CARLES BARRULL

El Anti-català i l'aragonès a Aragón TV

2011-12-19T16:05:00.000-07:00

Darrerament, el bloc de xarxes socials, , s'ha comentat el tractament de la llengua catalana a Aragón TV, la nuestra? desprès que en diversos programes alguns presentadors realitzen entrevistes d'un alt nivell de coneixement del territori:

1. Director de l'Institu, natural de Saragossa.

El idioma, és una zona de un idioma curioso.

- ¿Tú sabes catalán, Abel?

- Yo no.

- Pues habrá que aprenderlo, ¿no?

- A lo mejor sí, algún rato me pondré. Pero bueno, con paciencia. La cuestión es que de momento los voy entendiendo, y eso también es un paso.

2. Matrimoni d'Arenys de Lledó, al Matarranya:

¿Como le llamas Josep, si él es de Aragón?

- Sí, mi abuelo también se llamaba Josep.

- ¿Y de dónde era tu abuelo?

- Mi abuelo era natal de aquí del pueblo.

- Y aún así, Josep…

3. Perruqueria al centre de Terol

- Me sorprendre, Elia, que aquí, esta peluquería, en pleno Teruel, porque esto no deja de ser Teruel, se llame “Dit i fet”

Un altres comentaris provenen de Purnas en o zierzo

Pero l’aragonés existe, y o catalán tamién. Atra cosa ye que os meyos que mos han tocau en suerte y a situgación de diglosia en totz os lugars, faigan que muitos aragoneses, y ye verdat, nunca no han sentiu charrar en aragonés u en catalán. Por eixemplo, en Aragón TV buena parti d’a programación ye adedicada t’amostrar lugars y dar presencia a la chent que i vive. O Sin ir más lejos d’o maitín, os reportaches d’Aragón en Abierto, o sobrebuen programa de Pequeños pero no invisibles… Tota ixa programación da presencia a l’Aragón que no ye Zaragoza, u que no ye urbano en cheneral. Pero mos amuestra tot? Prou que no. A gran mayoría d’os testimonios, la quasi entera totalidat d’as declaracions d’os habitants de lugars como Arens de Lledó, Echo, Beseit u Benás son en castellano. Una gran ocasión desaproveitada ta que os que “nunca no han sentiu que se charre aragonés u catalán” hesen puesto veyer a riqueza cultural que suposa tener un país con tres luengas.

Mos amagan ixa parti d’o país. O país amagau que pervive chunto y baixo lo castellano u la jota. As cosas que no esisten no cal controlar-las, lechislar-las, cusirar-las. Pero encara asinas, amagaus d’o mainstream aragonés, ixe atro país contina vivindo y creixendo. Gracias, como siempre, a la voluntat ciudadana. D’a chent como Juan Pablo Martínez u Santi Paricio que continan creyando ferramientas ta espardir l’aragonés en o rete, por eixemplo. D’a chent d’os lugars que contina charrando a os fillos suyos. D’a chent que s’aima una luenga chicota y no tien intincion de deixar que muera.

Tots aquests comentaris es realitzenen temps d'un Govern del Partit Popular i amb un Director General de Cultural com el Sr, Humberto Vadillo, al que gran part del món cultural d'Aragó ha qüestionat pel seu tractament de tot allò que envolta al món cultural.
El Director General de Cultura d’Aragó és lo màxim exponent d’eixe anticatalanisme. Humberto Vadillo deia en tribuna pública ¿Sabía usted que en Aragón se hablan aragonés y catalán? Pues yo no. Y lo mío tiene, desde luego, más delito porque yo nací en Zaragoza.

Ara bé, el que fa el PP, amb el PAR, amb determinades polítiques cultural i mediàtiques, és la continuitat de les que feia el PSOE, per moltes lleis de llengües que hagin fet. En aquest bloc, setembre de 2008, Ramón Tejedor (PSOE) Director de la Corporació Aragonesa de Radio y Televisión analitza a l'Escola d'Estiu de la Franja, la presència del català i l'aragonès als mitjans públics d'Aragó i deia
que no se plantean en principio, producir y emitir programas en catalán o en aragonés, aunque las nuevas tecnologías audiovisuales `pueden permitir en el futuro, doblar programas en estas lenguas para que los espectadores de las zonas donde se hablan puedan optar en sus casas por la versión original en castellano o la doblada al catalán o al aragonés`। Tejedor abordó la cuestión del papel de los medios de comunicación públicos y la realidad lingüística y cultural aragonesa, dentro del programa de la XII Escola d`Estiu de la Franja que se celebró en Fraga hasta ayer, con el tema `Herramientas audiovisuales en la enseñanza de las lenguas`.Ramón Tejedor aseguró que la radio y la televisión aragonesa atienden `por un mandato legal`, la riqueza y pluralidad cultura de Aragón, `con una serie de programas específicos, pero sobre todo de manera transversal, con una presencia general en toda la programación`. En este sentido y considerando las lenguas de Aragón como parte del patrimonio cultural aragonés, el director general de la CARTV, señaló que `a la espera de lo que determine la ley de lenguas, seguiremos cumpliendo con ese papel atendiendo a los medios y recursos con que contemos`. Descartó, eso sí, ofrecer toda la programación en castellano, catalán y aragonés, `ya que es inviable y la lengua oficial en Aragón sigue siendo el castellano`, pero aseguró que `las posibilidades técnicas de la televisión digital y su interactividad nos puede ofrecer la posibilidad de doblar programas para las zonas plurilingües`.En otro orden de cosas, Ramón Tejedor cree que `es factible`, que Gobierno de Aragón y Generalitat de Cataluña alcancen algún tipo de acuerdo para que las televisiones autonómicas de ambas comunidades puedan verse en los dos territorios, con un convenio similar al que ya han firmado Cataluña y Valencia, y señaló que tienen `la intención de emitir una versión aragonesa del programa de TV3 `Caçador de paraules``. Precisamente, el director y el guionista de este programa explicaron ayer en la Escola d`Estiu el desarrollo de este programa que consistía en repasar el vocabulario específico de todos los territorios de habla catalana, entre ellos, las comarcas orientales de Aragón.

El mateix dia feia un post al respecte, setembre de 2008:

El 27 de julio de 2007 el Director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión Ramón Tejedor sorprendía a la opinión pública aragonesa al prometer dedicar un pequeño espacio semanal al catalán y al aragonés en Aragón Televisión.

El 4 de septiembre de 2008 y delante de los profesores de catalán de la Franja y de Mario Sasot afirma que no se plantean emitir programas en catalán o en aragonés . Toda una lección de coherencia, que ya era esperada, pues si nos remitimos a los hechos de finales de 2007 en que la cadena pública aragonesa pidió a un benabarrense que les guiara por los caminos de la Ribagorza y o hiciera en castellano, y lo censuró por hablar catalán en un ejemplo de servició público, transparencia y democracia, pues si se habla catalán en Aragón Televisión no lo entenderán en Zaragoza. ?Y cuando Laporta o montilla lo hablan, los entienden en Zaragoza?. ¿Y si el que habla es Obama en inglés o Sarkozy, en francés? ¿?También los censurarán, o los entenderán?. Por mucho que digan, que la radio y la televisión aragonesa atienden `por un mandato legal`, la riqueza y pluralidad cultura de Aragón,” esta sólo es de boquilla, pues a los hechos nos remitimos para ver la censura que actualmente se practica en los medios de comunicación de Aragón hacia muchas actividades en lengua catalana que se realizan en la Franja

El pasado agosto asistí a la presentación del libro “Mireia...” en el Carrer de la Mala Freixura de Benavarri, un lugar donde sus autores, Manuel y Mir, dieron a Marcelino Iglesias una una maldición por no promulgar la Ley de Lenguas...y con él Ramón Tejedor también se la está ganando a pulso, pues no son comportamientos de una Corporación que ha de estar al servicio de la ciudadanía, eso sí, entrevistas a Ángel Hernández y la FACAO, las que quieran, como ellos hablan única y exclusivamente en castellano, lo tendrán fácil en Zaragón Televisión. En ella tanto José Antonio Bergua, como mir Roy y Manuel Riu nos hicieron un análisis de la situación del catalán en la Ribagorza y en Aragón donde, en palabras de Manuel, nos tenemos que refugiar y esconder en los pasadizos de la Mala Freixura (calle de la Capital cultural de la Ribagorza) como aquellos primeros cristianos que se refugiaban en las catacumbas. Y es que casi dos mil años más tarde, la situación ha cambiado para muchos colectivos, pero para otros sigue, mutatis mutandis, similar. Serán las consecuencias heredadas de Torquemada y sus amigos.

Ara sols hem d’esperar que la maledicció de la Mala Freixura no arribi al flamant Director de la revista Temps de Franja que al menys una revista lliure no segueixi els camins d’una Corporació Aragonesa de Radio y Televisión que tot i la seva juventud, sembla més ancorada al passat de fa mig segle que al present i al futur democràtics i diversos que vivim. MARIO, RESISTEIX!.

Ja es pot veure que amb el PP-PSOE-PAR, amb Llei de Llengües o sense, hi ha coses que mai canvien i ara més que mai ens hem d'enrecordar del lema que figura a l'escut heràldic del Baró d'Eroles i que es pot veure al castell de Talarn o a l'església parroquial d'Areny de Noguera:
"PERSEGUIDOS, MAS NO VENCIDOS".

Mañana con el CERIb, en Aragón TV

2011-12-19T14:59:00.000-07:00

http://cerib.blogspot.com/2011/12/aragon-tv-reemite-diferentes-capitulos.html
http://areny-noguera.blogspot.com/2011/12/cerib-carles-barrull-i-el-cerib-aragon.html

Este mes de diciembre de 2011, ARAGÓN TV, reemite diferentes capítulos del programa "Nos vemos en la Plaza Mayor" producido por Pyrene PV bajo la dirección y presentación de Eugenio Monesma. Esta reemisión se realiza de lunes a viernes, a las 9.45, dentro del programa "Buenos días, Aragón".

El programa fue grabado en enero de 2010 y pasado en la primavera y otoño del pasado año.

En el programa de mañana, 20 de diciembre: "Gran parte del programa de esta semana lo posaremos en la Comarca de La Ribagorza, desde donde nos visitará Carlos Barrull como representante del “Centro de Estudios Ribagorzanos”.

El texto de la visita guiada teatralizada de Areny de Noguera/Arén

2011-09-17T04:28:00.001-06:00

ARÉN

Año 1040

Donde se cuentan los hechos que dieron principio de reino y condado

Recorrido desde la Plaza del Gobernador hasta la fuente de...... Cuatro escenas medievales.

Personajes: Posadero, Peregrino, fraile, mora, conde, soldado, lavanderas...

Y músicos.

Escena Iª: HOMO VIATOR

Posadero:

.- Agua va!

Pardiez, qué tormenta, la que está cayendo.... Ha oscurecido del

todo. El campanero hace ya largo tiempo que dió las cuatro campanadas,

la hora sexta, las completas. Esta noche se retirará pronto a rezar a todos

los santos, no guardará vela toda la noche, vigilando a la oscuridad

inmensa por si tiene que llamar a rebato o para avisar de un incendio.

Ni Cristo diría en noches como ésta “Yo soy el camino”. Ni el

diablo se atrevería a espantar a las almas extraviadas. En los barrancos

del Solá y Orrit, en los angostos pasos de la Sierra de Sant Gervás, donde

el sonido y la furia del torrente, al subir por las paredes de roca, golpean

como a la garganta de un animal herido. El agua desbocada, sin freno, los

troncos arrastrados y lanzados de uno a otro saliente como saetas,

retumbando los tambores de los gigantes de la montaña.

Avivad el fuego, arrimad a la cadiera, serviros vino caliente,

aromatizado con frutas, y probad estas nueces con miel, Encomendaos y

fijad los sentidos en el veloz relámpago, iluminando entre sombras las

cuevas donde guardan las sábanas las Encantarias.

Al peregrino en noches como ésta no le orientan las estrellas. Y si

oir le permiten las fuerzas de la naturaleza, desde alguna lejanía le

llegarán campanas guiándolo hasta esta tierra de nadie, codiciada por

señores navarros, francos, pallareses, aragoneses, sarracenos..., tierra

fronteriza, donde justo termina el uso de la rueda, pues empinada se hace

a partir de este pais la cuesta, y solo con mulas o a pie se avanza. .

Posadero, me llaman. Pues Posada tengo y de ella me ocupo por

ventura del viajero. Podéis hablar de mí al molinero, con su arte por

medir al tiempo, y al que muchos consultan y cuentan buscando consejo.

Podéis preguntar a caballeros, clero y labradores, francos, judios o moros

y tantas almas desplazadas en este camino que se hace al andar, que el

que no cojea, renquea. Y como decía el abuelo de mi abuelo, que ya era

arriero: “ Al septimo día de la Creación, a fe cierta que Dios descansó en

una posada”

Mucho caminante en estas épocas, bueno para la despensa y para

reunir discursos y desvaríos. Pasaron las pestes y epidemias, las malas

cosechas y, aunque de seguro serán breves los días de paz, son tiempos de

parlamentos y negocios de los señores de la guerra; así que se amplían

los huertos, se oyen lloros de reciennacidos, se talan bosques, se levantan

ermitas para rezar y torres para defender,

Parece que oigo …. Ven chiquet, ¿Quién será el peregrino? ¿Será

un fugitivo? Y si fuera así, cerca se hallan el Valle de Soperuny y los

villorrios de Espluga, de Serra y Esplugafreda, donde acogen,...

llamemoslos, aventureros y demás, indómitos, dueños de su vida, sin

rendir vasallajes ni mas juramento que la fidelidad a sus montañas ...

¿Será un caballero con un mensaje para el conde?¿Habrá guerra? Pues

guerra avisada, no mata gente.

Anda, no se extravie, que aquí se repondrá de las penurias del viaje,

que en esta casa hay hospitalidad cristiana, que ya dijo S. Pablo: “No lo

olvidéis de la hospitalidad, porque por ella algunos, sis saberlo,

hospedaron ángeles.”

Ve, chiquet, y con tiento desliza tu mano inocente en su jubón y

asegurate que la bolsa ande repleta y sonante. Si es caballero, atiende su

cabalgadura y, aunque tengan de costumbre los hombres de armas dormir

junto a su caballo, tan dispuestos para la batalla, asegúrale que atendido

quedará en las cuadras, que avena o cebada no le faltará. Así disponga el

caballero de aposento.

Y si hombre de Dios es el viajero, fraile convidado, echa el paso

largo, santiguate y cántale las alabanzas a Santa María Virgen, San Pedro

Apostol, Santa Cruz y San Vicente mártir, venerados en el altar del

cenobio de Alaón, ah, y le mostraremos estas pieles de cordero, pulidas y

dispuestas para empleo de los monjes de la biblioteca.

( Mientras se va el niño a traer a EL, el posadero pregunta al público de dónde viene –

calcular: cada día recorrían 30 kms.)

( De entre el público, se ha elegido a alguien, mejor si es un niño, y se le ha pedido que

acompañe al peregrino que asoma por otra calle. Se acercan, se le invita a que se siente

en la mesa y se le ofrece comida. - SE PARTE EL PAN -

Posadero:

.- Compartid nuestra mesa, caminante, alumbraré con estas velas

de grasa de la mejor oveja de nuestros pastos, y ya que me presta vuestra

merced atención, en menos de un suspiro ya preparan, ahi en fogil, en olla

que conoce buen yantar de caudillos y obispos de Roda, manjar de su

linaje.(. Qué se cocina en Arén)... y mientras nuestras vidas sean como

los rios que van a dar a la mar, ea, equilibremos nuestros humores y

hagamosle favor a este vino de buena cepa, traído de Aulet..., Y ya, como

haciendo de apostol que faltaba, el que no callaba, parto este pan con

estas manos que, sagrado es, si me lo permite el divino, por los sudores

de los vecinos.

(En un aparte, con el niño que ha invitado)

.- ¿Y tu qué piensas? Tan silencioso el invitado que parece de

piedra. ¡A ver a quien me has traído a esta casa cristiana.! ¡Me va a ser

un alma extraviada ! Mismamente ahora me señale su real padre, que

cojan carro o mula, o el 4X4 y se me lo lleven a ¿cómo se llama tu aldea?

Pues a memoria de mis antepasados, que siempre trataron con

caballerias, que hemos de adivinar si con Dios topamos o es de los que

cortan cabezas en lo que nos cuesta a ti y a mi sacarnos un moco,. Bay,

mientras tú le miras las manos, sean finas de manejar plumas e inciensos

o manchadas de sangre, yo le pregunto, como si nada, que arte y oficio

tengo, y así averiguo de donde es el polvo de sus suelas gastadas.

( Vuelve a la mesa. ÉL, va levantando absorto la cuchara. Mirando fijamente en frente, al pan)

.- Pues como ibamos discurriendo, si hace sol o llueve, mal camino

por las choperas y turberas, pisando carrasquillas, ya que el río las habrá

arrancado; mejor aconsejado fuera quien viniera entre escarpines, fresnos

y avellanos, que cierto es el adagio: vale más rodear que mal andar....

ÉL:

.- Así sea el pan nuestro de cada día, hermano, y descanse, y no

trasiege con acertijos ni indage por señales que el cielo está a su lado. Mi

camino ha sido entre quejigos que, como sabe el buen vasallo, sus hojas

se secan en otoño y permanecen todo el invierno en las ramas para caer

con los retoños de la primavera, y aunque sé que los rebaños encuentran

más abajo los junquillos y en la montaña alta la festuca, no, no ando con

pastores para Viella ni busco traginers que me acompañen...

Posadero (aparte):

.- A fe cierta que éste se sabe el adagio de zorra vieja en el lazo

se mea. Y yo que pensaba contarle de perdices, totovías, capuchinos,

garduñas, jabalís, para saber si de caza o presa venía, mal tiento, pues o

se adelanta a mis pensamientos o la verdad jamás me la dará....

EL:

.- No insistas, hermano, que la verdad es como la rosa, siempre tiene

sus espinas. Y en mi camino solo he visto los sarrios por los roquedos y

además de los buitres, un azor y un halcón, dos alcotanes y la solitaria

aguila, por lo que supondrás, cerca de los cielos he andado.....

( Se oyen pasos de la guardia. Aparecen por una calle y avanzan hacia la mesa.)

Posadero (al niño):

.- En ipso facto pasamos del latin y me llamas a tu padre, que

aquí viene la autoridad y me veo en el metro de ( nombre del pueblo)

haciendo de estatua medieval.

( Ya están la guardia frente a ellos. Se dirigen al niño, los dos a la vez)

Guardias:

.- Tenemos una misión. ¿Él ha venido?

Posadero:

.- Pues miren ustedes, aquí con el caballero, y contábale que no

tiene que irse sin ir a ver los restos de esos dragones o bichos grandes que

encontró Puyolet en el (nombre del campo), que hasta había huellas

cruzadas de un tozolón que se dieron o de que el grande se zampó al

pequeño.

( EL se levanta y acompaña a los guardias. No sin antes ditigirse al niño y entregarle un manuscrito

enrollado. Le dice:

.- Si al final del viaje, amigo mío, te llamo, dame este

pergamino con mucho cuidado en esta mano. (Y se la estrecha)

Posadero :

.- Hermano, o lobo, un quiza desde mi corazón ni ata ni desata.

Un trozo de este pan y mi bendición te has de llevar, que aunque posadero,

soy también extranjero y hasta la siguiente, acerquense y bebamos, que ya

dice la Biblia que Dios nos ha dado el vino para la alegria del corazon.

EL no va apresado. Un guardia le acompaña. Al llegar a la Calle de los Arcos, se detienen y

escuchan, rebotando entre las piedras rojizas de los muros, una canción antigua, porque cualquier

aldea, por pequeña que sea, tiene cárcel.

“ Mes de mayo, mes de mayo.

Mes de muy fuertes calores,

cuando los toros son bravos,

los caballos corredores,

cuando los trigos encañan,

los linos están en flores;

las damas estan en gala,

los galanes en jubones.

Cuando los enamorados

regalan sus amores:

quién los sirve con naranjas,

quién los sirve con limones,

quién los sirve con manzanas,

el fruto de los amores.

Yo, la tristica de mí,

metida en esta prisión,

sin saber cuando amanece,

ni cuando arrayaba el sol,

si no es por tres avecicas,

que me cantan al albor:

la primera es la calandria,

el otro es el ruiseñor,

la otra la tortolica,

que anda sola, sin amor;

no se posa en el romero,

ni en ramos que tengan flor,

que se posa en las aradas

a la sombra de un terrón,

a recoger el granito

que derrama el labrador.

Ahora, por mis pecados,

no sé quien me las mató;

malhaya sea el arquero,

malhaya sea el cazador

Escena IIª: EL CAUTIVO Y LA CRUZ

Llegan a una antesala. Sentado, un monje, de hábito y sandalias, espera sentado. El guardia se dirige

a ÉL:

.- Esperad. Avisaré al conde. Os está esperando

Monje :

.- La paz sea y la Santísima Trinidad os acompañe.

ÉL:

.- Sea

Monje :

.- ¿Hace poco habéis llegado?

ÉL:

.- Aun no he arribado.

Monje :

.- Antes de salir el sol, antes de la primera oración del día, las

Vigilias, el abad nos ha reunido para comunicarnos que vuestra merced

volvía. No sabíamos si había fenecido en las murallas de Monzón, si había

viajado a Tierra Santa o se lo habían llevado cautivo a Cordoba.

ÉL: .- Hablaron mucho para tantas estrellas.

Monje:

.- Nuestros huertos han sido abandonados, solo zarzas y espinos.

Manuscritos, cartularios, libros de santos, todos se los ha llevado el viento

convertidos en cenizas. Nada vuelve a ser como antes.... Nuestro amado

monasterio, Alaón, agoniza mientras el de Roda y S. Victorian acumulan

favores.... las huestes de Abd al-Malik trajeron los buitres y las demás

aves de rapiña que se adelantan a la carnicería.... Algunos hermanos

corrían gritando, otros, arrodillados entonaban himnos y salmos.... las

lanzas de los infieles traspasaban los humildes hábitos, ya rodaban

cabezas por el suelo sagrado....

