lo largo de un camino que nos eleva sobre el paisaje y nos
otorga perspectivas familiares que se vinculan año tras año en el
recuento de nuestras historias y que se agarran cada vez como un pulpo a
nuestros estómagos.
·
Torxes
de fusta. Grans i petites falles que es claven sobre les espatlles
desitjoses al llarg d’un camí que ens eleva sobre el paisatge i
ens atorga perspectives familiars que es vinculen any rera any en el
recompte de les nostres històries i que cada cop s’aferren com un
pop als nostres estómacs.
El
cielo se adormece sobre estos prados con vistas al valle, faros sin
mar, mientras un centenar de animales meriendan y bromean, repartidos
sobre la hierba en manadas afines.
·
El cel s’endormisca
sobre aquests prats amb vistes a la vall, faros sense mar, mentres un
centenar d’animals brenen i bromegen, escampats sobre l’herba en
ramats afins.
Un ser
extraño y eléctrico repiquetea en nuestros pechos, muerde nuestras
gargantas, manosea nuestras vísceras, se instala como una emoción
inexplicable sobre nuestras pieles ruborizadas. Decenas de centinelas
aguardan de pie, se alejan del aliento llameante de las fallas para no
arder con ellas, soportadas todavía derechas, aguardando la señal
invisible, conformando un clan multitudinario de portadores de calor y
luz. Desde la distancia, gigante hoguera.
·
Un ésser extrany i
elèctric repiqueteja en els nostres pits, mossega les nostres
gorges, grapeja les nostres vísceres, s’instal.la com una emoció
inexplicable sobre les nostres pells ruboritzades. Desenes de
sentinelles esperen de peus, s’allunyen l’alè flamejant de les
falles per no cremar amb elles, suportades encara dretes, esperant el
senyal invisible, conformant un clan multitudinari de portadors de
calor i llum. Des de la distància, gegantina foguera.
La falla
sobre el hombro ilumina al que nos sigue. No se puede perder el paso. La
serpiente desciende por la montaña. Los gritos retumban en la noche y
se pierden entre las llamaradas que viajan. La serpiente baila por la
montaña. Es un reptil casi mitológico que se precipita des de la negrura
de los cielos y con su hambre voraz sisea en pos del pueblo.
·
La falla sobre
l’espatlla il.lumina al que ens segueix. No podem perdre el pas. La
serp descendeix per la muntanya. Els grits retrunyen en la nit i es
perden entre les flamarades que viatgen. La serp balla per la
muntanya. És un rèptil quasi mitològic que es precipita des de la
negror dels cels i amb la seva fam voraç xiuxiueja en busca del
poble.
Correrías entre las callejas encendidas. Humo y piedra. Griterío y tos. Sudor y emoción. Comunidad.
·
Corredisses entre
els carrerons encesos. Fum i pedra. Cridoria i tos. Suor i emoció.
Comunitat.
“Las Fallas vienen del Faro. Y su destino es una hoguera con una fiesta alrededor.”
·
“Les Falles venen
del Faro. I el seu destí és una foguera amb una festa al voltant.”
Presentamos nuestro libro · Presentem el nostre llibre:
Foc al Faro! La
Festa de les Falles al Pirineu
Sergi Ricart ·
Xavi Farré
¿Te apetece conocerlo un poco? · Et ve de gust coneixer-lo una mica?
Entra: Foc al Faro!
En el 2009 mi
amigo Xavi Farré, geógrafo con clara vocación de antropólogo, y yo,
conformamos un equipo que empezaó a viajar por el Pirineo central para
ir recogiendo los testimonios de una antigua tradición que hermana una
parte de sus pueblos sin que estos apenas lo sepan: la Fiesta de las
Fallas.
·
Al 2009 el
meu amic Xavi Farré, geògraf amb clara vocació d'antropòleg, i jo, vam
conformar un equip que començà a viatjar pel Pirineu central per anar
recollint els testimonis d'una antiga tradició que agermana una part
dels seus pobles, quasi sense que aquestos ho sàpiguin: la Festa de les
Falles.
Esta es una
celebración del solsticio de verano, enmarcada en los ritos paganos del
fuego (claramente diferenciada de su homónima valenciana), de origen
geográfico y temporal incierto, y que se caracteriza por poseer un
sustrato emocional muy potente y un fuerte arraigo en las dinámicas
comunitarias locales.