ÉL:

.- Malos tiempos, banderas avisadas... tanta sangre derramada y el

pan escaso....

Monje :

.- Dicen que el nuevo Príncipe, Ramiro, ha convocado un concilio en

Jaca, a manera de los reyes: ha reunido a obispos, próceres, sus

generales..... ha jurado expulsar a los sarracenos y ….

ÉL:

.- No me habléis de mas tierras lejanas, ¿qué le sucedió al hermano

Ramón?

Monje :

.- Después que dimos cristiana sepultura a nuestros hermanos,

algunos nos quedamos, otros se dirigieron a los campamentos de los

montañeses, que son los únicos a quienes temen los mercenarios y

bereberes, otros, volvieron a ocupar las ermitas y cuevas que rodean el

monasterio, retirándose a la vida contemplativa, para rezar en pobreza

por la salvación de todos.

ÉL:

.- ¡ Aquellos días ! Alivia mi carga y cuéntame de esa sala en la que

tantas tardes pasaba....

Monje :

.- Cómo gustéis... os recuerdo, os deteniais antes de entrar a la

Biblioteca, respirábais profundamente para recoger los olores, y deciais:

un monasterio sin biblioteca es como un fuerte sin armeria. Atendiais a

como el hermano Joaquin hacía los pergaminos: sumergia la piel del

ternero u oveja en lechada de cal para quitarle las impurezas. Purificada

la piel se ponía a secar y se estiraba. Se seguía limpiando y se pulía con

piedra pómez. Luego se cortaba en los tamaños que se quisiera... Y esos

códices fueron quemados, al viento la letra y el verbo....

ÉL: .- En el viento está la respuesta.

Monje :

.- Aprendimos la letra carolingia del Emperador, y además de los

libros litúrgicos para la senda espiritual, Antifonarios, Salterio, el Libro

de las Horas, también copiamos a S. Isidoro y S. Agustín, Aristóteles... y a

Avicena y Averroes, códices de astrología para conocer a las estrellas,

libros unicamente permitidos para iniciados, de Alquimia o hechos

paganos....

ÉL:

.- Recuerdo a los monjes inclinados en sus atriles, la luz que se posa, el

olor de las tintas y el ruido de las plumas en su cuidadosa tarea.

Monje: .- “Ora y labora”, nuestra regla de S. Benito.

EL:

.- Y acertó el Emperador cuando os dictó “que los curas abran

escuelas en las villas y en los pueblos y que no reclamen ningún salario

por ello”

Se oye un clarin. EL, en veloz reflejo, echa mano a su espada.

Monje: .- No os alertéis que son causas perdidas.

EL: .- Pues esa es mi batalla

Monje:

.- No son la traición, ni matar a tu hermano exclusivos de señorios.

Bajas y sublimes pasiones se confunden en el camino. No os alertéis, digo,

es la señal convenida para mi visita a un condenado.

EL: .- ¿ Y cree en Dios?

Monje:

.- No pasa nada, me he quitado la cruz y le he pedido perdón. Qué

reniega de Dios, quièn sabe si algún día seré yo. Pero él, nunca conoció

madre, así que no me aparté, que soy su hermano, por hacer valer la

compañía, nada mas.

EL: .- Le deis mi sustento regalado por un buen hombre....(PAN)

Monje: .- Guardelo vos, será su escudo y mensaje.

¿ Me permitis una pregunta?

ÉL: .- No

Monje: .- ¿ Vos cree en Dios.?

ÉL: .- Yo veo siempre la misma estrella por la noche.

Escena IIIª EL JURAMENTO

Por una puerta, sale el conde; efusivamente abraza a ÉL. Le hace pasar a una estancia, una mesa,

unos planos desordenados, unas copas, siempre estandartes y banderas.

Conde:

.- Juntamos cicatrices y ya véis, el rey Sancho se nombró

Emperador, desde Astorga hasta aquí ondearon sus banderas y se

reclutaron milicias; ahora, un rey débil y enfermizo, Gonzalo, que no ha

venido jamás, sueña, y un astrólogo predice que morirá atravesado por

una lanza de infanzón. Hemos conquistado poco a poco, repartido tierras

y levantado los fuertes de Sopeira, Miralles y Llastarri. Los adoradores de

Ala, a tiro de piedra, la media luna se atisba desde aquí en Montañana.

Se huele la traición, y con la traición, la venganza. Manadas de

lobos, cada señor que salga ya al galope y recorra sus villas y aldeas,

avise a sus leales, a los de ballesta y a los de guadaña, antes de cumplir

con la cosecha, antes de que los campos sean pasto de las llamas. Amigo,

si no es a tu espada que por el momento no ruego, acudo a tu consejo.

ÉL:

.- El camino adelante. Estuvimos juntos en la derrota, cuando los

ejercitos de Abd al-Malik, hijo del Gran Caudillo, arrasaron estas tierras,

humillándonos a morder el polvo y a curar nuestras heridas en los nidos

de las montañas. No nacimos para volar, ni nos dejaron alas.¿ Con qué

lealtades contáis?

Conde:

.- Ya sabéis que mi puño es cerrado y de no contar, ordeno. Vigilo

mi espalda, vivimos de paso y prestado... los reyes cristianos se atacan y

se alían con los sarracenos, los francos desconfían y abandonan al

vanidoso Borell en el asedio a Barcelona, hasta dicen que los vascones se

aliaron con los infieles para frenar a Carlomagno. Me fío de tus

montañeses.

EL:

.- Cuentan que el gran Caudillo Almanzor no murió en batalla. Dejó

testamento, y su última voluntad fue que lo enterraran bajo el polvo de

cada una de sus conquistas, y que había ido recogiendo al sacudir sus

ropas después de cada batalla. Dicen que se removió cuando le cayó la

tierra que ahora pisamos

Conde:

.- Echaba en falta vuestras historias. Cuéntame que sucedió en

Barcelona, ¿os hirieron?

ÉL:

.- “... y entre el temor y la esperanza, apenas alborea el oriente, la

rubia claridad que suele regocijar a la gente anubla el corazón de los

guerreros medrosos,mientras el clarín y el timbal estremecen a los más

esforzados y aguerridos. Hace el hadjeb su plegaria al amanecer, y los

generales van acudiendo a sus puntos y se colocan en sus banderas.

Muevense los musulmanes en gran formación y sus pisadas estremecen la

tierra.

El alarido de los musulmanes Ala es grande se trabuca con el de sus

contrarios; el estruendo de tambores y trompetas y el relincho de los

caballos retumba por los cerros inmediatos y parece que el cielo se

desploma. Trábase la refriega, lobos hambrientos son los soldados en el

pelear, empavesados de hierro.

Gira y regira Almanzor acá y aculla su alazán gallardo, cuan

un leopardo bravío, aportilla a sus jinetes andaluces y enardece a sus

soldados.

Seis días duró el asedio y luego el saqueo. Mi gente, una

mañana, cansados de que nos lanzaran con sus catapultas las cabezas en

vez de piedras, acometieron aullando y golpeando sus hachas. Nos

hicimos paso, reconocían nuestras pieles y fieros semblantes de tantas

emboscadas por estas montañas....

Conde: .- ¿ Podré contar con ellos?

ÉL:

.- Ni yo ni nadie responde por ellos. Si llamáis no acudiran,

quizás pidiendo. En las murallas de Monzón, acudió nuestro Caudillo

Isarno. Ante el avance de los ejercitos musulmanes sabía que no podría

detenerlos y aun así, se sacrificó junto a sus valientes y leales montañeses.

Bajaron al llano y murieron atravesados. Golpeaban los escudos y

gritaban asustando a los enemigos, avanzando sin apenas protección ni

caballería, antes morir que cautivos o doblegados.....

Conde:

- Amansa la música a las fieras, tanta maquinaria de guerra, buen

invento sería ampliar vuestra voz y espantar así a carroñeros y a duelos,

la paz sea unica alianza, me voy durmiendo con vuestra cadencia por

hechos tan fieros.

Escena IVª LA CONSTELACION DEL CISNE

Un paseo hasta la fuente. Hasta el lavadero, lugar de encuentro y reunión. Hay

unas mujeres lavando ropa, sábanas blancas. Hablan y de un tema van a otro:

comidillas, chasquarrillos, bromas, en lenguaje llano y preguntando a los

espectadores. Pueden explicar como se lavaba la ropa antes, cubriendo de

cenizas, pueden explicar oficios antiguos, juegos tradicionales, cotilleos y

refrencias históricas. Se tiene que explicar quienes son las Encantarias que

lavan la ropa.

De un ambiente relajado ha de convertirse en un silencio contenido cuando

aparece ÉL. Llama al niño a quien entregó el mensaje y lo acerca a su lado.

Lavandera:

.- Buen día tenga.

ÉL: .- Buen día es.

Lavandera: .- Llega tarde a la reunión.

ÉL: .- Depende.

Lavandera: .- Pues ya nos ibamos.

ÉL: .- El agua de la fuente se queda.

Lav: .- ¿Para lavar o limpiar?

ÉL: .- Además de escuchar

Lav: .- ¿Dónde vas, caminante?

ÉL: .- Como ando, no lo sé.

Lav: .- En mi casa hay seis mocosos, que me trajeron

hoy cebollas; les falta la miga, y a mí unos mendrugos

para hacerles unas sopetas.

ÉL: .- Ahora recuerdo. A eso venía. Tomad (le da el pan)

Lav: .- Así sea de sencillo. A cambio y por el corazón, te doy

esta sábana blanca. Llegará un día que nuestras mujeres

cerrarán los balcones y sacarán de alacenas y cajones los lienzos

más blancos y que en otro tiempo fueron cuna de amores.

Para envolber los 90 que cayeron arcabuceados a los pies

de este castillo, a regar las piedras y los surcos de arado.

Por esta lealtad de las gentes de Arén, un rey reconocerá

y les librará de tributos y aranceles para que en ninguna mesa

de vecino falte un pan. El pan que coman sus hijos será donado

y dado por deuda. Así será.

Posadero:

.- Dice el Cancionero Mayor “Pues siempre en el origen de un

estado, en sangre humana el trigo está empapado.” Para mirar de frente y

a la cara al silencio hay que acercarse y escuchar a las piedras.

Hasta aquí vuestra benevolencia, desde aquí, el camino continúa.....

Musica.

FIN

Visitas guiadas teatralizadas. Los domingos en Arén(Areny de Noguera

2011-09-01T15:53:00.000-06:00

EN: http://turismograus.blogspot.com/2011/07/visitas-guiadas-teatralizadas-en-la.html

La Comarca de La Ribagorza, mediante su Plan de Competitividad, pone en marcha un programa de Visitas Guiadas Teatralizadas, en el que distintos personajes históricos, serán los encargados de descubrir la historia y los puntos de interés de las localidades ribagorzanas. Estas visitas guiadas comenzarán el 14 de julio y se prolongarán hasta el 18 de septiembre, de jueves a domingo, en los municipios de Arén, Benabarre, Benasque y Graus. Todas las visitas empiezan a las 7 de la tarde y tienen una duración aproximada de una hora, siendo totalmente gratuitas. El viernes se harán en Graus y el punto de encuentro será en la Plaza de la Compañía, junto a la Oficina de Turismo. El programa de Visitas Guiadas Teatralizadas combinarán las explicaciones del guía-intérprete con la aparición de personajes caracterizados interpretando momentos relevantes de la historia de las poblaciones. El objetivo de estas visitas es dar a conocer una parte de la historia, los personajes emblemáticos, leyendas y puntos de interés de los distintos municipios de una manera distinta y más interactiva con el público.

II Jornada Cultura Coneix la Terreta i XIX Trobada de la Terreta a Espluga de Serra

2011-08-03T09:46:00.000-06:00

Falfisiquen la història d'Areny?

2011-07-31T12:20:00.004-06:00

Aquest mes d'agost, cada diumenge a les 7 de la tarde hi ha a Areny una visita guiada teatralitzada. Aquest visita és dins d'un projecte de la Comarca de la Ribagorça amb col·laboració amb els Ajuntaments i a més d'Areny es fan altres dies a Graus, Benasc i Benavarri i està realitzada per la companyia teatral Sybaa vinculada a la grausina Elia Lozano. A Areny es vol recrear el segle XI, a Benavarri el XV, a Benasc la vincukació de la vila amb les muntanyes i a Graus diversos personatges fins arribar a Joaquín Costa "El lleó de Graus" que aquest any es commenora el centenari de la seva mort. Aquesta és una bona iniciativa comarcal que vol donar a conèixer diferents aspectes i personatges d'aquestes localitats, com són el llegat medieval, el llegat natural o el patrimoni històric-artístic. Aquesta és una molt bona iniciativa comarcal que vol atreure turisme, promocionar el poble i donar a conèixer el seu patrimoni històric-artístic, i que com a ciutadà s'ha de valorar i donar suport i més encara quan aquesta ha escollit a Areny entre les quatre localitats on es realitzen.

Com a ciutadà s'ha de felicitar per la inciativa, per tenir en compte a Areny i animar a que Areny sigui un altre referent més dins de la comarca i que aquesta no s'oblidi de la zona més oriental, com a vegades succeeix. Per aquest cantó la enhorabona per una iniciativa com aquesta que preten conèixer millor el patrimoni històric-artístic, al mateix temps que la dinamitzaciño turística i cultural de la vila.

Ara bé, com a historiador, no puc mostrar aquesta mateixa alegria davant una obra massa comarcal i genèrica i molt poc local, i que a més falsifica la història d'Areny..... Es pot comprendre que una obra teatral o literària tingui certes llicències, però d'alli a canviar el curs de la història això no es pot ni comprendre ni permetre, i més encara quan són les institucions de tots qui promouen aquestes inciatives.

Amb aquesta producció es pretén divulgar el patrimoni històric-artístic d'Areny, divulgar la seva història i també falsificar-la per a que quede millor als ulls del segle XXI. I per què dic que gràcies a l'Ajuntament i a la Comarca ens falsifiquen el nostre passat?.

En primer lloc pel títol i el contex històric escollit... a Areny al segle XI, i en concret 1040... Donde cuentan los orígenes del Condado de Ribagorza.

Per què1040? orígens del Comtat Independent de la Ribagorça, serà del Regne de Sobrarb-Ribagorça, gorvernat per Gonçal I, germà de Ramir I, 3 anys abans del seu assassinat i de l0annexió del Sobrarb i la Ribagorça al Regne d'Aragó.

El Comtat de la Ribagorça és molt més antic,és del segle IX, primer depenent dels Comtes de Tolosa i al 872 independent i era Comtat de Pallars-Ribagorça.

Ens parlen dels Comtes Unifred i d'Isarn que va morir al 1003 a les portes de Montsó, però s'obliden aquesta la familia comtal ribagorçano-pallaressa, va dividir els seus dominis entre el 910 i el 920 i que la Vall de la Noguera Ribagorça, entre el 920 i el 976 va tenir un Comtat Ribagorça Oriental propi amb dos comtes: Guillem I i Miró I.governant des del Castell d'Orrit, seu de l'anomenat antigament "pagus orritensis."

Per què 1040?. Comtat de Ribagorça?. Es tornar a falsificar la història al vincular Areny de Noguera al Comtat de la Ribagorça al 1040, perquè Areny i Montanyana en aquesta època no eren ribagorçanes, eren del Comtat del Pallars Jussà, des de 1006 fins a la propera restauració del Comtat de Ribagorça dins del Regne d'Aragó, al 1322!!. I és precissament en aquesta època, al primer terç del segle XI. que amb el comtal quan Areny, dins del Comtat del Pallars Jussà, aconssegueix ser el centre neuràlgic de la Vall en detriment del decadent Orrit que ho havia estat en els darrers cinc segles i a més el castlà d'Areny-Orrit dins del Comtat pallarès escriu en la llengua que parla el poble: en català per primer cop a la història.

Els espais escollits per a una representació sobre el segle XI són la Plaça de l'Èsglésia que és l'Eixample d'Areny del segle XVIII; la Plaça Major, datada entre els segle XIII i XIV i la Font Vella, datada al 1907.

Referències al poble poques i als seus personatges menys, referències a les cases fortes ribagorçanes, fins i tot de la Vall de Castanesa, però d'Areny POC; referències al Camí de Sant Jaume de Compostela,a pestes, castells, monestirs i esglèsies, i fins i tot Alaó, però d'Areny POC. A Areny tenim un Castell, amb tombes del segle VII i documentat al 823, l'orígen del poble era al Castell que ja hi havia una primitiva esglèsia dedicada a Sant Martí (segle X), i que posteriorment es va fer la de Sant Martí i la Santa Creu (s.XII), a Areny, a la Plaça Major hi havia la Capella de Santa Elena (segle XIII), cases senyorials, fins i tot Governador del Castell, i l'Hospital o la Plaça La Creu amb el Monument als morts de la Guerra de Successió.

De figures com Radolf Oriol, castlà d'Areny i Orrit que entre el 1028 i 1047 és el protagonista del primer document en llengua catalana, res de res, d'Arnau Mir de Tost, dels Erill, i posterioment de de Pedro de Gervás de Las Heras,o les vinculacions de la vila amb Pere Garcia de Benavarri o Sant Josep de Calassanç o el convent dels Carmelites, res de res.

El pa que porta el pelegrí és el nexe que conecta els tres espais i els tres ambients i acaba amb el pa i els llencols recordant els morts 90 arenyencs morts a la Guerra de Successió i els pans reials del segle XVIII.Magnífic final!!!.

En definitiva, aquest és un bon projecte no sols per la promoció turística i cultural de la vila d'Areny, també per a recuperar la nostra memòria històrica en un territori caracteritzat per la seva desmemòria, pero recuperar o divulgar i popularitzar no ha de comportar vulgaritzar i falsificar la història i el passat d'un territori i el rigor científic i la recerca no estàn barallats amb la promoció turística i al recreació teatral.

La Comarca de la Ribagorça s' oblida del Castell d'Areny

2011-07-18T15:05:00.002-06:00

La Ribagorza...es Cultura, aquest es el títol del darrer llibret de promoció turística de la Comarca de la Ribagorça.

La Ribagorza...es Cultura? o IN-Cultura?. Veient el llibret comarcal al bloc d'Areny de Noguera que a l'hora de promocionar turísticament els castells de la Comarca s'obliden del Castell d'Areny de Noguera/Arén crec que l'afirmació IN-Cultura descriu millor a la Comarca que la de Cultura al oblidar-se que a Areny de Noguera hi ha un Castell que es considerat com el primer castell documentat del Comtat de la Ribagorça (823). I no parlo dels altres castells: Betesa, Cornudella, Iscles, Soperuny i Pedrós, aquest darrer sense localitazar.

És curiós que aquest castell recentment es va excavar i recuperar dins del Projecte Comarcal "Ribagorza, Año Mil", amb restes que ens traslladen al segle VII, un cop més sigui oblidat, precisament per un dels autors del mateix projecte i no es promociona turísticament per la Comarca.

A aquestes dates el llibret turístic i la campanya d'estiu ja ha començat i aquest error ja és irreparable. Ara sols s'ha d'esperar que la propera edició siguin rectificats aquests errors i que el patrimoni històric-artístic i la promoció turística d'Areny sigui similar a la de la resta de localitats ribagorçanes, però són ja moltes les vegades, massa vegades, que el nom d'Areny no pinta ni al mapa.

L'Ajuntament de Sopeira desallotja a l'Associació de Santorens

2011-07-13T23:53:00.001-06:00

http://areny-noguera.blogspot.com/2011/07/lajuntament-de-sopeira-desallotja.html
COMUNICAT DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL SAN SALVADOR DE SANTORENS

L'Associació Cultural San Salvador de Santorens és una associació sense ànim de lucre amb més 30 anys d'història.

Entre les seves comeses està el vetllar per aquells serveis propis d'una comunitat d'escassa població permanent, Santorens compta amb escassament 20 persones que habiten tot l'any en el municipi, el qual pertany des de l'any 1970 a l'Ajuntament de Sopeira. No obstant la, Associació Cultural San Salvador de Santorens, compte actualment amb una mica més de 130 socis, entre els quals es troben alguns dels habitants permanents, si bé la gran majoria són aquells que en el seu moment per qüestió d'estudis van abandonar Santorens, desplaçant-se prioritàriament a Barcelona, però també a Lleida i Zaragoza.

Afortunadament, aquells que en el seu moment van abandonar el poble, van tornar a ell, van restaurar les seves cases i van construir de noves, gràcies a la qual cosa els seus fills amb les seves parelles, els fills d'aquests i uns altres, que van venir atrets per la tranquil•litat que ofereix Santorens, formen avui una ben avinguda comunitat.

L'Ajuntament de Sopeira, al front del qual està des de fa més de 20 anys D. José Mª Ariño del PSOE, mai ha vist de bon grat a aquests que solament estan a Santorens alguns caps de setmana, en Setmana Santa, Nadal i per descomptat en els períodes vocacionals d'estiu.

Doncs bé de aquí va néixer l'Associació Cultural San Salvador de Santorens, la qual, aquest any després d'escassos 10 dies de la presa de possessió dels nous regidors de l'Ajuntament, en el qual, per cert, un d'ells és veí de Santorens, a ordenat a la Junta Directiva de l'Associació mitjançant BUROFAX dirigit al seu President, que desallotgin amb caràcter d'urgència el despatx que mitjançant escrit signat pel propi alcalde, José Mª Ariño, havia cedit a aquesta Associació. Com a conseqüència d'això, Santorens està des de fa escassos dies sense connexió a INTERNET, servei que l'Associació prestava a la totalitat del municipi de Santorens, fossin o no fossin socis de la mateixa, servei que l'Ajuntament mai es va dignar a oferir, molt al contrari del que succeeix a Sopeira, on es troba la seu de l'Ajuntament.

Aquest és el servei que l'Ajuntament socialista de José Mª Ariño ofereix a bona part dels seus veïns i tot això sempre de molt males maneres i amb un total i absolut menyspreu, especialment cap a aquells que no són habitants fixos als quals ell anomena "TURISTES". Després de gairebé 35 anys de democràcia, encara queden residus governats a la vella usança i per mes vergonya sota els signes d'una formació política que es fa dir, SOCIALISTA i OBRER.

La Mañana: Rifirrafe entre vecinos y consistorio por un local de Santorens

2011-07-13T23:53:00.000-06:00

La Associació Cultural Sant Salvador de Santorens, núcleo agregado del municipio de Sopeira (Ribagorça aragonesa), una asociación sin ánimo de lucro con 130 socios en un núcleo habitado sólo por 20 personas todo el año, ha denunciado que “tras la toma de posesión de los nuevos regidores del Ayuntamiento, en el que uno de ellos es vecino de Santorens, el alcalde ha ordenado a la junta directiva de la asociación mediante burofax dirigido a su presidente, que desalojen con carácter de urgencia el despacho que mediante escrito firmado por el alcalde José Maria Ariño, había cedido a esta asociación”. “Como consecuencia de ello, Santorens está desde entonces sin conexión wifi servicio que la asociación prestaba en el local a la totalidad de Santorens, fueran o no fueran socios de la misma”, según manifiesta la asociación, que asegura que “el alcalde nunca ha respondido a nuestras reivindicaciones y la primera vez que se dirige a nosotros es esta, para echarnos del local social”. Los vecinos han escrito varias veces al Justicia de Aragón, el cual, según ellos, ha instado al alcalde a responder a los vecinos. Por su parte, el alcalde respondió ayer a estas críticas vertidas por la asociación manifestando que “no echamos a la asociación del local social, simplemente el nuevo regidor municipal pidió la llave del despacho al anterior regidor y representante de la asociación y éste no quiso dársela, por lo que tuvimos que enviar el burofax para poder acceder al local”. Según Ariño, “en la pasada legislatura acordamos con el entonces regidor que podría utilizar una parte del local como despacho de concejal y ahora el nuevo edil quiere utilizarlo también pero desde la asociación no se le permite, y esto es algo que no podemos consentir como ayuntamiento, ya que el uso del local es para todo el pueblo, no sólo para la asociación”.

De: http://sapeira.blogspot.com/2011/07/lalcalde-de-sopeira-fa-fora-del-local.html

Heraldo de Aragón: Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés

2011-07-13T23:51:00.000-06:00

EFE. ZARAGOZA12/07/2011

La candidata a la Presidencia del Gobierno de Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés».Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.Rudi, en su discurso de investidura pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias». En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de colaboración público-privadas. Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de lasparroquias de la zona oriental de Aragón. En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

http://sapeira.blogspot.com/2011/07/el-pp-es-vol-carregar-la-llei-de.html

L'Associació Cultural d'Areny estrena pàgina web i bloc

2011-07-11T14:59:00.000-06:00

L' Associació Cultural d'Areny ha estrenat una nova pàgina web i un nou bloc per a informar de les diferents activitats que es realitzen a Areny. D'aquesta manera, el bloc de l'Associaciño s'incorpora a la Blogosfera ribagorçana amb blocs com el d' Areny de Noguera, La Terreta Decideix, La Terreta Eléctrica, Montañana Medieval, Santorens o Sapeira
Consulteu el bloc:
http://associacioculturaldareny.blogspot.com/

Consulteu la web
http://www.asociacionculturaldearen.com/

Us dessitjo molts èxits en aquesta nova etapa.

L'Associació Cultural d'Areny menysprea el català i es castellanitza

2011-07-09T01:39:00.001-06:00

Aquestes darreres setmanes l'Associació Cultural d'Areny creada al 1997 i reconeguda com a tal ha apostat per crear una pàgina web i un bloc, Molt bona notícia, el de promocionar el poble per internet
Però si ens fixem, únicament ho fan en castellà i el nom reconegut com a tal pel Registre d'associacions del Govern d'Aragó és ASSOCIACIÓ CULTURAL D'ARENY, ara li diuen pel Internet ASOCIACIÓN CULTURAL DE HARÉN, perdón, DE ARÉN.
Mireu quines coses hi ha el bloc el nom és en català i la resta en castellà
http://associacioculturaldareny.blogspot.com/
La web el nom ja es en castellà
http://www.asociacionculturaldearen.com/
fet que demostra el cacao que els "nous" dirigents porten al cap, semblant al cacao de la facao (
Ja a a la pàgina de l'Ajuntament d'Areny http://www.areny.com/, en castellà i català,hi havia una explicacació de l'Associació i en la versió castellana, castellanitzàven fins i tot el nom: ASOCIACIÓN CULTURAL DE ARÉN; ara és l'Associacio qui hi fa tot en castellà i castellanitza, a imatge i semblança de l'Ajuntament; sols queda el logotip i així no hi haurà cap petjada de la llengua d'aquest poble. Todo en castellano, claro y llano.
Si l'Ajuntament de clara tendència socialista ha apostat per bilingüisme a internet i per fer-ho tot en castellà al poble, com sempre fa el PSOE amb aquestes ambigüitats i lleis escrites sobre paper mullat que tenen que a Saragossa diuen una cosa i a Areny un altra, l'Associació socialista fa el mateix, sense cap crítica ni res.
Felicitats, o millor dit: Felicidades que así me entenderán mejor los de la Asociación Socialista Cultural de Harén, perdón Arén.

"El món agrari a les Terres de Parla Catalana" a El Pont de Suer

2011-06-18T22:35:00.000-06:00

LA COMARCA DE LA RIBAGORÇA, SENSE CULTURA

2011-03-22T10:21:00.000-06:00

Comenten al Bloc del CERIb que:

La Comisión de Gobierno de la Comarca de la Ribagorza decidió el pasado 19 de enero de 2011 no convocar subvenciones para Asociaciones y Entidades locales para el 2011. Esta decisión viene motivada por la "situación económica que tiene la Comarca", motivada especialmente por la reducción de recursos ingresos ordinarios procedentes del Departamento de Política Territorial, Justicia e Interior del Gobierno de Aragón para el año 2011.
Per a ESPORTS, FESTA, ESPECTACLES, PISCOLABIS I PROTOCOL SI QUE HI HA DINERS
Per a CULTURA, EDUCACIÓ I LLEI DE LLENGÜES A LA RIBAGORÇA NO N'HI HA DINERS.
i això ho defensen els partits del equip de govern de la Comarca: PSOE, PP, CHA i PAR
A LA RIBAGORÇA,
RETALLADA DEL 100% EN CULTURA:
VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA

RAMON TREMOSA TORNA A PREGUNTAR A LA COMISSIÓ EUROPEA PER LA MAT MONTSÓ-ISONA

2011-03-17T03:31:00.001-06:00

CREEN L'ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA D'ARAGÓ

2011-03-07T01:19:00.003-07:00

Amb mesos i mesos de retard, el Consell Superior de Llengües d'Aragó ha proposat els noms dels membre de l'Acadèmia de la Llengua catalana d'Aragó. Com era d'esperar, no n'hi cap ribagorçà.

Els nomenats són:

Carmen Alcover Pinós

Josep Anton Chauvell i Larrègola

María Rosa Fort Cañellas

Javier Giralt Latorre

Ángel López García-Molins

Hèctor Moret i Coso

Artur Quintana i Font

Màrio Sasot Escuer

Ramon Sistac i Vicén

Cal felicitar als nomenats, molt especialment a Ramon Sistac, Director de l'Àrea de Llengua del CERIb, i a la resta d'amics (Carmen, Josep Anton, Javier, Hèctot, Artur i Màrio) i esperem que Ni l'Acadèmia ni el Consell Superior de Llengües d'Aragó s'obliden d'aquesta abadonada comarca de la Ribagorça, l'única comarca catalano-parlant que no té cap representant en aquests organismes, i que ENCARA no té ni l'assigantura de llengua catalana a l'ensenyament d'adults i on la retolació, els panells i el nom oficial de les poblacions encara són exclusivament en CASTELLÀ, com fa trenta, quaranta o cinquanta anys

LAS PANCARTES DE MONTANYANA: UBI SUNT?

2011-01-22T02:49:00.000-07:00

Aquestes eren les pancartes que mostren la lluita dels veïns de Montanyana, llogaret depenent de l'Ajuntament del Pont de Montanyana. Hi ha gent, que s'ha endut aquestes pancartes, per a voler silenciar les veus dels seus habitants i així mostrar Montanyana com un bonic parc bucòlic-pastoril. Però les pancartes estaven, la lluita continúa i el conflicte amb una ciutadania oblidadada encara persisteix...

Sembla que el Local Social de les Escoles NO s'enderrocarà per a construir un aparcament, però tampoc ho diuen de manera oficial, i les actituds de l'empresa encarrgada de gestionar-ho, PRAMES, tampoc es que siguin molt bones, i els silencis de l'Ajuntament volen aparentar que tot és molt bonic i que no hi ha cap problema, però n'hi ha i aquests problemes augmenten per la manca de diàleg.

ARTUR MAS PARTICIPARÁ EN LA CAMPAÑA DE ARAGÓN

2010-12-08T16:13:00.000-07:00

Convergencia Democrática de la Franja tendrá el apoyo del 'president'. La formación aspira a lograr ediles en las comarcas catalanoparlantes

06/12/2010 M. VALLÉS

El futuro presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas, podría acudir a Aragón para participar en la campaña electoral. Lo hará para apoyar a la filial de su partido en la comunidad, Convergencia Democrática de la Franja (CDF). Esta formación se encuentra inmersa en la confección de listas, con el objetivo de estar presente en las cinco comarcas de habla catalana que lindan con la región vecina.

De momento es solo una invitación, pero desde la secretaría general de Convergencia explicaron esta semana que existen "muchas posibilidades" de contar con la presencia de Mas. "Es muy posible que sumemos el apoyo de los representantes políticos de Convergència en Cataluña, de hecho, ya han participado en actos que hemos organizado", explicó la secretaria general adjunta, Marta Canales.

Aunque uno de los objetivo es poder contar en algún mitin con la presencia de Artur Mas. "Nosotros lo hemos invitado y es muy posible que esté aquí, pero se verá con el tiempo. Es algo que no debe extrañar a nadie", dijo Canales. La participación del futuro presidente de la Generalitat podría significar el espaldarazo definitivo de las listas de Convergencia en Aragón. De hecho los comicios del próximo año servirán para que este partido se implante con fuerza en la comunidad, con presencia en los ayuntamientos, pero también en las instituciones comarcales.

Los dirigentes de los principales partidos de la comunidad lo dan ya por hecho. Saben que CDF ha cerrado un buen número de listas, aunque desde esta formación, de momento prefieren no desvelar el número. Las presentaciones se harán después de las navidades. Enero servirá para lanzar un buen número de propuestas por parte de este partido, y dar a conocer a sus candidatos.

APUESTA POR LA LENGUA Desde Convergencia tienen claras sus prioridades: hacerse un hueco en la política local y comarcal partiendo de propuestas "cercanas" a la gente, "ancladas en el territorio". La formación tiene entre sus líneas de acción una clara apuesta por la defensa de la lengua propia de las comarcas de las franja, el catalán. Además esperan captar a todos aquellos "desencantados" de la política.

Convergencia confía en "poder dar respuesta a los problemas diarios de la gente", explicó Canales. Pero mientras, con la vista puesta en los comicios del 2011, su objetivo es fortalecer su estructura orgánica. "Tenemos ya una base sólida con gente que trabaja a nuestro lado. Eso es fundamental para poder organizarnos. Era una de las metas que teníamos porque somos un partido pequeño, que quiere dar un gran salto y eso no era fácil", subrayó. El otro reto será vencer las reticencias que despertará su vinculación a un partido catalán. "Somos aragoneses y las propuestas que haremos serán para la gente de aquí", remarcó

LO PRIMER CONSELL SUPERIOR DE LLENGÜES

2010-10-27T02:08:00.000-06:00

http://xarxes.wordpress.com/2010/10/26/el-primer-consell-superior-de-les-llengues/

Lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó s’ha constituït, en 6 mesos de retard respecte el que exigix la Llei de Llengües. Se pot llegir el text al BOA del 25 d’octubre de 2010. Només faltaven los membres que havie de triar el Govern d’Aragó, que han estat Manuel Castán, José Bada, María Carmen Alcover, Fernando Sánchez i José Ignacio Micolau (curriculum al Finestró de Gràcia). Tot i que El Periódico assegura que la tria ha estat un consens entre el PSOE (3) i el PAR (2), no es veu cap perfil que siga proper a les posicions radicals que defensa el PAR.

Pel que fa a la composició final, no tenim més que alegrar-nos. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès a les seues comunitats lingüístiques. Per a fer-mos una idea, entre els perfils el que trobem són posicions que poden intentar traure el major suc possible de la Llei de llengües, i assessorar en eixa línia el Govern corresponent.

Més avall trobareu la composició completa i informació detallada de cada membre, però a grans trets trobem una representació major de membres lligats a l’aragonès (7) que al català (5). Pel que fa a les posicions respecte la normativa del català, als qui se’ls coneix posició utilitzen varietats lligades en la normativa general del català, la reconeguda a les Universitats d’arreu del món, i és ben possible que en el moment que sigue necessari reconeguen l’autoritat lingüística de l’IEC, ja siga de forma explícita o implícita. En tot cas, cal esperar per a saber què passarà en l’Acadèmia Aragonesa del Català, que la Llei disposa que es crearà per nombrament del Govern d’Aragó a proposta del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i que en el seu moment Javier Giralt ja va manifestar que tenia poques funcions a fer, havent com hi ha una normativa reconeguda .

Pel que fa a la normativa de l’aragonès, hi ha 3 membres de l’òrbita de l’Academia de l’Aragonès (inclòs lo seu president) que pretén obrir la normativa a una varietat renovada, 2 membres de la SLA, que pretén segmentar la normativa en diferents normes de referència segons les varietats dialectals, i dos defensors de la normativa històrica, representants per Francho Nagore. Així, és possible que la Llei de llengües ajudo a aplegar los diferents corrents normatius de l’aragonès en una única direcció, la qual cosa serà un gran avenç històric per a la llengua.

Lo 15 membres estaran al CSLA per un mandat de 6 anys, en renovacions de un terç cada 2 anys. Aixina, la cosa és de llarga durada. I la primera renovació (octubre de 2012) afectarà dos membres proposats per les Corts, un pel Govern i dos per la Universitat. Aquí avall teniu la informació essencial de cada membre. Per a informació una mica més detallada

Enrique Badía Gracia. Corts d'Aragó Aragonès FACAO SLA Alcalde Fonz PAR Cinca Mitjà (fonz)

José Ignacio López Susín. Corts d'Aragó Aragonès (ara)Unitària Consello Primera línia CHA CHA Saragossa

Marta Marín Bráviz. Corts d'Aragó Aragonès Academia Regidora Echo PSOE Jacetània

Alberto Moragrega Julián. Corts d'Aragó Català Unitària Alcalde de Beseit PSOE Matarranya

Chusé Raúl Usón Serrano. Corts d'Aragó Aragonès SLA Editor IU? Saragossa

Manuel Castán Espot. Govern d'Aragó Aragonès (ara)Unitària Academia President Academia Aragones Ribagorça (ara) - Carinyena

José Bada Panillo. Govern d'Aragó Català Unitària Ex Conseller del Govern PSOE Matarranya-Saragossa

María del Carmen Alcover Pinós Govern d'Aragó Català Unitària Tècnica del Govern PSOE? Matarranya-Saragossa

Fernando Sánchez Pitarch. Govern d'Aragó Aragonès (ara)Unitària Academia Coordinador Nogarà Saragossa

José Ignacio Micolau Adell Govern d'Aragó Català Unitària Bibliotecari Matarranya-Alcanyís

Javier Giralt Latorre. Universitat Sarag. Català Unitària Director Departament Lingüística Llitera-Saragossa

Francisco Nagore Lain. Universitat Sarag. Aragonès (ara)Unitària Consello Investigador aragonès CHA Osca: 1

María Antonia Martín Zorraquino Universitat Sarag. Castellà Català d'Aragó NO Catedràtica Llengua castellana i català Franja Saragossa

Luisa María Frutos Mejías. Universitat Sarag. (castellà) Geografia desenvolupament rural i estructura agrària (Càceres -) Saragossa

Francisco Beltrán Lloris. Universitat Sarag. (castellà) Romanització d'Aragó Saragossa

CONSEJO SUPERIOR DE LENGUAS DE ARAGÓN O DE ZARAGÓN??

2010-10-27T02:05:00.000-06:00

La Llei de Llengües d'Aragó (Llei 10/2009) aprobada el 17 de desembre de 2009 a les Corts d'Aragó amb els vots a favor de PSOE i CHA contempla la creació d'un Consejo Superior de Lenguas de Aragón i d'una Academia de la Lengua Catalana de Aragón. El Consejo Superior, ha de ser el primer organisme que s'ha de crear per a que es comenci a treballar, però s'ha creat amb mig any de retard, incomplint els mateixos partits polítics i el propi Govern d'Aragó els terminis fixats per la mateixa Llei de Llengües. Ja es sap que feta la llei, feta la trampa.
La Llei ja va néixer amb diversos problemes inicials que demostren que ni la LLei, ni la llengua ni la Cultura interessen als nostres representants polítics, i d'aquesta manera els termini fixats per la Llei s'estàn incomplint dia rera dia. Això es pot veure en el suport dels grups polítics a les Corts d'Aragó, que sols va rebre el suport del PSOE i de la CHA i el vot contrari del PP, el PAR i IU. IU va votar en contra per què apostava per la cooficialització, cosa que NO va fer dos anys abans amb l'Estatut; i CHA, que va votar en contra de l'Estatut, ara aprovava una Llei descafeinada i de mínims. Dels tres partits que van votar en contra, dos (PP i PAR) neguen l'existència de la llengua catalana a l'Aragó, per molts filòlegs que ho diguin, ells diuen que n'hi ha d'altres que diuen que NO, i poc els importa el que digui la Universitat de Saragossa i els seus especialistes, d'això se'n diu atendre i escoltar a les institucions acadèmiques del territori. Ara és l'hora de proposar candidats al Consejo Superior i tots els partits, excepte el PP, ha nomenat un representant. Com que el PP no ha proposat cap, el PSOE al final n'ha nomenat un de més. Es normal que una Llei recolzada pel PSOE i CHA aquests partits nomenin els seus representants i que si el PP no hi està d'acord no en nomeni cap; però el que és incomprensible és que el PAR i IU que són contraris a la Llei, els nomenin, tot sigui per a ocupar una poltrona més, i a sobre el representant del PAR estigui mol i molt proper a posicions anti-catalanes, seguint la línia que el seu partit, del braçet de la FACAO, va començar fa un parell d'anys. No ens enganyem, ABANS el PAR, apostava per català i signava els convenis de legislatura amb Marcelino Iglesias sense negar l'existència de la llengua catalana, i el PP callava i ARA, tant PP com PAR juguen a veure qui la diu més grossa.

A l'Aragó parlem català unes 60.000 persones, principalment a les diferents comarques de la Franja i aragonès entre 10.000 i 20.000 parlants amb un important gruix a les comarques pirinenques i a Saragossa. Les matemàtiques no són el fort en el món de les lletres, i molt menys en el de la política. Si aquest fet hi afegim el pes demogràfic de Saragó/Zaragón, es pot entendre com la segona llengua d'Aragó, la llengua catalana que té tres vegades més de parlants que l'aragonès, sols estigui representada per 1/3 dels membres al Consejo Superior de Lenguas de Aragón. Per part de l'aragonès, en queden 10 representants (2/3), tot i que 3 d'ells tampoc en tenen molta idea.

Al marge de la llengua, la procedència geogràfica és diversa, però es veu a simple vista que hi ha un clar predomini de la capital saragossana i els voltants (Cariñena i Osca) on hi viuen la gran majoria . Aquest fet evidència un cop més la centralitat de la capital i de les seves polítiques i del poc pes i allunyament que es té vers la perifèria i especialment l'oblidada Franja, i no és sols cosa d'un Consejo Superior de Lenguas de Aragó

Com podrem veure, la llengua catalana estarà representada per 5 persones ( Javier Giralt, Albert Moragrega, Carme Alcover, José Bada i José Ignacio Micolau), 4 d'ells procedents del Matarranya socis de l'Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA, tot i que un d'ells tota la seva producció sigui en castellà. De La Llitera en procedeix UN i del Baix Cinca i de la Ribagorça, CAP, i això que la zona del Baix Cinca amb Fraga i Mequinensa, representen quasi la metitat de la població de la Franja.
Per un altra banda, la Ribagorça comptarà amb un estudiòs procedent de la Vall de Benasc que viu a Cariñena (Manuel Castán) i a la Comarca del Cinca Mitjà, a la la zona de l'aragonès-baix-ribagorçà,coneguda també com a Ribagorça històrica, també estarà representada.(Enrique Badía); però CAP de la zona catalanoparlant ribagorçana.

La Comarca de la Ribagorza, l'única comarca de la Franja que encara manté els cartells i les denominacions toponímiques monolingües en castellà, no ha fet res ni des de la Comarca ni des dels Ajuntaments i els seus representants polítics, estàn més preocupats en els festivals, els triatlons i el carril-bici de més d'un milió d'euros a Graus que en la recerca, la llengua i la cultura. . Esperem que aquest Consejo Superior amb tant de matarranyenc no s'oblidi de la promoció, dinamització i dignificació de la COMARCA DE LA RIBAGORZA/LA RIBAGORÇA que especialment a la zona catalanoparlant un GRAN GREUGE COMPARATIU AMB LA RESTA DE LES COMARQUES DE LA FRANJA.
FELICITATS ALS ESCOLLITS I ESPEREM QUE NI LA LLEI NI LA LLENGUA QUEDE EN PAPER MULLAT.

Fa pocs dies, en José Miguel Gràcia i en xarxes Socials explicaven els diferents currículums que ara expliquem:

A proposta de la Universidad de Zaragoza

- Javier Giralt Latorre, llicenciat en Filologia Hispànica i Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. Té treballs sobre l’estructura de la llengua catalana, dialectologia i onomàstica. Expert en llengües de transició. (Catalanoparlant).

Francho Nagore Laín, doctor en Filologia Romànica; professor universitari, membre destacat del Consello d’a Fabla Aragonesa. És un dels investigadors històrics i il·lustrats de l’aragonès i interessat en la llengua catalana a l’Aragó.