·
Aquesta és
una celebració del solstici d'estiu, enmarcada en els ritus pagans del
foc (clarament diferenciada de la seva homònima valenciana), d'origen
geogràfic i temporal incert, i que es caracteritza per posseir un
substracte emocional molt potent i un fort arrelament en les dinàmiques
comunitaries locals.
Hoy, cuatro años más tarde, este increíble periplo ha acabado plasmándose en forma de un libro:
Foc al Faro! La Fiesta de las Fallas en el Pirineo.
·
Avui, quatre anys més tard, aquest increible periple ha acabat plasmant-se en forma d'un llibre:
Foc al Faro! La Festa de les Falles al Pirineu
Sus textos e
imágenes tratan de daros información sobre diferentes aspectos de esta
fiesta, pero sobretodo tienen la clara intención de transmitiros la
fuerza estética y emotiva que transciende el ritual.
·
Els seus
textes i imatges tracten de donar-vos informació sobre els diferents
aspèctes d'aquesta festa, pero sobretot tenen la clara intenció de
transmitir-vos la força estètica i emotiva que transcendeix el ritual.
La obra cuenta con escritos de Xavi, y fotografía y edición mías, y es de gran formato (35 x 24 cm). Presenta numerosos textos de carácter etnográfico, pero también reflexiones, poemas, cuentos y otras delicadezas, así como una cuidada selección de las mejores imágenes que he captado durante estos años de “investigación festiva”. Está escrito en el dialecto catalán ribagorzano, y cuenta con traducciones al castellano y francés.
·
L'obra, amb escrits de Xavi, i fotografíes i edicions meves, és de gran format (35 x 24 cm). Presenta nombrosos textos de caràcter etnogràfic, però també reflexions, poemes, contes i altres delicadeses, així com una cuidada selecció de les millors imatges que he captat durant aquest anys d' “investigació festiva”. Està escrit en el dialecte català ribagorçà, i compta amb traduccions al castellà i francés.
*
Ambos queremos invitaros a la presentación del mismo, que tendrá lugar
el próximo viernes 7 de diciembre, a las 18 h, en el Cine de Pont de
Suert, en la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida), enmarcada dentro de
el IV Encuentro de Fallaires y que contará con una proyección
audiovisual con fotografías y videos de este viaje pirenaico.
·
Ambdós volem convidar-vos a la presentació del mateix, que tindrà lloc el proper divendres 7 de desembre, a les 18 h, al Cine del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida), enmarcada dins la IV Trobada de Fallaires, i que comptarà a més amb la lectura d'alguns fragments i la projecció d'un audiovisual amb fotografies i videos d'aquest viatge pirinenc.
El libro podrá adquirirse, al precio de 30€, el día de la presentación. También en los puntos habituales de venta, o bien encargándolo a Dalmau ed., la ADRR o a la siguiente dirección:
·
El llibre
podrà adquirir-se, al preu de 30€, el dia de la presentació. També en
els punts habituals de venta, o bé encarregant-lo a Dalmau ed., a la
ADRR o a la següent direcció:
sergi@alpinart.com
Deseamos poder contar con vuestra presencia.
·
Desitgem poder comptar amb la vostra presència.
Sergi i Xavi
Abans de la Declaració de Mequinensa
I
com que l’educació no fa encara el camí que hauria de fer per garantir
el futur de la riquesa trilingüe de l’Aragó, les recerques recents que
s’han fet, per exemple, a Tamarit i a Calaceit, apunten que el català
s’ha convertit ja en una llengua perifèrica als patis de les escoles.
“Entre els nascuts als anys 90 l’ús és molt minoritari, estem en el
moment del punt d’inflexió”, diu Sorolla. La Franja ha superat tres
dècades d’irresolta normalització lingüística en un entorn rural i sense
immigració que permetia anar tirant. Però totes les societats, fins i
tot les més tradicionals, pateixen canvis i a les cinc comarques
catalanoparlants de l’Aragó hi ha ara mateix un ascens important de la
immigració vinculada a l’economia agrària, tot i que el punt de canvi es
basa en el comportament dels autòctons o d’immigració provinent de la
resta de l’Estat. “L’ensenyament optatiu pot dependre de professors que
han vingut de fora i només són castellanoparlants; per tant, s’hi poden
oposar només pel fet que vegin perillar el seu lloc de treball”,
conclou.