María Antonia Martín Zorraquino; llicenciada en Filología Romànica, catedràtica de llengua castellana a la Universitat de Saragossa. Va dirigir el primer estudi demolingúístic fet a la Franja, Estudio sociolingüístico de la Franja oriental de Aragón amb M. R. Fort, M. L. Arnal y J. Giralt. Té diversos treballs de recerca sobre el castellà. Luisa María Frutos Mej ías, catedràtica d’Anañisi Geogràfica a la Universitat de Saragossa . Geògrafa, d’ampli currículum, especialitzada en el desenvolupament rural, ús del sol i l’aigua i estructures agràries. El seu ventall de recerca no té res a veure amb la lingüística.

Francisco Beltrán Lloris, professor d’Història Antiga de la Universitat de Saragossa i gran especialista en aquesta matèria. Ampli currículum sobre la romanització d’Aragó. A part dels estudis sobre el llatí, no es coneixen treballs sociolingüístics contemporanis, ni la seua posició sobre el català i l’aragonès a l’Aragó.

A les Corts d'Aragó, els diferents partits poplítics proposen:
PSOE
Albert Moragrega Julián, alcalde de Beceit, guia cultural i empresari turístic del Matarranya. Fundador de l’empresa SENDA i expert en educació i interpretació ambiental als Ports de Beceit. (Catalanoparlant)Marta Marín Bráviz, periodista i escriptora d’Echo, professora d’aragonès/echo i adaptadora de textos a l’aragonès.

PAR
Enrique Badía Grácia, alcalde de Fonz i vice-presideent 2n de la Comarca del Cinca Mitjà, parla l’aragonès/ribagorçà i sembla proper a les tesis de les associacions contra el catalàI finalment, el Govern d'Aragó , proposa a:

Carmen Alcover Pinos (Massalió, 1952), resident a Saragossa des de 1982, tècnica lingüística del Govern d’Aragó, redactora i col·laboradora ocasional de les revistes Batecs, Sorolla’t, Temps de Franja, Rolde i Kalat-Zeyd. Com a coordinadora del Seminari Permanent de Llengua Catalana de la DGA s’ocupà de l’edició de Materials didàctics d’ensenyament primari (1992) i de Sac de paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995, en edició a cura de R. Sistac). És autora, sovint en col·laboració, de diversos estudis i treballs sobre l’ensenyament del català a l’Aragó i ha publicat en volum Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó (2000), Un nom per a tu. Índex de noms propis (2005), en edició trilingüe (castellà, català i aragonès) i de breus poemaris —en ocasions acompanyats de poemes de son fill Antoni Lafuente Alcover (Oviedo, 1980)— i narracions publicats en volums col·lectius. Ha traduït, del castellà al català, El debat del català a l’Aragó de José R. Bada (1990), i, amb A. Quintana, la novel·la breu El gual (2001) de Ramón J. Sender. (www.ascuma.org)(Sòcia d’ASCUMA)

José Bada Panillo

(Favara, 1929), teòleg i sociòleg resident a Saragossa, conseller de Cultura i Educació al primer Govern de la Diputació General d’Aragó (1983-1987), autor de l’assaig El debat del català a l’Aragó (1983-1987) (1990) i col·laborador esporàdic a Temps de Franja. (http://www.ascuma.org/). Premi Franja 2009
Altres informacions:
Destacat articulista i pensador
Libres publicats: (entre altres)
2. La Iglesia. Editorial Verbo Divino,1979
Religiosidad popular, 1984
La tolerancia entre el fanatismo i la indiferencia, Estella, 1996
Una cultura del agua en los Monegros, (1999)
La paz y las paces, Zaragoza, 2000
Luces y Sombras de la Ilustración, Libertad y Convivencia. Mira Editores. Zaragoza, 2006.
La sed, los Monegros y otra escala de valores (2008)
Pensadillas ciudadanas, Prames, 2010
(Soci d’ASCUMA)

Manuel Castán Espot

Miembro fundador de l’Academia. Filologo y profesor de segundaria. Ye natural de Gabás, en a Vall de Benás. Presidió Chuntos por l’Aragonés, asociación que promovió a cilebración d’o II Congreso de l'Aragonés. Esfensor d’o suyo dialecto local, lo benasqués u patués, ye president de l’Academia dende octobre de 2006. (www.academiadelaragones)
Altres informacions:
Destacat articulista
Bibliografía:
Una lengua y una literatura invisibles: el caso del aragonés en Letras aragonesas. nº 6. Zaragoza, 2008
Traductor de Adónde vamos de Ana Tena.

José Ignacio Micolau Adell

(Torre del Comte, 1958), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, historiador de criteri propi, des de 1981 és arxiver i bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís i fundador del CESBA. Va tenir cura de la publicació en facsímil (1981) del “Boletín de historia y geografia del Bajo Aragón”. Va redactar les presentacions de la figura de l’historiador regeneracionista calaceità, Santiago Vidiella. Autor de nombrosos articles de divulgació en premsa, revistes especialitzades i obres col·lectives, com La literatura en el Bajo Aragón, del Libro de las comarcas (2007) i autor sol·licitat de pròlegs. Ha publicat el llibre compilatiu Cuestiones Bajoaragonesas (2009). Treballa permanentment en la formació del gran arxiu-biblioteca d’Alcanyís. (www.ascuma.org) (Soci d’ASCUMA), escrits en castellà.

Fernando Sánchez Pitarch

Miembro fundador de l’Academia. Destacau empentador de l’asociacionismo en esfensa de l’aragonés, ye miembro d’o Consello d'a Fabla Aragonesa y de Nogará-Religada, asociación d'a que actualment en ye coordinador. Ha investigau especialment es dialectos chistabín, fovano, agüerano y campés. Ye autor d’importants monografías sobre morfosintaxis y lexico dialectals. (www.academiadelaragones)
Altres informnacions:
Articulista sobre l’aragonès
Llibres publicats:
L'aragonés de A Fueba. Bocabulario y notas gramaticals, 1999

CDF-CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA EXPLICA A PURROI L'OPOSICIÓ CONTRA LA MAT MONTSÓ-ISONA

2010-10-12T14:40:00.000-06:00

CDF-CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA, un dels diversos partits i associacions culturals veïnals i culturals que formen part de la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona va explicar ahir als veïns de Purroi de la Solana, agregat del terme municipal de Benavarri. les diferents accions realitzades per la Plataforma unitària contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona en contra de la MAT Montsó-Isona i l'augment de capacitat de transport de la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur en un moment en que el primer projecte està arribant a la darrera etapa on es perfilarà, segons sembla indicar a finals d'any el trajecte defiitiu, desprès dels estudis topogràfics corresponents.

Davant els silencis de REESA i dels Ajuntaments, CDF va explicar altres projectes anteriors que ja es van desestimar pel gran impacte mediambiental que tenien i com REESA canvia el nom i continua amb els mateixos projectes i amb l'aprofitament d'unes torres d'alta tensió que es poden veure pels voltants de Pueyo de Marguillen-Fonts-Montsó i que tindrien que estar ja retirades per què REESA en el seu moment ja cobrar les corresponents subvencions per a desmantellar-les.

L´acte va servir per a presentar a CDF-Convergència Democràtica de la Franja com un partit polític que es presentarà a les properes eleccions municipals de 2011 com un tercera via a la política municipal a les comarques de la Franja. Darrerament CDF ha endegat diferents accions que afecten de ple al desenvolupament econòmic de la Ribagorça i de la Franja. Amb la col:laboració i suport del eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu i del senador Ramon Alturo, al Senat espanyol.Aquestes actucions a les diferents institucions polítiques versen la evolució i les diferents opcions MAT Montsó-Isona; el cabdal ecològic de la Noguera Ribagorçana i l'impacte de la tèrmica de Mequinensa que per efectes de contaminació aquesta podria arribar fins a Benavarri.

L'acte va finalitzar amb un animat debat sobre els problemes de la MAT i les afeccions al territori.

SEGRE. UN CENTENAR DE PERSONES PROTESTEN A TREMP CONTRA LA LÍNIA D'ALTA TENSIÓ

2010-10-12T01:56:00.000-06:00

Afirmen que Red Eléctrica pretén usar una antiga línia declarada il·legal
agències | tremp
Un centenar de persones es van concentrar ahir al migdia a Tremp per protestar contra el projecte de línia de molt alta tensió (MAT) que Red Eléctrica planeja construir entre Montsó i Isona i que ha de creuar el Jussà.
La intenció de l'empresa elèctrica és tindre a punt a finals d'any un projecte que el territori rebutja, motiu pel qual els opositors van reiterar ahir que faran l'impossible per evitar que tiri endavant. Entre altres accions, estan emprenent recursos judicials contra la MAT.
La protesta es va portar a terme davant de l'ajuntament de la capital del Jussà per demanar el suport dels polítics i de les institucions. Els manifestants creuen que la comarca ja ha sigut prou solidària pel que fa l'electrificació de Catalunya, ja que ha acollit fins ara més de 350 quilòmetres de línia de molt alta tensió. Red Eléctrica preveu tindre el projecte per portar-lo a terme abans del 2013. Josep Ferialuna, portaveu dels manifestants, va demanar protegir el Pallars i el seu medi natural i va requerir als polítics que es pronunciïn sobre el projecte. Segons Ferialuna, REE vol aprofitar una antiga línia que es va declarar il·legal.
DE: http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/un-centenar-de-persones-protesten-a-tremp-contra-la-linia-dalta-tensio/

Canto a la libertad (Labordeta) ¡HIMNO DE ARAGÓN YA!

2010-09-28T00:52:00.000-06:00

ARANÈS OFICIAL I PREFERENT, UN EXEMPLE PER A L'ARAGÓ!!!

2010-09-23T15:36:00.000-06:00

Ahir,22 de setembre. una ampla majòria de diputats del Parlament de Catalunya 117 versus 17 van aprovar que l'aranès fos la tercera llengua oficial de Catalunya i la llengua d'ús preferent a la Val d'Aran

Un gran dia per a la Val d'Aran que ve a legislar una realitat que ja es veneia treballant als ajuntaments i al Conselh Generau d'Aran.
Aqui n'hi ha alguns diaris

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/306571-laranes-es-converteix-en-la-tercera-llengua-oficial-de-catalunya.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/3778993/parlament-aprova-llei-loccita.html
http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/20100922/aranes-tercera-lengua-oficial-catalunya/492339.shtml

A més a més,l'Estatut de Catalunya, en el seu article 6.5 reconeix que “la llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya” i amb aquesta nova llei sitúa als 5000 parlants de la Val d'Aran al centre de la protecció i dignificació de la llengua occitana. ENHORABONA A TOTS ELS ARANESI.

La situació a l'Aragó és molt diferent:català el parlem més de 50.000 persones i aragonès més de 10.000, la Llei mai qüestiona la oficialitat del castellà i és sempre voluntaria i per a postres va estar aprovada per 34 diputats (PSOE i CHA) versus als 23 del PP i 10 abstencions del PAR i de IU i, a sobre diputats i polítics del PP i del PAR a hores d'ara encara van fen xerrades qüestionan que la llengua que es parla a la Franja sigui llengua catalana, i fins i tot creant una gramàtica, com a grans especialistes en filologia que són, això sí, sense passar per la Universitat.

El silenci dels intelectuals i de la Universitat de Saragossa, però també de l'Institut d'Estudis Catalans, del Governs d'Espanya, Aragó i Catalunya i de l'Institut Ramon Llull és un clam: NI UNA sola paraula davant unes associacions i uns polítics que van d'intelectuals per la vida i que pretenen crerar una nova llegua: l'aragonès oriental o fins i tot legislar el "chapurreado" o les parles locals i dels barris. I el PP i el PAR, tanto monta monta tanto Isabel como Fernando, els van seguint a veure qui la diu més grossa, davant la riadeta dels catalano.parlants i aragonsòfons que riem i diem ben poc o res.
La manca d'interès de la Universitat de Saragossa vers aquestes llengues no és res de nou i sols es pot comprendre al veure el tracte que tenen dins de la mateixa Facultat. El cop dur sobre filologia aragonesa i catalana per part de la Universitat de Saragossa ha estat al nomenar a dos dels cinc membres que han de formar part del Consell Superior de Llengües d'Aragó sense cap inquietud ver l'aragonès i molt menys pel català. El joc de les Corts d'Aragó és lamentable, especialment del PAR que tant contrari és,però que tot i això, va i fa una campanya contrària a la Llei i nomena a un representant al Consell proper a la FACAO, tot sigui per ocupar un càrrec més; almenys el PP, també contrari, és més coherent i no nomena a cap representant.
A més a més, aquesta és una Llei per a la gent de la fabla, si mirem els membres del Consell Superior el 80% són de la fabla i un 20% catalanoparlants, molt lluny de la realitat lingüística d'Aragó on els catalanoparlants superem en molt, als fablans i neo fablans.

El Govern d'Aragó, del PSOE i del PAR i els promotors de la Llei (PSOE i CHA) han presionat poc per a que els terminis de la Llei s'acompleixi, entenc que és més pel PSOE i el seu soci de Govern que per la CHA; però la realitat és que a quasi un any desprès de l'aprobació s'han exhaurit tots els terminis i no s'acompleixen cap ni un. ja se sap que feta la llei, feta la trampa.

La llei pretén crear un Consell Superior de Llengues d'Aragó i una Academia de la llengua Catalana a l'Aragó davant els silencis dels governs de Catalunya i Espanya: ni l'Institut d'Estudis Catalans, academia de la llengua catalana per Reial Decret, ni la Generalitat, ni el Ramon Llull, ni el Ministerio de Cultura s'han pronunciat davant una llei que de moment reconeix el català d'Aragó però ja crea una nova Academia de la llengua, i mentres els terminis van passant sense cap nomenament oficial, feta la llei, feta la trampa.

AJUNTAMENTS I COMARQUES

Diversos ajuntaments del PP i del PAR, fins a 11 ajuntaments, han portat la llei al Tribunal Constitucional. La resta d'administracions locals i comarcals, tot són silencis de TOTS els partits. A la Ribagorça, el Consell Comarcal no ha fet res, però tampoc el PSOE ni la CHA als ajuntaments on governen junts i a vegades, l'aragonesisme de la CHA, és més proper al PAR i la FACAO que a la CHA trilingüe i alguns grups del PSOE.
La diferència entre Aran i Ribagorça, i entre Catalunya i Aragó és que mentres els primers van treballan a les corporacions municipals i desprès ho passen al Parlaments, a la Ribagorça esperen que vingui el maná del cel, es dediquen a signar algun que altre Manifest i la resta ho fan tot en castellà, a sobre, legislen lleis que no se les creuen i incompleixen tots els terminis per una manca d'interès.Interès que provè de l'acomplexament i el desconeixement de Saragó vers la Franja i la llengua i cultura de les comarques de la Franja i, com, a més a més, els polítics locals miren més al partit i a Osca i Saragossa que al seu propi municipi o comarca, tot està dit, silencis i pasotisme que van de dalt fins abaix no sigui que si s'obre la boca no es pugui surtir a la propera foto i no s'ocupin tan preuades poltrones.

El malaguanyat JOSÉ ANTONIO LABORDETA, recenment mort cantava el seu "Canto a la libertad", "Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga Libertad" que molta gent volem quem sigui l'Himne d'Aragó, esperant una terra que es digui LLIBERTAT.

EL PSOE D'ARAGÓ FALSEJA CURRÍCULUMS, O NO?

2010-09-13T10:37:00.000-06:00

El passat divendres 10 de setembre l'executiva regional del PSOE d'Aragó va proposar, per unanimitat, a EVA ALMÚNIA com a candidata del PSOE d'Aragó a ser la propera presidenta del Govern d'Aragó

Amb data de 10 de setembre de 2010, aquest enllaç del PSOE d'Aragó:

http://www.psoe.es/aragon/news/510233/page/ejecutiva-regional-del-psoe-aragon-propone-por-unanimidad-candidatura-eva-almunia-presidencia-aragon.html

El PSOE d'Aragó ens explica la vida i miravles de la seva candidata:

Eva Almunia Badía, natural de Esplús (Huesca), nace el 3 de marzo de 1960. Diplomada en Magisterio, Eva Almunia comienza su carrera política como Concejala del Ayuntamiento de Esplús en 1983, donde es responsable de las Áreas de Educación y Cultura hasta 1999.

Además, fue Diputada de Educación, Cultura y Deporte, y portavoz del Grupo Socialista en la Diputación Provincial de Huesca entre 1987 y 1995 y entre 1999 y 2001.

Desde 1999 a 2001 fue también concejala del Ayuntamiento de Huesca. Ese año 2001 entra a formar parte del Gobierno de Aragón como Consejera de Educación y Ciencia hasta 2003. Desde entonces y hasta 2008 fue Consejera de Educación, Cultura y Deporte.

Asimismo, fue elegida diputada en la VII legislatura de las Cortes de Aragón, en 2007. Eva Almunia renunció a su escaño para formar parte del Gobierno de España como Secretaria de Estado de Educación y Formación Profesional en el Ministerio de Educación desde el 14 de abril de 2008, cargo que ocupa en la actualidad.

Además, Eva Almunia Badía es miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE desde 2004, donde ha estado al frente de la Secretaría Federal de Educación hasta 2008. Desde entonces es Secretaria Ejecutiva de Conciliación Laboral y directora de la Oficina de Coordinación Autonómica del PSOE Federal

http://www.psoe.es/aragon/news/510233/page/ejecutiva-regional-del-psoe-aragon-propone-por-unanimidad-candidatura-eva-almunia-presidencia-aragon.html

A 13 de setembre de 2010, "TODO SIGUE IGUAL", la web de les Corts d'Aragó segueix la mateixa línia de la del PSOE i la del Govern d'Aragó del PSOE-PAR durant més d'una dècada:
http://www.cortesaragon.es/VI_Legislatura.189.0.html?&tx_parlament_pi5%5BshowUid%5D=107
Ara bé, també llegim
que la Diplomatura en Magisteri no apereix ni a la web del Ministerio de Educación, de la que es Secretaria d'Estat d'Educació i Formació Profesional ni a la del PSOE
http://www.educacion.es/horizontales/ministerio/organigrama/secretaria-estado-educacion-formacion.html
http://www.diariocritico.com/imagenesPieza/cef-bios.pdf Pàg. 24.
http://www.psoe.es/estructura/docs/442087/page/datos-biograficos-secretaria-ejecutiva-conciliacion-laboral-eva-almunia-badia.html
Amb tot aquest ball de xifres,el 25 d'agost es va publicar la notícia que un Saragossà havia denunciat a la secretaria d'Estat al no tenir la comentada diplomatura.Ells diuen que sí, que es va diplomar al 1982 i que no figuri a les webs de Madrid (PSOE i Ministeri) es deu a un oblit. 20 dies desprès de la denuncia i amb una Eva Almúnia candidata al Govern d'Aragó, el PSOE d'Aragó insisteix en que és diplomada, mentre que a Madrid, les webs no corrigeixen l'anomenat "error". És un ERROR DE OMISIÓN O UNA FALSIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM?. Tant el Ministeri d'Educació com el Govern d'Aragó ens tindrien que explicar TOTA la veritat i així treure tota la sospita, o NO?.

http://www.elconfidencial.com/espana/eva-almunia-educacion-curriculum-magisterio-aragon-20100825-68871.html
@José L. Lobo.- 25/08/2010 (06:00h)

Eva Almunia, secretaria de Estado de Educación y número dos del ministerio que dirige Ángel Gabilondo, falseó presuntamente durante años su currículum académico, haciendo constar que es diplomada en Magisterio cuando, en realidad, jamás acabó esos estudios, según consta en una denuncia presentada en un juzgado de instrucción por supuesta falsedad documental.
Almunia es miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE y muy probable sustituta del presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, como cabeza de cartel socialista en las elecciones autonómicas del próximo año. Un portavoz oficial de la secretaria de Estado de Educación negó que ésta haya mentido en su currículum, y aseguró que Almunia demostrará "en los tribunales" que su titulación en Magisterio es auténtica.

En la biografía de Almunia que aparece colgada en la página web de las Cortes de Aragón, en las que aquélla ocupó un escaño de diputada hasta su nombramiento como secretaria de Estado de Educación en 2008, se afirma que es diplomada en Magisterio. Sin embargo, tanto en la web del Ministerio de Educación como en la del PSOE se ha eliminado cualquier referencia a su formación académica.
En el caso de la página de Ferraz en internet llama la atención que Almunia sea el único de los 32 miembros de la Ejecutiva encabezada por José Luis Rodríguez Zapatero -junto al catalán Miquel Iceta y el asturiano Hugo Morán- del que no se ofrece información alguna sobre su nivel de estudios.
Un ciudadano aragonés ha presentado ahora una denuncia contra Almunia en el Juzgado de Instrucción número 7 de Zaragoza, a la que ha tenido acceso El Confidencial, por un presunto delito de falsedad documental. El denunciante, Ignacio Goñi, afirma en su escrito que la secretaria de Estado de Educación, al ser un cargo público, "tiene la obligación de decir la verdad y no falsificar datos con el supuesto fin de mejorar su imagen ante la opinión pública".
Goñi sostiene en su denuncia que Almunia nunca terminó sus estudios de Magisterio, "por lo que su máximo título académico que ostenta en estos momentos es el de Bachillerato".

Un portavoz oficial de Almunia, sin embargo, calificó de "mentiras" esas acusaciones, y aseguró que la secretaria de Estado de Educación y miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE es diplomada en Magisterio por la Universidad de Zaragoza desde 1982. El mismo portavoz calificó de "error de omisión" el hecho de que la biografía colgada en la web del Ministerio de Educación no haga alusión a esa supuesta titulación.

HERALDO: UNA NUEVA FORMACIÓN PRESENTARÁ LISTAS A LAS MUNICIPALES EN CINCO COMARCAS

2010-09-04T05:14:00.000-06:00

RAMON TREMOSA: Congost de Mont-rebei en kaiak: una meravella a tocar de casa

2010-09-04T04:41:00.000-06:00

El congost de Mont-rebei és una meravella natural que els catalans tenim a tocar de casa però que no coneixem. Als Pirineus catalans els rius baixen de nord a sud i les muntanyes van d’oest a est de tal manera que els rius, quan les travessaven, han excavat amb el temps uns congostos espectaculars. El congost de Mont-rebei és resultat de la intersecció del riu Noguera Ribagorçana amb la imponent serralada del Montsec: quan es troben el riu baixa a 500 metres de cota sobre el nivell del mar i el Montsec té una alçada en aquella latitud entre 1.300 i 1.700 metres, de tal manera que els espadats que el riu ha generat en molts llocs superen els 500 metres de paret vertical. Aquest estiu amb tota la família hem baixat i pujat en kaiak pel congost de Mont-rebei, en una excursió plàcida i tranquil·la per uns paratges naturals magnífics. Gràcies a que el pantà de Canyelles enguany es troba al 66% de la seva capacitat (és un pantà més gran que el de Rialb), hem pogut anar i venir, i banyar-nos i aturar-nos, al llarg dels 3 quilòmetres que van del congost de Mont-rebei fins al congost del Seguer, atès que la cua del pantà enguany cobreix amb una làmina d’aigua tot el congost. Quan aquest pantà, de 28 km de cua, està baix en el congost de Mont-rebei el riu Noguera Ribagorçana és un riu d’aigües braves, que s’ha de baixar amb canoa pneumàtica i la travessia llavors no és pas tan plàcida.

o riu és vida. Efectivament, enguany hem pogut anar i venir amb kaiak pel congost de Mont-rebei i, havent-hi anat amb els nens, hem plegat a l’hora baixa. Pujant pel riu a quarts de quatre de la tarda hem gaudit de les dues úniques hores de sol en que la llum inunda tot el congost i il·lumina una aigua que és ben negra la resta del dia. A aquella hora no hi ha vianants que s’arrisquin a passar pel camí excavat a la roca, a uns 25 metres d’alçada sobre el nivell de l’aigua i la solitud és llavors total i absoluta. Uns voltors ens han estat sobrevolant una estona, entre les dues parets verticals a banda i banda... i mentre remem riu amunt per tornar cap a casa, l’ermita romànica de la Mare de Déu del Congost i la medieval de defensa de Girveta es veuen tota l’estona entre les dues parets de roca. La nena ha perdut el casc i el Xavier ha girat cua a buscar-lo, mentre nosaltres cinc remem plàcidament riu amunt, impulsats pel vent del sud que ens empeny... el congost de Mont-rebei és llavors un indret únic, una lloc imponent de gran solitud però que alhora ens proporciona una meravellosa plenitud...

Lo riu és vida. El riu Noguera Ribagorçana, que entre El Pont de Suert i Alfarràs fa de frontera entre Catalunya i Aragó, és un riu regulat només per les empreses hidroelèctriques pel que fa als cabals que hi baixen. Una vegada vaig veure Tomàs Molina mostrant per TV3 aquest riu a l’alçada del Pont de Montanyana, ensenyant un misèrrim cabal d’aigua tot dient “vegin, vegin, que no hi ha aigua”. Efectivament, aquest estiu també hi ha tornat a baixar un cabal ínfim d’aigua, exactament 1 metre cúbic per segon de mitjana diària (podeu veure els cabals de rius i pantans en temps real per internet a www.chebro.es).

El que pràcticament ningú no sap és que per un túnel subterrani de 15 quilòmetres paral·lel al riu, un túnel que neix a Sopeira (al pantà d’Escales) i que torna al riu tot just abans del congost de Mont-rebei (a la cua del pantà de Canyelles, passat El Pont de Montanyana), Endesa hi fa passar 30 metres cúbics d’aigua per segon. Aquest túnel construït a cota constant provoca un altre salt d’aigua addicional per generar electricitat, a banda dels salts que els embassaments d’Escales, Canyelles i Santa Anna ja generen per aquesta empresa. El resultat és un riu Noguera Ribagorçana entre pantans sense vida, que a l’estiu fins i tot fa mala olor perquè hi baixen més aigües residuals de granges i pobles que no pas aigua potable. Si a l’hivern visiteu el meravellós monestir romànic de Sopiera, envoltat d’oliveres mil·lenàries i de les altíssimes muntanyes del congost d’Escales, veure com els camions van i vénen per aquest túnel subterrani per a netejar-lo.

Fins abans de la construcció dels pantans ara fa 50 anys, el riu Noguera Ribagorçana no es podia travessar sense un pont per causa del cabalós flux d’aigua que portava, tal com avui encara delata l’amplíssima llera del riu. El meu pare m’explicava que el soroll del riu era eixordador a un quilòmetre de distància, i això és degut a la rapidesa amb què l’aigua baixa de les muntanyes. Ribagorça vol dir “riba curta”, és a dir, poc espai per a baixar un gran desnivell: d’El Pont de Suert en avall el riu discorre ja per cotes de 700 metres però les muntanyes que el nodreixen encara fan1.800 metres, com és el cas de la Serra de Sant Gervàs, que presideix la vall dels voltors, davant d’Areny de Noguera. De fet, a El Pont de Suert aquest estiu hi ha baixat 15 metres cúbics per segon, de tal manera que no s’entén perquè de Sopeira en avall Endesa només en deixa baixar un.

Aquesta és una qüestió de salubritat de l’aigua del riu, més que no de navegabilitat. Perquè el referent del riu veí Noguera Pallaresa, que baixa paral·lel per la veïna comarca del Pallars, és lacerant per als ribagorçans: els cabals que a l’estiu, durant el dia, són alliberats durant unes hores pels pantans de la capçalera (uns cabals que superen els 10 metres cúbics per segon), permeten al riu Noguera Pallaresa la pràctica de molts esports d’aigua com el ràfting, i donen vida a la pesca i als càmpings, generant un gran dinamisme econòmic.

Al Noguera Ribagorçana, en canvi, el trist metre cúbic per segon que hi baixa a l’estiu vol dir que l’aigua en molts llocs no supera els 20 centímetres d’alçada, és a dir,un pam d’aigua: això vol dir que l’aigua a l’estiu s’escalfa fins als 25 graus, de tal manera que tota la pesca desapareix del riu (les truites de riu, per exemple, no poden viure per sobre dels 15 graus). I això que l’aigua del riu Noguera Ribagorçana baixa glaçada, perquè és aigua de neu!!

Fins al juliol el kaiak pel congost de Mont-rebei s’ha de fer amb un vestit de neoprè ja que l’aigua baixa a 10-12 graus de temperatura. Només quan l’aigua del riu troba la cua del pantà de Canyelles l’aigua, a més de navegable, és practicable per al bany atesa la molt més alta temperatura d’una aigua quieta que d’una aigua brava. El Kayaking de Mont-rebei el realitza l’empresa de Xavier Bergua, fill del Pont de Montanyana que ofereix la possibilitat de baixar per aquest congost dels mesos d’abril a octubre (www.kmr.es).

Bona notícia: l’Agència Catalana de l’Aigua va guanyar fa pocs mesos un plet a Endesa, relatiu a qui té la potestat de fixar el cabal ecològic d’un riu, entenent com a tal cabal el nivell d’aigua que el riu ha de tenir sempre per a mantenir la vida aquàtica. El 4 de gener de 2010 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a l’ACA, depenent de la Conselleria de Medi Ambient. Endesa ha presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem en contra d’aquesta sentència perquè entén que “perjudica la seva activitat”, però la sentència favorable a l’ACA del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és un primer pas i una gran notícia per combatre situacions com la que afecta al riu Noguera Ribagorçana. Per bé que l’ACA només gestiona a Catalunya les conques internes i que els rius lleidatans depenen de la CHE, la sentència del TSJC desmunta un per un tots els arguments de l’empresa hidroelèctrica (per a més informació vegeu El País, 08.04.2010) i constitueix un molt notable precedent.

Espanya és l’únic país europeu que encara no ha enviat a la Comissió Europea els cabals ambientals dels rius de l’Estat espanyol. Aquests cabals són exigits per la Directiva Marc de l’Aigua i aquesta directiva establia un termini de tres anys, el qual va expirar el 31 de desembre de 2009, per a què aquesta informació fos enviada a la Comissió Europea. Entre el juny i l’agost 2010 he presentat sis preguntes a la Comissió Europea relatives a aquesta qüestió, que inclouen des del cabal del Noguera Ribagorçana fins al cabal ambiental del Delta de l’Ebre (disponibles a www.tremosa.cat) un cabal, per cert, que la Confederación Hidrográfica del Ebro encara no s’ha dignat a quantificar.

Si teniu una estona, no ho dubteu: aprofiteu que enguany hi ha aigua abundant als pantans i feu un tomb amb kaiak pel congost de Mont-rebei.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/175048

LA MAÑANA: CONEIX LA TERRETA

2010-09-03T01:43:00.000-06:00

DE: http://sapeira.blogspot.com/2010/08/comneix-la-terreta.html

EL SENADOR RAMON ALTURO APOSTA PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS DEL MÓN RURAL PIRINENC EN L'ACCÉS A LES INFRAESTRUCTURES COM A EINA DE DESENVOLUPAMENT

2010-09-03T01:07:00.000-06:00

EL COL·LOQUI DEL PONT DE MONTANYANA ESTAVA ORGANITZAT PER

CDF-CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA

Peu de foto: El senador de CIU, Ramon ALTURO, amb Carles Barrull, representant de CDF a la Ribagorça.

El passat divendres 27 d'agost, prop de 80 persones van seguir la xerrada- col·loqui del senador de CIU per Lleida, Ramon Alturo, que va organitzar Convergència Democràtica de la Franja a El Pont de Montanyana (Ribagorça). Alturo, nascut a Durro, a la Vall de Boí,va explicar que les infraestructures aporten a un determinat territori competitivitat, productivitat, formació i internacionalització de la seva economia. Ramon Alturo va apostar per la igualtat d'oportunitats del món rural pirinenc en l'accés a les infraestructures com a eina de desenvolupament social i econòmic del territori. En un context negatiu, amb un atur superior al 20%, el més elevat de tota la Unió Europea (i més del 40% entre el jovent), amb una pèrdua del 7% de cotitzacions d'autònoms a la Seguretat Social (més de 200.000) i amb el govern de Zapatero que no compleix els pactes que s'aproven al Congrés i que, en més de 30 anys de democràcia, és l'executiu espanyol que suma més incompliments, l'horitzó que es veu no és molt esperançador. Per això, el grup de CiU al Congrés va oferir un pla de reformes estructurals que buscaven ser competitius i crear treball. Aquest pla incloïa mesures per garantir els crèdits a les pimes i autònoms, amb especial atenció en els nous emprenedors; un pacte estatal per a l'educació, la llei de morositat –CiU va aconseguir la seva aprovació -, o iniciatives fiscals que evitessin la pujada de l'Iva, entre d'altres. Alturo va destacar 4 eixos més que són claus: formació, infraestructures viàries, complementarietat dels sectors econòmics que es desenvolupen al territori i les TIC.

1. formació i educació:

igualtat d oportunitats per als estudiants del món rural, sistema de beques d'estudi efectiu i educació a distància de qualitat i amb una àmplia oferta. cicles formatius (antiga FP) al territori, que doni resposta a les necessitats laborals de la zona i amb recursos endògens del territori.Aposta per la auto-ocupació.

2. infraestructures viàries

actualment, paralització de les variants del Pont de Suert i Vilaller i de l'Eix Pirinenc, Accessos aeroport d' Alguaire: s'ha maquillat amb l'aportació de 700 milions més, quant la retallada total que ha fet Foment supera els 5000 milions d'euros.

Infraestructures no convenients i amb uns procediments poc seriosos: Autopista Elèctrica- MAT Montsó-Isona.

3. Complementarietat dels sectors econòmics: agrícola, ramader, turisme, caça i pesca, per a poder "Viure al territori i del territori" (Jordi Pujol). Apostar per la sostenibilitat però no per la defensa dels animals abans que de les persones. Les diferents administracions –tant per competència com per territorialitat- han de tenir accions conjuntes i coordinades. Exemple: Si volem potenciar el romànic del Pirineu, augmentant l'oferta turística, cal posar rètols a les autopistes, que són competència del ministeri. I el ministeri no farà res si no li ho demana la Generalitat, que no té res a veure amb la promoció turística comarcal o local.

El posterior debat interessà molt al públic que es preocupà per la mobilitat de transport, la llei de dependència, els accessos i els comerços de la futura autovia A-14 que vorejarà El Pont de Montanyana i afectarà directament a la zona industrial i d'oci d'Areny de Noguera, les connexions amb l'Isàvena i la Conca de Tremp, l'Autopista elèctrica que segons sembla indicar passarà a tocar de Montanyana i el Castell de Mur, focus turístics de primer ordre i on s'han invertit centenars de milions d'Aragó, Catalunya i Europa per a conservar el patrimoni historicoartístic que ara volen que competeixin les torres medievals amb les torres elèctriques. Una de les preocupacions de la gent mostrà és la manca de jovent que es quedi, l'envelliment de la població o la inactivitat social i econòmica a localitats com Areny de Noguera i El Pont de Montanyana.

Els membres de CDF es van mostrar molt crítics amb els governs locals de la Ribagorça i amb la manca de transparència i es van comprometre a fer uns programes electorals que apostin per la dinamització econòmica, social i cultural d'aquests territoris

LA MAÑANA: Alturo habla sobre el territorio en Montanyana

2010-08-25T09:42:00.000-06:00

SEGRE: Conferència de CDF sobre infraestructures

2010-08-25T09:36:00.000-06:00

LA MAÑANA: VOLEM DECIDIR LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES

2010-08-25T09:30:00.000-06:00

EL PERIÓDICO DE ARAGÓN: Convergencia prepara listas en todas las comarcas de la Franja

2010-08-25T08:50:00.000-06:00

La filial del partido catalán lleva meses intentando lograr apoyo en los pueblos.El reto es lograr representantes por vez primera en grandes municipios.
22/08/2010 M. VALLÉS

Las localidades de la Franja oriental de Aragón tendrán un nuevo partido político en las próximas elecciones del 2011. Convergencia Democrática de la Franja (CDF) lleva varios meses preparando listas y cabezas de cartel para presentarse en los principales municipios de las comarcas. El objetivo es lograr representación por primera vez en los ayuntamientos, pero también en las instituciones comarcales.

Este partido, que tiene suscrito un convenio de colaboración con Convergencia Democrática de Cataluña, tiene ya el trabajo "bastante avanzado" en algunas comarcas como la Ribagorza o el Bajo Cinca, donde tiene presencia desde hace unos años. Sin embargo, ha realizado los primeros movimientos por otras zonas como el Matarraña y el Bajo Aragón-Caspe. "Nuestro principal objetivo es estar en todos las comarcas de la Franja, pero para ello primero debemos conseguir respaldos para tener representación en los consistorios de los pueblos. En eso estamos en estos momentos, hablando con mucha gente para cerrar compromisos", explicó Marta Canales, secretaria general adjunta de Convergencia.

UN RETO COMPLICADO No se marcan un número concreto de listas. Las suficientes para estar en todas las instituciones comarcales. "Sabemos que es un reto complicado porque somos un partido pequeño, que está empezando ahora, pero nos estamos encontrado con un muy buena predisposición en los pueblos", dijo Canales. El municipalismo es una de sus señas de identidad, por lo que no se plantean hacer listas a las Cortes de Aragón. La otra es el idioma que se habla en los pueblos de la Franja, el catalán. "Queremos estar con el territorio, cerca de los problemas de gente, ayudarles en sus reivindicaciones. Por las localidades nos estamos encontrados con mucha gente desencantada, que espera otra cosa de la política", subrayó esta fragatina.

Convergencia Democrática de la Franja quiere huir también de la imagen que les pueda identificar como un partido catalanista, o una simple filial de CDC. "Nosotros tenemos nuestra propia manera de pensar, nuestros objetivos se circunscriben a los pueblos de la Franja. Con CDC solo tenemos firmado un convenio de colaboración, pero en algunas cosas incluso no estamos de acuerdo con sus posiciones", reconoció. Aunque admitió que a buen seguro durante la campaña se les atacará con este cuestión. "Supongo que será inevitable que los rivales políticos caigan en la demagogia, pero eso no es cosa nuestra", indicó.

Pese a ello, y siendo un partido que tiene su actividad en las comarcas más próximas a Cataluña, los vínculos y las referencias la comunidad vecina son casi inevitables. Y más cuando siguen sin resolverse algunos conflictos entre ambas, como el de los bienes. A pesar de ello, Canales insistió en que sin un partido "autóctono, con gente de aquí, que no creemos en las etiquetas que otros quieran ponernos".

Las urnas dirán la última palabra sobre el apoyo que logran en la Franja. "Creemos que podemos estar ahí, que lograremos concejales". De momento, queda por delante un arduo trabajo

DE: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=604554

A LA I JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA

2010-08-25T08:40:00.001-06:00

L' historiador Carles BARRULL i PERNA, va explicar els orígens històrics de la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana, la importància d'Orrit a l'època prehistòrica i antiga i com arriba fins al segle XI que cedeix protagonisme a favor d'Areny de Noguera.

Carles Barrull explicà el poblament musulmà, les batalles de Carlemany, el pactisme amb els comtes de Tolosa i apostà per un comtat a la Noguera Ribagorçana entre el 913 i el 975 amb seu a Orrit que fou engolit per Pallars i Ribagorça i posteriorment al 1006 Pallars agafaria les viles d'Areny de noguera i Montanyana que no tornarian a ser ribagorçanes, i aragoneses, fins al 1322.

Tambés es van presentar dues novetats editorials de Pagès Editors: "La Guerra Civil a la Ribagorça" del CERIB fou presentat per un dels autors i co-editors del llibre: Carles BARRULL, Secretari General del CERIb i Cap de l'Àrea de Ciències Humanes i Socials:Un Ball per la República fou presentat per un dels autors Josep ESPLUGA. Aquestes dues novetats suposen una nova aproximació a un temps no tant llunyà, però que en molts aspectes, encara és molt desconegut a la Ribagorça i la Llitera, no cal dir-ho a la Terreta.

Text de:

http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/carles-barrull-explica-la-societat-i-la.html

http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/presenten-dues-novetats-editorials-de.html

http://sapeira.blogspot.com/2010/08/primera-jornada-cultural-coneix-la-te.html

LA MAÑANA: CONEIX LA TERRETA

2010-08-25T04:25:00.000-06:00

POTI-POTI SALVATGE DE BENABARRE

2010-08-05T12:02:00.000-06:00

Aquests dies ARENY DE NOGUERA esta ple de cartells de la Festa Petita del 11 d'agost i de la I Jornada Cultural de la Terreta del 14 d'agost a Sapeira, TOTS en la llengua del país: en llengua catalana.

Trobo un cartell i desprès agafo el díptic del poti-poti BEN gran de BALL DELS SALVATGES-BENABARRE que es realitzarà a la Plaça Major de Benavarri el proper 7 d'agost. El text interior TOT en CASTELLÀ, els horaris, iguals i els organitzadors en català, fins i tot es parla de "EL SALVAJE", una denominacio totalment coherent amb la llengua amb la que esta escrit tot el text: el castella, i ben allunyat de la tradicional i popular Pastorada.
Fa poc felicitava a l'Ajuntament de Benavarri per fer els cartells de la Festa Major bilingües, però no era aquest el bilingüisme que utilitzaven en un text on el 95% es en llengua castellana, i això s'està fent en un Ajuntament governat pel PSOE i la CHA, amb majòria absoluta SOEcialista, el primer any de l'aplicació de la Llei de Llengües.

Si el mateix Ajuntament i la Comisió no respecta ni la llengua ni la cultura de Benavarri, qui ho respectarà?

El diptic dels SALVATGES mostra total coherencia amb una representacio que s ha fet exclusivament en castella en el seu 95% i alguna frase salvatge per a contentar els catalanoparlants, quan en el fons del que es tracta es d una total manca de sensibilitat i de coherencia linguistica i cultural, al fer un diptic poti-poti que es sap que vol ser

Algun que altre s'extranya de que Aragon TV digui "Baile de los Salvajes", i no segueixen a DIARIO DEL ALTO ARAGON i al HERALDO DE ARAGON que diuen el nom oficial de "Ball dels Salvatges". JO JA NO M'EXTRANYO DE RES. Els periodistes de Aragon TV devien estar a la Plaça Major i van poder comprobar com els propis actors diuen una vegada i un altra vegada. Salvajes i tot ho fan en castella per a que ho entenguin els turistes i visitants de l'Esera i del Cinca enlla, i llavor que esperem que diguin a Aragon TV: Salvatges, NOO, quant ni els propis actors ho diuen.

Cert es que el BALL DELS SALVATGES ha unit a tot el poble i que la tasca en materia d investigacio del incansable Manuel BENITO, mort fa uns mesos ha estat molt gran, pero els procesos de patrimonialitzacio de la festa han anat cap a una direccio

La manca de coherencia i de rigurossitat no sols linguistica si no tambe cultural eses demostra es una constant en

FESTA PETITA A ARENY DE NOGUERA

2010-08-01T16:08:00.000-06:00

CDF demana la dimissió del President de la Comarca, Cabistañ després de conèixer l'informe del Justícia

2010-07-14T06:06:00.000-06:00

Polèmica pel procediment de contractació de la seu comarcal

El secretari general de Convergència Democràtica de la Franja, Francisco Tejero, va demanar ahir la dimissió del president de la Comarca del Baix/Baix Cinca, José Evaristo Cabistañ, per la seva "responsabilitat" en les irregularitats que CDF ha denunciat respecte al procediment de contractació del projecte de construcció de la seu administrativa comarcal. Un projecte que ja està adjudicat i amb les obres iniciades. Tejero va fer aquesta petició després de presentar l'informe que el Justícia d'Aragó ha remès a la comarca, advertint d'aquestes irregularitats i suggerint que es corregeixin de cara al futur.

En el seu informe, fruit de l'expedient incoat a instàncies de CDF, el Justícia d'Aragó adverteix que en el procediment per adjudicar la redacció del projecte de seu no s'han apreciat alguns aspectes bàsics de la Llei de Contractes del Sector Públic, com "la falta de referència del preu del contracte; una imprecisió dels criteris a seguir per valorar les ofertes, fonamental per garantir la igualtat, objectivitat i no arbitrarietat de l'acció administrativa, i la no constitució d'un comitè tècnic de valoració, integrat per experts que no formin part de la institució contractant", en aquest cas, la comarca.

L'informe del Justícia conclou assenyalant que aquestes circumstàncies "podrien determinar l'anul·lació d'aquest procediment", encara que s'indica que "la revisió de l'actuat pot ser més lesiva per a l'interès públic que el seu manteniment", ja que les obres de construcció de la seu ja s'han iniciat. Finalment, el Justícia suggereix a la comarca que, "amb vista a garantir els principis d'igualtat, objectivitat, seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, en els propers contractes estableixi amb claredat els criteris objectius per a la selecció dels contractistes".

Francisco Tejero es va mostrar satisfet amb aquest informe: "Ens dóna la raó ja que recull tots els arguments que ja vam exposar en el seu moment i que ens va portar a recórrer aquest procediment en el seu moment", va assenyalar. Encara que el Justícia entén que seria pitjor anul·lar el procediment que mantenir-ho, tenint en compte que l'obra ja està iniciada, Francisco Tejero considera que "les coses públiques i més una contractació han de fer-se bé. En aquest cas s'ha introduït una inseguretat jurídica que exigeix que s'assumeixi la responsabilitat política", per la qual cosa entén que "el president de la comarca haver de presentar la dimissió".

Tejero va acusar també a José Evaristo Cabistañ de "haver fet malament les coses des del principi. Primer, al no escoltar als ciutadans que demanaven que la seu es construís en el casc antic de Fraga i després, amb aquest procediment tan irregular i fosc".

L'informe del Justícia assenyala també que, en el procediment indicat, no hi ha hagut ningú legitimat per a això, que hagi presentat recurs. En aquest sentit, assegura que CDF no és part legitimada per a això, amb el que coincideix amb la comarca que no va acceptar el recurs presentat per Convergència, per entendre que no era part interessada en el procediment. En aquest sentit, Francisco Tejero no descarta que la seva formació emprengui noves accions si no dimiteix el president de la comarca.

DE:http://www.vilaweb.cat/noticia/3752971/cdf-demana-dimissio-president-comarca-cabistan-coneixer-linforme-justicia.html

LES IMATGES DELS PLANS E

2010-07-14T03:40:00.000-06:00

Tot Pla E porta un macro-cartell de fusta més resistent a les temperatures que les mateixes obres urbanístiques que anuncia. Tot municipi, per molt petit que sigui, ha pogut fer un Pla E en la seva primera versió i un Pla E en la seva segona edició i tot sigui per a que les diferents constructores no enviin a l'atur a més gent i aquests passin la mítica i crítica xifra de 5 milions d'aturats que supossaria el 20%, i que tant a prop hem estat.

Els Ajuntaments, com les diferents administracions públiques han continuat fent el mateix que feien i així quant ZP ha dit de fer Plans E tots els Ajuntaments s'hi han sumat com si la crisi no existís. alguns han arreglat els accesos, han construit rotondes, carrers i altres coses que eren necessàries; d'altres han optat per les piscines, fimnàs, remodelació de l'entorn a un determinat monument, com si un gimnàs o una piscina portarien treball i menys atur al poble.

ZP ha volgut arribar a tot el món, fins i tot al petit ajuntament de Monesma i Queixigar . D'altres, com a Fraga, una barana que encara no arriba als 30.000 euros ha de portar un cartell que val....x milers d'euros, quants? 3000, 6000?. La darrera, un equip informàtic per un ajuntament que valia uns 5000 euros amb cartellet també. Aquesta és la ostentació i la sortida de la crisi d'un ZP que vol apostar per una economia que de sostenible sols té el nom per què és insostenible econòmicament, a no ser que com deia Pepe Blanco, pujem impostos, per així tenir més diner. Jugant amb els impostos i amb els diners dels altres, és molt fàcil gestionar un país i acabar les obres que hores d'ara estàn inacabades per la mala gestió econòmica de Foment.

En qualsevol país europeu i democràtic uns quants ja haurien dimitit per corrupció o mala gestió, però aqui no passa res, SPAIN IS DIFERENT, i tant PSOE com PP, tots els que volen es que es recapti més diners i continuar a la poltrona. Gürtel o els silencis SOEcialistes de l'Ajuntament de La MUELA (alacaldia del PAR) són la prova del cotó.

EDICIONS LOCALS D'ARENY DE NOGUERA, LA RIBAGORÇA I LA FRANJA

2010-07-13T04:12:00.001-06:00

Areny de Noguera

http://avui.elpunt.cat/

El passat 15 de juny els diaris AVUI i EL PUNT i d'altres diaris del GRUP DE COMUNICACiÓ HERMES iniciaren en la seva versió digital una nova aposta amb una informació més propera als ciutadans de tots els territoris de parla catalana. En aquestes edicions locals els editors han obert una edició local amb alguna notícia de cada municipi o del conjunt de la Franja, amb un apartat amb diferents enllaços a blocs o webs que parlen del municipi. Tot i que, dins la Franja, la Ribagorça poc apareix, en comparació amb d'altres comarques,i alguna notícia ribagorçana apareix a l'edició de Fraga, la ciutat més important i central de la Franja o entitats o blocs d'àmbit comarcal sols apareixen en un determinat municipi. Tot i que encara falten molts camps per omplir i que poc a poc hi haurà més informació local i comarcal, s'ha de FELICITAR als promotors d'aquesta iniciativa amb l'esperança que aquesta nova etapa sigui exitosa i AGRAÏR la sensibilitat d'un mitjà de comunicació vers aquesta terra sovint tant allunyanada de les circuits de comunicació habituals. Com a exemple de la zona d'Areny de Noguera i de la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana trobem diferents blocs d'Areny de Noguera com el meu personal i a l'edició de Tremp, capital del Pallars Jussà es citen una referència als blocs de la veïna i tant propera Terreta.

MOLTES GRÀCIES PER LES NOTÍCIES I ELS ENLLAÇOS!!!.

Areny de Noguera a la xarxa
Carles Barrull
Areny de Noguera

Tremp a la xarxa

La Terreta Eléctrica
La Terreta Decideix
Notícies de la Terreta
Ajuntament de Tremp

Les diferents edicions locals del municipis de :

La Franja de Ponent
Aiguaviva de Bergantes(Baix Aragó)
Albelda(Llitera)
Areny de Noguera(Ribagorça)
Arenys de Lledó(Matarranya)
Baells(Llitera)
Bellmunt de Mesquí(Baix Aragó)
Benavarri(Ribagorça)
Beranui i Calvera(Ribagorça)
Beseit(Matarranya)
Bonansa(Ribagorça)
Calaceit(Matarranya)
Camporrells(Llitera)
Castellonroi(Llitera)
Castigaleu(Ribagorça)
El Campell(Llitera)
El Torricó(Llitera)
Estopanyà(Ribagorça)
Faió(Baix Aragó-Casp)
Favara de Matarranya(Matarranya)
Fondespatla(Matarranya)
Fórnols de Matarranya(Matarranya)
Fraga(Baix Cinca)
Güel(Ribagorça)
Isàvena(Ribagorça)
La Canyada de Beric(Matarranya)
La Codonyera(Matarranya)
La Freixneda(Matarranya)
La Ginebrosa(Matarranya)
La Portellada(Matarranya)
La Sorollera(Baix Aragó)
La Torre de Vilella(Matarranya)
La Torre del Comte(Matarranya)
La Vall de Tormo(Matarranya)
Lasquarri(Ribagorça)
Les Paüls(Ribagorça)
Llaguarres(Ribagorça)
Lledó d'Algars(Matarranya)
Maella(Baix Aragó-Casp)
Massalió(Matarranya)
Mequinensa(Baix Cinca)
Monesma i Queixigar(Ribagorça)
Mont-roig de Tastavins(Matarranya)
Montanui(Ribagorça)
Nonasp(Baix Aragó-Casp)
Pena-roja(Matarranya)
Peralta de la Sal(Llitera)
Pont de Montanyana, el(Ribagorça)
Queretes(Matarranya)
Ràfels(Matarranya)
Saidí(Baix Cinca)
Sant Esteve de Llitera(Llitera)
Sanui i Alins(Llitera)
Sopeira(Ribagorça)
Tamarit de Llitera(Llitera)
Tolba(Ribagorça)
Tor-la-ribera(Ribagorça)
Torredarques(Matarranya)
Torrent de Cinca(Baix Cinca)
Vall-de-roures(Matarranya)
Valldellou(Llitera)
Valljunquera(Matarranya)
Vensilló(Llitera)
Viacamp(Ribagorça)
Vilella de Cinca(Baix Cinca

ELS BLOCS D'ARENY I LA TERRETA

2010-06-23T14:52:00.000-06:00

La Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana és una terra maquísima amb un enorme potencial econòmic, social i cultural, però també és la gran oblidadada. En els darrers mesos la blogosfera ribagorçana s'ha nodrit de nous blocs, el meu és un exemple, però també hi són els amics de Sapeira.com, el bloc de Sapeira,dos blocs d'Areny de Noguera, de la Terreta Eléctrica, Arterreta.com, dos sobre Montanyana, un de Santorens, a més de webs oficials dels ajuntaments i associacions de Tremp,Sopeira, Pont de Montanyana. Un fenòmen on les noves tecnologies i les xarxes socials, especialment facebook, intenten difondre les activitats i projectes d'una terra i unes entitats que no són escoltades ni pels mitjans de comunicació ni pels poder fàctics que volen mantenir l'status quo imperant en els darrers tres segles.

Avui tornem a parlar d'un nou bloc:

http://www.areny-noguera.blogspot.com/ i un correu: areny.2010@gmail.com que vol informar sobre Areny de Noguera i la seva gent, la que hi viu i la que hi passa temporades, la que ha nascut i ha no viu.

BENVINGUT A LA BLOGOSFERA RIBAGORÇANA

EL BIPARTIDISME I LA DURA REALITAT

2010-06-13T04:58:00.000-06:00

Uns ens ho deien així, i els altres també.

Són les dues cares d'una mateixa moneda

FIESTAS DE ARÉN CONTRA LES DE BENAVARRI

2010-06-11T04:52:00.001-06:00

Ja han passat dues de les grans festes ribagorçanes: Areny de Noguera (22 i 23 de maig) i Benavarri (5 i 6 de juny), entre d'altres dies. Aquests any, el primer que ja podem aplicar la Llei de Llengües, Benavarri l'ha aplicada amb un cartell bilingüe magnífic: castellà i català en un ampli paper amb un programa variat i molt ampli que crec que s'han emportat més d'una felicitació. Les coses com són ...en salvatges fins ara he estat molt crític, en el programa de festes d'aquest any sols es pot dir que Moltes Felicitats!!.

Per contra, Areny de Noguera, que sempre s'havia mostrat molt respectuosa amb aquest tema i feia cartells en castellà i català, aquest any sols ha apostat per la llengua castellana. L'opció de la Comisió de Festes ha trencat més de 15 anys de cartells bilingües i de promoció de la llengua catalana amb el silenci total de l'equip de govern del PSOE-CHA, els mateixos que a Saragossa impulsen la llei de Llengües, a la Ribagorça no s'atreveixen a aplicar-la i encara li fiquen pals a les rodes a l'hora d'aplicar-la.

El PSOE d'Areny, impulsor de la primera Declaració de Mequinensa (1984), porta governant aquesta la vila ribagorçana durant 30 anys amb majòria absoluta, caracteritzant-se per una clara política lingüística de portes enfora signant tots els Manifestos i Declaracions a favor de la cooficialització del català (1984,2002,2006) mentres que, de portes endins han apostat única i exclussivament pel castellà: la denominació oficial és ARÉN i no ARENY DE NOGUERA amb denominació bilingüe que permet la Llei de Comarcalització de la Ribagorça (2002) o la coneguda Llei de Llengües (2009); els dos espais museístics estàn exclusivament en llengua castellana, com totes les retolacions públiques, on la llengua ni cap comentari al respecte existeix.

La Ribagorça és a hores d'ara la comarca més endarrerida en temes de normalització lingüística i cap partit polític dels representats a la Comarca (PSOE-PP-PAR-CHA), CAP d'ells ha fet res per a normalitzar aquesta situació com a d'altres comarques de la Franja. Per a l'aragonès baix-ribagorçà de Graus o de Campo per al aragonès de Benasc o Castilló de Sos, si que fan alguna cosa: tallers, premis, publicacions; per al català a la Ribagorça Res de Res, ni un trist llibre. Aquesta és la dura realitat

A ARENY. Ara, que es poden fer actes en català, l'Ajuntament no els fa,tot ho fa en castellà per a voler semblar més manyos que els de Saragossa. Ara, que ha aparegut una nova formació políitica com Convergència Democràtica de la Franja que no té tantes pors als vots ni a les poltrones ni a les reaccions de Saragossa com els SOEcialistes, ara ells reneguen de la catalanitat de la seva llengua com si durant més de vint anys ells no l'haguessin reclamat. Ara sembla que volen canviar totes les regles gramaticals com si la llengua, la cultura o l'educació despenguès exclusivament del color polític d'un determinat Ajuntament i no es enen en compte altres instàncies superiors científiques, acadèmiques, universitàries, i culturals, que ara sembla que no volen escoltar seguint el mòdel del PP i del PAR i la FACAO, ajudats d'alguns grups d'extrema-dreta. Aquest és el mirall que vol el PSOE d'Areny?- Darrerament, és el que demostren un dia si i un altre també . Per molt que el PSOE ho vulguin evitar, els crios d'Areny, o la gent que va al mercat setmanal del Pont de Suert o Tremp no canvien de llengua al passar per Escales o pels Ponts d'Orrit i la Terreta o pel Pont de Montanyana. Per molts que ho vulguin la llengua,l'arenyenc que han creat al facebook és una part de la llengua catalana, tal com deien abans, i no és fruit d'unes eleccions o d'unes majòries de caire local.

A l'inici de la Guerra Civil, a l'octubre de 1936, Miguel de Unamuno va acabar un discurs públic al Paraninf de la Universitat de Salamanca amb una coneguda frase contra el General Millán Astray i d'altres militars i personalitats franquistes:

"VENCERÉIS, PERO NO CONVENCEREIS. VENCERÉIS PORQUE TENÉIS SOBRADA FUERZA BRUTA, PERO NO CONVENCERÉIS PORQUE CONVENCER SIGNIFICA PERSUADIR". Aquesta mateixa frase en que l'intelectual i polític espenyol aplicava al règim feixista, la podem dir-la al PSOE d'Areny i d'altres llocs que en clau externa adopten un determinats comportaments i en clau interna continúen amb la mateixa política cultural que Felip Vè, Primo de Rivera o Franco, i tot per a poder continuar en el poder un altra legislatura. I sort que se'n diuen SOEcialistes!!!!.

Ara el PSOE NO pot refugiar-se més en públiques Declaracions signades fa trenta anys i desprès, al poble, en petit comité desmentir-ho per a continuar amb una política cultural local nul·la més propera al PSOE d'Osca i Saragossa que a la diversitat cultural i multilingüisme de ZP o del PSC; els actes i actuacions quotidians apropen més a aquest PSOE ribagorçà al PAR i al PP que a la resta del PSOE. Si de veritat defensen la llengua catalana que ho diguin públicament i de cara al poble en un gran acte, que es deixen de petites reunions i que facin pedagogia per a comprendre, estimar, promocionar, dignificar aquesta llengua mil·lenària i sobretot que comencin a treballar per ella. ARA, amb la legalitat vigent, es el temps dels FETS i no de le MENYS PARAULES. I si no que ho diguin a tothom clarament: que ho volen fer tot en castellà i es volen oblidar del català. Però que ho diguin clarament!!.

UNA LLEI DE LLENGÜES PER A LA FABLA

2010-06-11T00:51:00.000-06:00

Poc a poc veiem quines seràn les persones que formin part del "Consejo Superior de las Lenguas de Aragón" i el resultat és més que decebedor. Tot està polititzat des de Saragó i Saragolandia i tot ha d'estar a imatge i semblança de la Ciutat de la Super Expo. D'aquesta manera sols es comprèn que una llengua amb el doble de parlants a l'Aragó com és el cas de la llengua catalana sols tingui dos representants en aquest Consell. Ja coneixem els dos terços d'aquest Consell i el que es veu decep per tots els cantons. La Universitat de Saragossa, de cinc membres nomena un especialista catalanoparlant, Javier Giralt; i dos del món fablan o aragonesòfon: Francho Nagore i María Teresa Martín Zorraquino i dos més que tot i estar vinculats amb el món universitari aragonès ho han fet tot en castellà: Francisco Beltrán i Luisa María Frutos. Amb aquesta dessignació, la Universitat de Saragossa, que mai s'ha possicionat en aquest tema, demostra l'interès que té la filologia i la cultura aragonèsofon i per tot el territori més enllà dels límits dels seus diferents campus. Llegiu aquest interessant post de Xarxes sobre els membres propossats per la Universitat de Saragossa:

http://xarxes.wordpress.com/2010/05/20/el-perfil-dels-5-membres-universitaris-del-consell-de-les-llengues/

Aquesta mateixa setmana, les diferents formacions polítiques representades a les Corts d'Aragó han anomenat els seus cinc mémbres: els diferents partits polítics, a excepció del PP, han propossat a Alberto Moragrega de Beseit Enrique Badía de Fonz; Marta Usón de la Bal d'Echo), Nacho López Susín i a Chuse Usón.

El PAR, tant agitador per la llengua, tant anti-català i anti-llei, tant tant promotor d'actuacions de la FACAO i de la PNHC, com ha reconegut fa poc el seu president José Ángel Biel, no ha volgut perdre una poltrona més de les moltes que ja té i també ha nomenat al seu representant...d'això se'n diu tenir coherència especialment econòmica i electoralista, com van fent des de fa trenta anys.

Amb les propostes presentades per la Universitat de Saragossa i les Corts d'Aragó es veu clarament com de deu persones, sols dues estàn vinculades a la llengua catalana i la resta a la aragonesa, per contra d'uns censos demogràfics de població que sitúen la llengua catalana posseeix a l'Aragó el doble de parlants que l'aragonesa. Aquest decantament tant clar vers al sector aragonesòfon o fablan i aquesta més que clara marginació de la comunitat catalanoparlant hom es pregunta: Per a què servirà aquest Consell Superior? Per a promocionar exclusivament la Fabla? per a canviar les normes gramaticals catalanes? I l' anomenada "Academia de la Lengua Catalana de Aragón"? també la integraran un 80% de fablans i un 20% de catalanoparlants?. Sembla que per a les institucions i partits polítics, ni per a la Universitat de Saragossa, que en termes filològics mais s'han possicionat ,la proporcionalitat ni l'aritmètica, ni la llengua catalana, siguin els seus plats forts.

CHARRAIRE FEST: LA FESTA DE LES LLENGÜES D'ARAGÓ??

2010-06-10T00:46:00.000-06:00

El proper dissabte 12 de juny a la vila de Pandicosa o Pantincosa, a la comarca del Alto Gállego s'organitza el Charraire Fest, la festa de les llengües d’Aragó una jornada festa, fira i altres i diverses activitats culturals i lúdiques encaminades a la promoció i revitalització de les anomenades lllengües pròpies d'aragó: aragonès i català. El organitzadors i col·laboradors, dirigits per Ara Cultural són exclusivament entitats culturals aragoneses i a aragonesòfones, a excepció de l’Associació Cultural del Matarranya. La resta de la Franja, al marge del Matarranya no existeix. No és la primera vegada que amb el consentiment de les administracions i institucions públiques es parla de l’Aragó trilingüe i es defensen les anomenades llengües pròpies d’Aragó, és a dir l’aragonès i el català, però en realitat el que es vol promocionar i dignificar és única i exclusivament l’aragonès. La llengua catalana és testimonial, per no dir quasi inexistent. Potser ens excusarem dient que la localitat d’acullida és aragonesòfona o que els organitzadors de l’acte són majoritàriament aragonesòfons i els interessa més fer-ho amb la seva llengua, doncs llavors que no nombrin la llengua catalana, i més encara quan hi ha entitats i territoris que ni els han consultat al respecte. La creació del Premio ESNABESAR per a aquelles persones o entitats que promocionen l'aragonès mostren clarament que el que veritablement els importa és la llengua aragonesa, i lo del català ni la nombren.

Sols passar que a poblacions de la Franja formacions musicals aragonesòfones solen fer concerts i altres actuacions, però també es costum que aquesta reciprocitat no existeix i als pobles aragonesòfons els únics actes que fan en català són alguns títols a favor de l’Aragó trilingüe i parem de comptar, la igualtat de quota en actes que parlem de trilingüisme queda ben lluny i amb l'excusa d'ajuntar les dues llengües el que es fa es tot, exclusivament en aragonès, que al cap i a la fi és el que lis interessa.

Si a tot això ho juntem a la campanya de prestigi de l’aragonès i de desprestigi del català a l’Aragó, que han començat els de la FACAO, els “No Hablamos Catalán” el PAR i el PP, la barreja pot ser explosiva, i per a evitar-ho ningú fa res, ni les entitats culturals, ni el PSOE, ni la CHA ni IU no fan res i segueixen el joc que marquen el PP-PAR i d'altres. Res de res,o potser ja els hi va bé que les coses segueixin d'aquesta manera: utilitzant la llengua catalana quan els hi convé però sense que aquesta tingui molta presència. Si els organitzadors del Charraire Fest aconsegueixen que entre alguns aragonesòfons no hi hagi tant anti-catalanisme que també n'hi ha, i molt, i serveix per a respectar als catalanoparlants de les diferents comarques de la Franja tant com ells volen que es respecti la seva llengua i la seva cultura, llavors podrem felicitar aquesta brillant iniciativa, però si no s'aconsegueix això, llavors sols servirà per a contemplar com la segona llengua d'Aragó, parlada per 60.000 ciutadans, quasi el doble que d'aragonesòfons, serà novament marginada. Llavors es demostrarà que la llengua catalana, no sols es marginada i oblidada pels amics del No hablamos catalán i els castellanoparlants, ara també ho serà pels amics aragonesòfons. Serem ciutadans de tercera?. La resposta la podrem comprovar molt aviat a Pandicosa, o no?.

UN NOU BLOC: LA TERRETA DECIDEIX

2010-04-25T05:30:00.000-06:00

Ja fa uns dies que s'ha creat un nou bloc:
www.laterretadecideix.blogspot.com
on aquest col·lectiu que vol la segregació d'aquest territori de l'Ajuntament de Tremp ha creat per a informar sobre la consulta que aquest 25 d'abril realitzen a la Torre de Tamúrcia en que voten tant per la independència de Catalunya com per la segregació de l'Ajuntament de Tremp, un territori que està més proper a la Ribagorça i a El Pont de Suert que al seu propi ajuntament situat a Tremp, capital del Pallars Jussà. , segons analitzen difernts geògrafs i el reconegut "informe Roca" Al mitgdia d'avui, la consulta ja portava el 20% dels votants mostrant l'entusiasme dels seus habitants per una consulta al propi territori realitzada per "La Terreta decideix" i "Lo Pallars decideix" quaranta anys desprès de l'annexió via decret a l'Ajuntament de Tremp.

EL DRET A DECIDIR LA SEGREGACIÓ DE LA TERRETA DE L'AJUNTAMENT DE TREMP

2010-04-23T06:01:00.000-06:00

Al segles XIX y XX, l'adscripció d’un ajuntament a un nou ens administratiu es feia per via del decret i es materializava es materiarizaba al publicar-se al Butlletí Oficial de la província; algunes vegades era una solució que venia des de dalt, d’altre era pactada entre l'alcalde, els regidors i secretari i el dret a decidir per part dels habitants de la localitat no existia.

Avui dia, en plena democràcia, hi ha diferents sectors de la societat catalana que no es senten còmodes amb el mòdel espanyol i que, vist el fracàs d'un model estatal més federal i equilibrat tant econòmica com administrativament que el que van portar l'estat de les autonomies, propugnen el dret a l'autodeterminació de Catalunya i el dret a decidir la seva independència de l'estat espanyol mirant cap a la Unió Europea. El referendum no és vinculant i és orientatiu, però és una bona radiografia de la societat catalana del segle XXI. Dintre de la mateixa Catalunya, hi ha altres territoris com els Terres de l'Ebre, el Baix Segrià o la Val d'Aran que se senten oblidats per la capital provincial i per Barcelona. Molt recentment, municipis com Torà han escollit que volien passar al Solsonès i darrerament Catalunya ja compta amb un nou municipi, el número 947, que correspon a la Canonja, a Tarragona, annexat als anys 60.Un d'aquests territoris, que darrerament ha aparegut és la Terreta, antics ajuntaments de Sapeira i espluga de Serra, que foren annexats a Tremp al 1970. . A diferéncia de la resta de zones que els descontentaments es poden vertebrar per instàncies més o menys oficials com són els ajuntaments, Conselh Generau d'Aran o la Delegació de la Generalitat de Catalunya, a la Terreta el desencantament és precisament amb el propi Ajuntament. A la Terreta es constata que, en ple segle XXI encara hi ha ciutadans que per a realitzar els tràmits burocràtics més bàsics amb el seu propi ajuntament han de desplaçar-se més d'una hora amb cotxe i la proximitat de l'administració local és una utopia. Totes aquestes mancances ja es descriuen a l'any 2000 al conegut informe Roca que aposta per a que la Terreta passi directament a dependre del Pont de Suert, amb qui està molt millor comnicada. Aquesta poca preocupació per aquest territori s'observa en les precàries comunicacions entre Esplugafreda i Talarn o a les reunions de la Plataforma contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona que té uns veïns empipats davant la falta de transparència de l'ajuntament i cap càrrec públic de l'ajuntament ni del consell comarcal de cap fotmacin política (PSC; ERC; ICV,CIU) s’apropa a escoltar-los i es posa a donar suport públicament a aquestes protestes. A la banda ribagorçana de la vall, els representants de Convergència Democràtica de la Franja i de Chunta Aragonesista no dubten en manifestar-se i els socialistes almenys escolten i assisteixen a algun que altre acte per molt que després el PSOE de Areny continue sense informar a la resta dels ciutadans,igual que fa el PSC a Tremp.A Ascó, ERC i ICV encapçalen les manifestacions, a la Terreta ni apareixen.

Davant aquesta situació hi ha algunes veus que canalitzen el seu descontentament apostant per la separació de la Terreta de l'Ajuntament de Tremp per mitjà d’un referendum d’autodeterminació de la Terreta vers l’ajuntament de Tremp. Aquesta consulta es farà el mateix dia que la catalana, suposa unes reflexions a favor o en contra que s’ha de fer qualsevol ciutadà major de 16 anys a l'hora d'emetre el vot: En contra d’aquesta segregació hi són els arguments que a l'actualitat situació tampoc és tan dolenta, en els darrers anys s'han arreglat alguns camins, carrers i cases. Afortunadament Espluga de Serra té col·legi públic que fins i tot s'ha ampliat, la pista fins a Espluga de Serra malgrat que hauria de realquitranarse ha millorat notablement amb el Pont de la Terreta de nova construcció, el senderisme, les rutes del voltors i la Casa dels Voltors juntament amb les zones protegides situen a aquest territori dintre del turisme mediambiental que promou la Fundació Territori i Paissatge i que sense els tècnics de la reconeguda "àrea de Recursos Naturals" de l'Ajuntament de Tremp no s'hauria realitzat. Projectes que han rebut diferents premis per la gestió realitzada. També hi ha veus que volen decidir que per a ells Tremp queda molt lluny, que la preocupació de l'Ajuntament radica a la ciutat de Tremp i no a las zones perifèriques com la Terreta, que tot i tenir els mateixos impostos que la resta de ciutadans els serveis són ben precaris i poc han canviat de fa quaranta anys; que una gestió més propera ajudaria a realitzar més projectes, a la millora de les comunicacions, dels nuclis a assentar més població i sobretot a rebutjar uns projectes d'Autopista Elèctrica entre Montsó-Isona o l'augment de capacitat de transport de la línia entre Foradada del Toscar -La Pobla de Segur que van contra els principis de sostenibilitat mediambiental que s'han plantejat el ajuntament.

Crear un nou ajuntament, en aquest cas de 150 habitants significa ser aprovat políticament, fixar els límits, canviar la titularitat dels béns municipals a la Terreta que ara depenen del de Tremp, disposar o construir un despatx o un edifici on atendre, crear un o diversos llocs de algutzil i una Secretaria a jornada sencera o amb agrupació secretarial amb altra corporació municipal que també sigui petita, disposar de tècnics adequats per a la elaboració d'informes, ja sigui via consell Comarcal o via ajuntament i escollir 5 representants municipals (regidors) a les eleccions que poden ser en llistes de candidatura única independent o per sigles de les diferents formacions polítiques que existeixen a Catalunya i entrar en el laberint de la gestió de serveis, infraestructures, obres, urbanisme, cultura i festes amb les penalitats econòmiques que sofreixen la immensa majoria dels petits ajuntaments, i més encara en aquesta època de crisi. Les veus crítiques veuen que el problema és la llunyania amb Tremp i de moment no es qüestionen que la nova corporació es canviï de comarca del Pallars Jussà a l'Alta Ribagorça, tal com deia l'informe Roca, tot i que es senten molts es senten més lligats a la Ribagorça que al Pallars Jussà.

Una tercera via seria la d'escoltar a la Terreta i descentralitzar part de la gestió i representació municipal per part de l'Ajuntament o crear la figura d'una EMD-Entitat Menor Descentralitzada. Sigui el que sigui, el proper diumenge 25 d'abril molts municipis del Pallars Jussà voten el dret a decidir sobre la independència de Catalunya (http://lopallarsdecideix.blogspot.com/), també a Tremp es fa i a la Terreta, per primer cop en quaranta anys hi haurà dues votacions, una vers l'independència i l'altra per decidir sobre la segregació de l'Ajuntament de Tremp. Si serà un resultat positiu o negatiu, si es tindran en compte aquestes reivindicacions territorials per part dels representants polítics municipals i comarcals, o no; es veurà més endavant. El que queda clar és que fa quaranta anys aquests procesos democràtics no es van fer o no es van voler fer i que avui dia és possible i que a les mans de tots els seus habitants està el dret a decidir...o a abstenir-se d'aquestes consultes a peu de carrer que mostren la realitat de la periferia pallaresa. L'exemple de la Canonja demostra que es posible la segregació de la Terreta, tot i que la Terreta encara està molt lluny de les dues mil persones que la Llei demana, però almenys els procès està iniciat i la segregació de la Cnaonja fou celebrada a la Terreta com si fos la propia segregació que volen aconseguir els inspiradors de la Terreta decideix.

FESTA MAJOR DELS MASOS DE TAMÚRCIA 2010

2010-04-21T05:58:00.000-06:00

CARTELL CONSULTA POPULAR DEL 25 D'ABRIL PER LA SEGREGACIÓ DE LA TERRETA

2010-04-19T05:56:00.000-06:00

De: http://arterreta.com/?p=672#top3
http://arterreta.com/?p=672#top3

La Terreta promueve una consulta popular para segregarse de Tremp

2010-04-19T00:36:00.000-06:00

DE: http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=97811&seccio=Comarcas&fecha=2010-04-18&sortida=03:00:00

http://sapeira.blogspot.com/2010/04/el-projecte-la-terreta-municipi-948.html

¿Hacia donde camina la independencia judicial tras el auto de Luciano Varela contra el magistrado Baltasar Garzón?

2010-04-13T10:37:00.000-06:00

ANTONIO DOÑATE

magistrado jubilado
ex-profesor de la Escuela Judicial

¿Se hace realidad que los extremos se tocan?

De un lado la Falange, reivindicando con su querella reivindicando el honor de los falangistas que fueron precisamente los que corporativa y personalmente masacraron a miles de españoles, cuyo único delito, en su gran mayoría, era ser funcionarios republicanos, miembros de sindicatos o simplemente cargos públicos en los ayuntamientos surgidos tras las elecciones democráticas de Febrero de 1936, o haber dictado alguna sentencia aplicando la normativa derivada de la legislación agraria republicana no dando la razón a un cura propietario de las tierras, como es el caso del Juez de Instrucción de Calamocha(Teruel) Vicente Martinez Alhambra, fusilado por “rojo” en septiembre de 1936. Falangistas que asumieron entusiásticamente las directrices del dictador Franco y sus generales golpistas. Veamos una pequeña pero enjundiosa muestra:

El historiador Espinosa afirma en su obra “Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco” Editorial Critica, Edición de 2004,( pág.61) que el General Yagüe, el 30 de Junio de 1936, o sea, dos semanas antes del dia clave para el golpe militar, siguiendo las “Instrucciones Reservadas” del General Mola, y sus “Directivas para Marruecos”de 24 de Junio de 1936, concretó esas directivas en:
“ -utilizar las fuerzas moras Regulares, Mehal-las, Harkas y Policía
indígena.
-Conferir el mando del orden público y seguridad en las ciudades a
elementos de Falange
-Detener a las autoridades españolas que sean sospechosas
-Clausurar todos los locales de reuniones públicas, tales como
centrales sindicales, logias masónicas, sedes de partidos, casas del pueblo, ateneos.
-Eliminar los elementos izquierdistas: comunistas, anarquistas,
sindicalistas, masones, etc,...”

Yel también historiador Reig Tapia recoge en su obra “La Cruzada de 1936”, Alianza Editorial(2006) nota 57, págs. 177-178) que el diario norteamericano Chicago Tribune, de 28 de Agosto 1936, página 2, publicó la entrevista mantenida por el periodista Jay Allen con el General Franco, parte de cuyo diálogo fue:
“-”¿Entonces no hay tregua, no es posible algún compromiso?”
-”No. No, decididamente, no. Nosotros estamos luchando por España.
Ellos luchan contra España. Lo conseguiremos a cualquier precio”
-”Tendrá que matar a media España”, dije. Giró su cabeza, sonrió y
mirándome fijamente respondió:
-”He dicho que al precio que sea”.

Y junto a los querellantes de Falange uno de los actuales magistrados de la Sala Penal del Tribunal Supremo, Adolfo Prego, que, según reiteradamente se da cuenta en los medios de comunicación desde hace ya meses, no solo es patrono de la ultraderechista “Fundación para la Defensa de la Nación Española- DANAES” sino que además, según afirmó Lopez-Fonseca en el diario Público de 21-6-2009, “ha intervenido en los últimos años en, al menos, dos actos públicos en los que justificó el golpe militar de 1936” y añade dicho articulista: “y ocho meses después del segundo de estos actos, y cuando aún era vocal del Consejo del Poder Judicial (CGPJ), el magistrado Prego firmó un manifiesto contra la Ley de Memoria que apareció publicado tras la aprobación de ésta”. Y añadiría que en esa misma etapa de Vocal del Consejo, cuando tras su intervención ante una de las promociones de jueces de la Escuela Judicial, al hacerle notar que había hablado a unos jueces españoles de Estado de Derecho únicamente y no de “Estado social y democrático de Derecho” que establece la propia Constitución, contestó despectivamente: “De “eso” ya hablan otros en esta Escuela y en otros lugares”.

Y en el otro extremo, otro magistrado del Tribunal Supremo, Luciano Varela, del que también la prensa diaria habla que es de talante progresista, por su pertenencia a la asociación Jueces para la Democracia, en cuyo seno hay una minoritaria corriente hipergarantista que viene calificando de “utilización torticera del proceso penal” a la apertura de procedimientos por hechos cometidos tras el golpe de estado de Julio de 1936 y durante la Dictadura fascista que sufrió el pais.

Pues bien, ante la imputación que por el delito de prevaricación - “dictar a sabiendas una sentencia o resolución injustas”(art. 446.3º del Código penal)- que Luciano Varela formula contra el magistrado de la Audiencia Nacional, Baltasar Garzón, cabe plantearse algunos interrogantes.

¿ Están prevaricando el magistrado Luciano Varela al dictar esta resolución y los magistrados de la Sala Segunda del Tribunal Supremo que antes resolvieron negativamente el recurso de apelación interpuesto por la defensa de Baltasar Garzón contra el auto de admisión a trámite de la querella.?

Si como se deduce del auto de Luciano Varela la prevaricación perseguida se funda esencialmente en la falta de competencia del Juez de Instrucción Penal nº 5 de la A.N. para tramitar el procedimiento ¿prevaricaron también los magistrados de la Sala de la A.N. que formularon su voto particular afirmando que sí era competente realizando una fundamentación juridica semejante a la argumentada por el hoy querellado?.

Si además se argumenta por el magistrado Luciano Varela, que Baltasar Garzón no tuvo en cuenta lo determinado por la Ley de Amnistía de 1977, al tramitar un procedimiento por hechos delictivos cometidos con anterioridad a la misma que se lo impedía, cabe preguntarse ¿estará prevaricando el magistrado del Juzgado de Instrucción Penal nº 4 de la Audiencia Nacional que instruye el procedimiento seguido por la desaparición del dirigente de ETA, “Pertur”, que se produjo trece meses antes de la entrada en vigor de dicha ley? En este caso, y a la vista de que el procedimiento penal de búsqueda sigue abierto y no se ha iniciado ningún proceso contra dicho magistrado, parece que se sigue el criterio de que se está ante un delito permanente, porque Eduardo Moreno Bergareche,”Pertur”, ni aparece vivo ni han aparecido sus restos pese a haber transcurrido casi 35 años desde el 16 de Julio de 1976 en que desapareció. ¿Qué diferencia hay para rechazar la tesis del delito permanente respecto a los detenidos-desaparecidos por el fascismo español? ¿El tiempo únicamente? A la vista de que el Código penal se limita a fijar la fecha a partir de la cual se ha de computar el tiempo para la prescripción (art. 132 C.p.) ¿es prevaricadora la estimación jurídica de que las detenciones de republicanos a manos de comandos falangistas, seguidas de desaparición, no han prescrito, pese al tiempo transcurrido? ¿Hay jurisprudencia vinculante, ante esta falta de previsión legal expresa, para poder fijar un limite absoluto de tiempo de prescripción en los delitos permanentes. ¿Es posible poner el límite de la duración de la vida humana, a los 70, a los 80, a los 90 a los 100 o más años para que empiecen a contar los plazos de prescripción previstos en el art. 131 del C.P.? ¿Se puede hablar, jurídicamente, como se ha hecho en alguna resolución judicial en estos temas de “notorio fallecimiento”?

De otra parte, ¿realmente las Cortes que aprobaron la ley de Amnistía de 1977 obraron libremente a la vista del “Tejerazo” que sobrevino unos pocos años después? . Y porque se trata de una ley “democráticamente aprobada” como se afirma en el auto de Luciano Varela, ¿ya es intocable juridicamente dicha ley, dado su carácter preconstitucional? O ¿acaso no está sometida, como todas las leyes, a lo establecido en la Constitución, que recoge la justicia y la igualdad como valores superiores de nuestro ordenamiento jurídico?

¿Qué factores, además del tiempo, están presentes realmente en la decisión del magistrado Luciano Varela y los magistrados de la Sala del T.S. a cuyo manto protector se acoge aquél?

Pero, además, ¿prevarica el juez instructor que intenta cumplir las obligaciones que le impone el artículo 13 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal? Este precepto fija para el proceso penal cuatro finalidades de ineludible cumplimiento: 1ª “consignar las pruebas del delito que puedan desaparecer”; 2ª “la de recoger y poner en custodia cuanto conduzca a su comprobación y la identificación del delincuente”; 3ª: “la de detener, en su caso, a los presuntos responsables del delito”; y por último, y no por eso menos importante, la 4ª: “la de proteger a los ofendidos y perjudicados por el mismo,a sus familiares o a otras personas...” ¿Averiguar la verdad de la detención ilegal-desaparición, la supervivencia de los posibles autores, la identificación de los restos humanos para, en su caso, entregarlos a los familiares es prevaricar o dar cumplimiento estricto de lo dispuesto en la ley?. ¿Está induciendo esta resolución a que los jueces de instrucción apliquen el principio de economía procesal por falta de medios personales o materiales, o la ley del “mínimo esfuerzo”, frente a obligaciones tan ineludibles? Y desde una posición de auténtico garantismo procesal exigible a todo juez, ¿ puede justificarse jurídicamente el rechazo de plano y desde el primer momento de la presentación de la denuncia el incumplimiento de alguna de esas cuatro obligaciones, si lo que se está denunciando es un delito de detención ilegal seguido de desaparición, a la vista de lo establecido en el art. 269 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal que solo autoriza a proceder así si los hechos denunciados no fueran constitutivos de delito o la denuncia fuera manifiestamente falsa?.

¿Se puede mantener, jurídicamente, como se recoge en el auto de Luciano Varela, que “los hechos denunciados ya carecían de relevancia penal al tiempo de iniciar el procedimiento” si se trata de hechos constitutivos de delitos permanentes?

Habría muchos otros interrogantes, pero no me resisto a formular algunos más para finalizar estas reflexiones. ¿Realmente puede calificarse de prevaricación, seguir los criterios jurídicos acerca de la aplicabilidad del Derecho Penal Internacional en nuestro pais, cuando es evidente que incluso está calando en la jurisprudencia de Tribunales nternacionales y nacionales, una nueva concepción jurídica del principio de legalidad penal en los delitos internacionales u otra valoración del alcance del principio de irretroactividad penal? ¿Acaso no resulta “esperpéntico” perseguir por prevaricador a un juez que determinó la detención en Londres de otro dictador, Augusto Pinochet, que, curiosamente, fue el único Jefe de Estado que estuvo presente en los funerales de Francisco Franco, y que llego a ser procesado finalmente por un juez chileno, Juan Tapia, fruto de la dinámica interpretativa impulsada por Baltasar Garzón en dicho procedimiento incoado a petición del fiscal Carlos Castresana, o que dos jueces, una peruana, Antonia Saquicuray, y otro argentino, Gabriel Cavallo, declarasen la inaplicabilidad de las respectivas Leyes de Amnistía y Punto Final también “democráticamente aprobadas” en su países?

¿Se puede mantener y no caer al menos en ignorancia inexcusable, que respecto a los “niños españoles desaparecidos”, fuera de nuestro territorio, especialmente en los campos de concentración franceses, bajo control nazi/fascista, no tenía competencia un juez de Instrucción de la Audiencia Nacional, no solo antes sino incluso ahora tras la denunciable última reforma de sus competencias ? ¿Y si además en este execrable tipo de delito, también de naturaleza permanente, las propias víctimas que con toda probabilidad sobreviven, siguen desconociendo su verdadero origen, no rige para ellas el citado artículo 13 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal?

¿Puede, de otra suerte, calificarse de prevaricación aplicar los preceptos de la Ley de Enjuiciamiento Criminal porque se haya publicado la Ley 52/2007, llamada de la Memoria Histórica, cuando esta misma ley, salva el ejercicio de cualesquiera otras acciones, entre ellas las penales, previstas en el Ordenamiento jurídico (art. 4-5º y Disposición Adicional Segunda)?. ¿No parece tener también el aire de “esperpéntica” la atribución de carácter excluyente a dicha ley?

Y para finalizar un interrogante gravemente preocupante para la devenir democrático de nuestro pais.

¿A partir de resoluciones como el auto dictado por el magistrado Luciano Varela, y si desgraciadamente se avanza en esa linea persecutoria, cuando quepan varias soluciones interpretativas, ante las lagunas o deficiencias legales, no se está fomentando el riesgo a que los jueces piensen no en la solución adecuada -legal y constitucionalmente- sino en el criterio interpretativo del superior jerárquico judicial que ha de confirmar o rechazar su opción, cuando el mismo no es vinculante? ¿Dónde queda la independencia judicial? ¿Hacia dónde camina la Independencia judicial como pilar esencial de nuestra democracia constitucional? ¿Caminamos de nuevo hacia la “democracia orgánica” del fascismo español, donde un grupo de jueces, fiscales y secretarios llegamos a ser “delincuentes políticos” en el seno de la clandestina “Justicia Democrática”?

Aunque en honor a la verdad y a la esperanza, también hay, en el seno de la asociación Jueces para la Democracia, otra corriente que fue capaz de afirmar en su escrito de 12 de Febrero último: “Calificar de prevaricadora a una de las posiciones del debate jurídico desarrollado en el contexto de un proceso significa criminalizar la deliberación, imponer los límites penales a la interpretación judicial e impedir el desarrollo libre y honesto de las ideas.”

Señores magistrados integrantes de la Sala Segunda del Tribunal Supremo, ¿no creen que una pronta resolución a la cuestión de competencia que está pendiente ante esa Sala podría contribuir a que las aguas volviesen a su cauce?

Señores legisladores, en sus manos está también buscar una auténtica y eficaz solución al gravísimo problema subyacente, que venga a suplir las deficiencias de la Ley 52/2007, para que el Estado español cumpla sus obligaciones internacionales acerca de la Verdad, Justicia y Reparación ante los crímenes del Régimen fascista español que padecimos.

Arenys de Mar, 9 de Abril de 2010

DE: http://www.cazarabet.com/

Nos vemos en la Plaza Mayor, 11 de abril; 14:45h.

2010-04-13T10:19:00.000-06:00

Gran parte del programa de esta semana lo posaremos en la Comarca de La Ribagorza, desde donde nos visitará Carlos Barrull como representante del “Centro de Estudios Ribagorzanos”.

calabazaVisitaremos Lascuarre y Estopiñan para jugar al cacho y a los palitrocs, Benabarre para ver cómo se fabrica un caldero y llegaremos hasta el Mas de Puybert para conocer la magnífica casa museo.También nos desplazaremos hasta la localidad zaragozana de Uncastillo para conocer su plaza mayor, y hasta Cella y Albalate del Arzobispo para disfrutar con dos deliciosos fogones de cordero a la pastora y patata con calabaza.

DE:http://blog.pyrenepv.com/p=913

http://cerib.blogspot.com/2010/04/el-cerib-aragon-tv.html

RAMON TREMOSA: EXCEL·LENT ARTICLE SOBRE LA POLÍTICA RAMADERA EUROPEA I LA RIBAGORÇA

2010-04-02T09:29:00.000-06:00

La reforma de la PAC vista des de l'Alt Pirineu

rtremosa dilluns, 5 d'abril de 2010 23:52h http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/164278

He passat la Setmana Santa al meu poble, Areny de Noguera (Franja de Ponent), que és el darrer poble del Prepirineu abans d’arribar a l’alta muntanya. L’alcalde d’El Pont de Suert, Albert Alins, va organitzar el dijous sant al matí un esmorzar amb ramaders de l’Alta Ribagorça a la casa de turisme rural de Castellars de Malpàs, per tal de parlar de la futura reforma de la PAC, la Política Agrària Comuna (a la foto hi ha vaques brunes i llemosines ecològiques del bon amic Joaquim de casa Viulán d’Areny). Aquesta reforma s’aprovarà al Parlament Europeu al 2013, però ara ja estan començant a circular els primers papers elaborats tant a la DG AGRI (direcció general d’agricultura) de la Comissió Europea com al Parlament Europeu. De fet, el primer “working document” està sent redactat pel diputat liberal-demòcrata escocès George Lyon, amb qui ja hem fet vàries reunions al grup per parlar del tema, i en les quals jo he parlat de la necessitat de reforçar i de millorar, per al nostre petit país mediterrani, l’important suport que representa actualment la PAC. Ara és l’hora, per tant, de fer arribar les propostes catalanes al Parlament Europeu. D’altra banda també aquesta setmana, que dimarts em va portar a Anglès (La Selva) a parlar de la crisi econòmica, ha tingut un altre moment d’interès: a Areny de Noguera s’hi ha presentat aquest dissabte el llibre “La guerra civil a la Ribagorça” (Pagès editors, diversos autors) davant de quasi cent persones, segons la crònica del diari El Segre de diumenge. Carles Barrull i el CERib (Centre d’Estudis Ribagorçans, www.cerib.org) estan duent a terme una molt important tasca de recuperació de la memòria: l’Alta Ribagorça és possiblement la ventafocs de Catalunya, la comarca més mal comunicada i desconeguda per al gran públic català, i també una de les més desproveïdes d’estudis específics sobre la seva història contemporània.
L’excursió de dijous al matí fins a Castellars de Malpàs va ser preciosa, atès que la nit anterior hi havia nevat però el matí era net i clar. He explicat als vuit ramaders presents que el nou comissari romanès d’agricultura, Dacian Ciolos, és enginyer agrònom per una universitat francesa, està casat amb una francesa i comparteix la posició francesa de reformar a fons, però també de salvar i millorar, l’essència de la PAC. De fet, se’l coneix com el “segon comissari francès”, superada la sorpresa que el seu nomenament va causar en un primer moment (gairebé la meitat del pressupost comunitari és destinat a la DG AGRI, la direcció general d’agricultura). Ciolos és també un home que ha treballat uns anys a la Comissió Europea, i que per tant ja coneix molt bé i des de dins el funcionament de les institucions comunitàries.

En aquest sentit, és també molt important que el nou comissari de Medi Ambient, el liberal eslovè Janez Potocnik, sigui també mediterrani: la DG ENVI és també molt important, atès que en depenen aspectes bàsics per al sector com el benestar animal o la seguretat alimentària. I quan els 12 diputats de Croàcia entrin al Parlament Europeu al 2012 haurem equilibrat una mica més l’autèntic eix de votacions: molt més que un parlament ideològic, dividit pel cada cop més obsolet eix dreta-esquerra, el Parlament Europeu és una cambra eminentment territorial, on moltes votacions es decanten per l’eix nord-sud. Us en podria donar molts exemples en aquest sentit.

De fet, els grups conservador i liberal són considerats els grups més “pro-business” o “business friendly” del parlament, és a dir, més sensibles a productiva i als emprenedors, mentre que socialistes i verds, especialment aquests darrers, són els grups que més regulacions i traves burocràtiques acostumen a posar a l’activitat l’economia productiva (per cert, la Gran Bretanya mira d’endarrerir tant com pot aquesta entrada: amb Croàcia els països de l’Europa central històricament situats en l’òrbita d’Alemanya ja sumen majoria de diputats a la cambra...). Sumant els seus diputats, conservadors i liberals constitueixen la primera majoria natural de la cambra: aquesta dada és molt important atès que el Tractat de Lisboa, que en poques setmanes ja estarà editat en català, atorga un pes decisiu al Parlament Europeu en agricultura (la famosa co-decisió).

En aquest any 2010 torna amb força l’eix franco-alemany i per a mi això és també una bona notícia de cara a la futura reforma de la PAC: Alemanya està marcant amb decisió el camí dels futurs rescats de possibles països insolvents (per causa de la crisi ha d’exercir el seu secular lideratge econòmic d’una manera molt més explícita) i França vol tornar a prendre les regnes de la futura direcció de l’agricultura europea. Es diu i es comenta que, com al segle passat, França acceptarà i deixarà fer a Alemanya en qüestions econòmiques i monetàries i, a canvi, Alemanya acceptarà i deixarà fer a França en qüestions agràries.

De fet, serà decisiu per a Catalunya el paper que jugarà França en la reforma de la PAC, ja que França sempre ha liderat la Unió Europea en temes agraris: i atès l’escàs prestigi i pes del govern espanyol que lidera ZP, França encara imposarà més fàcilment el seu dictat. La França de Sarkozy creu que una notable autosuficiència d’Europa és tan important en els aliments com en l’energia. I França creu que si l’agricultura i la ramaderia europea desapareixen, al seu darrera caurà una part molt important de la indústria agroalimentària europea, que a Catalunya i en molts altres països és un dels principals sectors d’activitat econòmica. Estem parlant d’un sector estratègic per al futur del continent, que va molt més enllà del pes que en el PIB s’acostuma a atorgar al sector primari, que no inclou la indústria agroalimentària, i també estem parlant de qüestions tan importants com la qualitat i la seguretat alimentària dels productes que consumim. Només cal que mireu què fan en aquest àmbit els Estats Units: tant Bush com Obama ajuden tant com poden el seu sector agroalimentari, considerat una qüestió d’altíssim interès nacional.

Per cert, sembla que també França vol començar a exigir a les importacions agroalimentàries de països emergents a la UE les mateixes exigències de qualitat i de seguretat alimentària i debenestar animal que s’exigeix als productors europeus: avui la Xina o el Brasil ja no poden ser considerats com a “països pobres”. Si el sector agrari i ramader europeu segueixen sent moneda de canvi d’altres sectors industrials o de serveis europeus arreu del món, a mig termini no quedaran pagesos a Europa (al meu web trobareu una intervenció al plenari de fa un mes sobre aquest punt concret).

També a favor de mantenir una PAC reformada en el futur hi juguen els dos darrers anys, en els quals hem vist grans oscil·lacions dels preus agraris a escala mundial, des del blat fins a la llet: per causa d’això ara també els països nòrdics europeus, fins al 2007 clarament partidaris de suprimir tota la PAC, reconeixen que cal en el futur una política agrària comuna per estabilitzar preus i rendes del sector. Si aquest debat s’hagués fet al 2006, i amb un comissari suec o danès d’esquerres per exemple, les posicions de partida serien molt menys favorables per als catalans. Durant l’esmorzar els ramaders de l’Alta Ribagorça es queixen de l’excés de zel del govern tripartit en les inspeccions veterinàries: si es detecta una infecció tot el ramat és immobilitzat 45 dies i si, passat aquest termini, segueix la infecció, tota l’explotació és sacrificada, sense que la indemnització cobreixi el cost de la reposició. La causa de les infeccions, m’expliquen, és el total descontrol de les creixents poblacions d’animals salvatges de l’alta muntanya, com ara els cérvols i els cabirols. Són aquests animals els que infecten l’aigua i encomanen les malalties als ramats i la Generalitat, a diferència d’altres administracions espanyoles i europees, s’inhibeix totalment del seu control (són soviètics controlant els ramaders legals i neo-cons controlant els ramats salvatges).

Els ramaders catalans se la juguen amb la reforma de la PAC. En els darrers anys han caigut els preus i han pujat els costos de producció, per la qual cosa les subvencions europees han guanyat molt de pes en la seva renda (els xais valen avui tant... com fa 25 anys!!). La Generalitat encara no els ha abonat les subvencions europees del 2009 i els sotmet a una abusiva paperassa i a una regulació excessiva: fins i tot per canviar un ramat d’un camp a l’altre s’ha de baixar a la capital comarcal per a presentar un paper!! No valen GPS ni fotos enviades per mòbils en ple segle XXI. Com al Berguedà fa uns mesos, els ramaders ribagorçans tenen la sensació de que fan nosa a la muntanya als verds-ecologistes-de-ciutat que ens governen, molts dels quals segurament mai no resistirien un any seguit treballant i vivint a pagès.

Els ramaders ribagorçans demanen també una regulació específica, en les futures legislacions europees i catalanes, per a les vaques i els vedells de carn, ja que fins ara només es té en compte la vaca de llet. Aquesta, per exemple, té una vida útil molt més curta que la vaca de carn i això afecta al valor dels animals a partir d’una certa edat. D’això jo no en tenia ni idea, per això cal anar a veure i a parlar amb els ramaders “in situ”.

Les línies de defensa del sector en la futura reforma de la PAC passen per lligar l’activitat de la ramaderia extensiva (i això val tant per al sector vacum com per al sector oví) amb el manteniment del medi ambient: “Sabeu per què el Pirineu català no crema com els boscos de Grècia?”, acostumo a preguntar als diputats nòrdics del meu grup. “Per què els xais i els vedells quan pasturen lliurement netegen el sotabosc”. El Pirineu és avui la primera gran frontera boscosa que pot aturar la desertització d’Europa i cal reforçar i arrelar la població que realitza, en alta muntanya i per tant amb uns costos de producció molt més alts, aquesta activitat agrària i ramadera tan vital per al medi ambient. Aquest argument l’hem de fer servir més i millor, ja que els eurodiputats nòrdics hi són molt sensibles.

Dic als ramaders que és intenció meva de seguir aquest debat, i de fet ja tinc una persona al despatx de Brussel·les que es dedica només a aquest tema. L’Albert Farré (albert.farremarzo@europarl.europa.eu), jove català de Sabadell que ha acabat fa poc els seus estudis en una universitat belga, segueix des del gener totes les reunions, les conferències i els documents de la comissió d’Agricultura, així com també ja està en contacte fluid amb sindicats i patronals agràries i ramaderes de Catalunya (si algú vol el document de George Lyon sobre la futura reforma de la PAC li enviarem).

La reforma de la PAC serà un dels temes estrella d’aquesta legislatura al Parlament Europeu i la nostra voluntat és ser tan actius i eficaços com puguem en la defensa dels interessos catalans. Afortunadament, hi ha alguns catalans que treballen a les institucions comunitàries en temes agraris des de fa molts anys, amb els quals anem a sopar sovint i m’avancen i em comenten informació. Com mai abans, Catalunya se la juga en la futura reforma de la PAC. I l’alt Pirineu encara més.

De Fraga a la Ribagorça: incongruències SOEcialistes

2010-04-02T09:20:00.000-06:00

El PSOE Ó PP-PSOE ens té continuament acostumats a incoherències o incompliments de promeses o de lleis aprobades per ells mateixos. De poc serveix tenir una Llei de Memòria Històrica aprovada pel Parlament espanyol a l'octubre de 2007 a instàncies del Govern SOEcialista, si posteriorment el PSOE d'Aragó s'ajunta amb el PP i el PAR rebutjant identificar les víctimes de la Guerra Civil. De poc serveix la legislació espanyola de 2007 o la identificació de 519 foses comunes a l'Aragó si posteriorment la major part de les actuacions aragoneses són de cara a la façana i es centren a Saragossa, a la recerca i difusió dels estudis i projectes de la DGA i del Monegres. No serveix de res tot això si no es ténen en compte la pervivència de símbols franquistes que encara existeixen a ciutats com Barbastre o Fraga, i el PSOE no fa res, o quasi res, tot i que en aquestes ciutats porten governant unes quantes legislatures. Aquestes reflexions sorgeixen quant hom veu com el PSOE de l'Aragó s'ajunta amb el PP i el PAR per fer marxa enrera o donar un pas endavant per al projecte "Amarga Memória" i que contrasta amb el PSOE de Fraga que ara que es troben a l'oposició, juntament amb Convergència Democràtica de la Franja i d'altres entitats socials i culturals fragatines, demanen al govern local del PP que retiri el monument al vençuts en la Guerra Civil. El PSOE ha tingut una llarga, llarguísima etapa de govern municipal, de 1979 a 2007 primer amb Francisco Beltran i més tard amb Vicente Juan i durant aquest període ningú de la federació local SOEcialista va dir res contra els símbols de la disctadura franquista. És més, el projecte de remodelació de la plaça aplicat pel PP ja el va aprobar en el seu dia el PSOE fragatí, per això sorprèn molt que ara que hi ha l'oposició associativa fragativa el PSOE, que mai ha fet cap acte en aquest sentit, ara que no té poder, es tiri de cap a peus en contra. Benvinguts siguin, però aquests gestos no sols s'han de fer quant hom està a l'oposició,també quant es governa i especialment a les Corts d'Aragó.

Aquest comportament no és únic en el PSOE de Fraga, es fa extensiu al PSOE franjolí i aragonès on la Llei de la Memòria Històrica i la recerca en temes de guerra civil encara és una realitat a quasi tota la Franja. I és que quan hom està al poder fa una cosa i quant està a l`oposició un altra. I si no fixem-nos en actuacions més properes per a veure el comportament del PSOE: una és la Llei de Llengües que el PSOE ha aprovat amb el ordeno i mando de Marcelino Iglesias. Aquesta LLei és molt polèmica sobretot per a la dreta que anteriorment no qüestionaven científicament la dialectologia franjolina i actualment si; el soci de govern del PSOE, el PAR, que durant tres legislatures ha signat acords de govern amb el PSOE en pro d'aquesta Llei ara se´n desdiu i juntament amb el PP que han agafat els mateixos arguments que la FACAO i la PNHC són els que trepitjen bona part del territori aragonès, que no franjolí per a dir que "no hablamos catalán". Quin gran descobriment que a Osca o Jaca, o a Campo no ho parlen, felicitats per la descoberta científica. La CHA, gran defensora de la cooficialitat a l'Estatut de 2007 ara fa campanya per a informar alguns grups de la CHA propers a FACAO i justificar el vot d'una Llei SOEcialista que ha millorat sustancialment amb les al·legacions de la CHA, però que queda ben lluny de la cooficialitat. IU, que va dónar suport a l'Estatut, ara sense la cooficialitat necesària, fa marxa enrere i vota en contra per que la Llei és molt descafeinada i no aposta per la cooficialització, impensable si no hi figura a l'Estatut d'Autonomia que els mateixos van defensar.

A la Ribagorça, féu SOEcialista, amb molts alcaldes promotors de la primera Declaració de Mequinensa (1984), actualment és l'única comarca de la Franja en que els noms oficials són únicament en castellà excusant-se que no hi havia llei. A gener de 2010 ja hi ha Llei de Llengües i els noms encara continuen igual: tindrem que seguir una legislatura més dient Benabarre, Arén, Puente de Montañana, Estopiñán del Castillo o Montanuy?Tindrem que seguir veient com el PSOE juga amb la llengua, utilitzant sols el títol de determinats actes en català per atreure més turisme català i la resta del text ho fant tot en castellà per a poder ser més universals?. Ja veurem com acaba tot, però amb Llei o sense, molt em temo que hi haurà que esperar com a poc un any més o un altra legislatura.

Un altre exemple similar als comentats és el de l'Autopista Elèctrica Aragó-Cazaril dels anys 90 i els diferents ramals. Amb Aznar al Govern d'Espanya el SOE local es va mobilitzar a la Ribagorça:ajuntaments, mancomunitats, diputacions anàven amb la Plataforma contra l'Autopista Elèctrica, el PSOE seguia els interessos de la gent del territori. Al 2009, amb la nova Plataforma i ZP al poder, el PSOE va abandonar la Plataforma i ha constituït un front institucional per a negociar directament amb REESA. Més d'un any desprès la manca de transparència dels acords aconseguits, així com dels projectes de la Montsó-Isona i de la Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, són inadmissibles per un partit que governa seguint els principis més elementals del despotisme il·lustrat, amb poca il·lustració i molt maquiavel·lisme.I suposo, que si al 2012, puja Rajoy, llavors els SOEcialistes ribagorçans s'apuntarien a la Plataforma de nou, depenent de qui mana a Madrid o a Saragossa i no tenint en compte les veritables necessitats dels ciutadans més propers en els ajuntaments que ells governen.
Passarà 2010 i vindrà 2011, i les incoherències d'aquell partit que ens governa, tant als ajuntaments com a les Corts seguiran any rera any, legislatura rera legislatura. Amb tots aquests antecedents, quines actuacions realitzarà el PSOE d'aqui a la campanya electoral de 2011?Quin programa electoral proposarà?. Hi haurà més FETS, o sols ens quedarem amb les PARAULES. la resposta la tindrem abans d'un any.

Reclaman al Consistorio de Fraga la retirada de símbolos franquistas

2010-03-11T08:01:00.000-07:00

Monumento a los Mártires de la Guerra Civil. J.C.

Varias organizaciones remiten la propuesta al alcalde y los grupos
Jaume CASAS09/03/2010

FRAGA.-

Varias organizaciones políticas, sindicatos y asociaciones han presentado al Ayuntamiento de Fraga una iniciativa para que se cumpla lo establecido en la Ley de Memoria Histórica,

retirando la simbología franquista que pueda quedar en la ciudad de Fraga. Los firmantes de esta iniciativa son PSOE, CNT, Convergència Democràtica de la Franja, Amical de Mauthausen, Institut d"Estudis del Baix Cinca, Centro de Estudios Libertarios José Alberola, Plataforma Stop Gran Scala, Ecologistas en Acción y Casal Jaume I. De este modo, estos colectivos se suman a la petición presentada por el sindicato CNT el pasado mes de septiembre, solicitando la retirada del Monumento a Los Mártires de la Guerra Civil de la Plaza San Pedro.
En este mismo sentido, y de acuerdo a esta misma Ley, se amplía la exigencia inicial y se pide también "la revisión y la modificación de todo tipo de vestigios que aún son vigentes en nuestra ciudad (toponimia urbana, símbolos) y que mantienen nombres de personajes o hacen referencia directa o indirecta a acontecimientos ligados a la sublevación militar y la dictadura franquista, exaltando este periodo histórico". Patricio Barquín, secretario general de CNT en Fraga, ha señalado que "todavía no hemos recibido ninguna respuesta a la primera petición, y tras recabar el apoyo de otras asociaciones y colectivos, hemos decidido plantear otra petición, más amplía, para que el Ayuntamiento haga lo que tiene que hacer: cumplir la ley".
Además del Monumento a los Mártires de la Plaza de San Pedro, "que sigue ahí, pese a las obras que se han hecho en la plaza", estos colectivos entienden que "quedan otros símbolos de índole franquista, que el Ayuntamiento conoce o debería conocer. No hace falta que le detallemos que símbolos son", ha señalado Patricio Barquín.
La iniciativa se ha remitido al alcalde de Fraga, José Luis Moret, y al concejal de urbanismo, Joaquín Vera, así como a los tres grupos políticos con representación en el Ayuntamiento de Fraga.
Uno de ellos es el Partido Socialista, que secunda la iniciativa y que podría plantearla como moción en alguno de los plenos municipales. Una posibilidad que no contempla Barquín: "No creo que sea necesario. Esperamos que el Ayuntamiento cumpla con la legalidad y, si no es así, nos dirigiremos al Gobierno de Aragón para que la haga cumplir".

DE: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=618616

RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA PELS DOS PROJECTES DE REESA A LA RIBAGORÇA I EL PALLARS

2010-01-26T04:40:00.000-07:00

DE:

http://autopistaelectricano.blogspot.com/2010/01/ramon-tremosa-pregunta-la-comision.html

Tal com ens comuniquen els nostres companys de Convergència Democràtica de la Franja, l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha preguntat a la Comissió Europea, a instàncies de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), sobre les directrius mediambientals i de salut en relació als projectes de l'Autopista Elèctrica Montsó- Isona i l'augment de la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, línia existent entre la Ribagorça i el Pallars Jussà.La pregunta es va presentar el passat dimarts, 12 de gener, prèviament a les mobilitzacions socials i associatives que es van organitzar a Areny de Noguera (Ribagorça), el passat 17 de gener, en contra d’aquests projectes.No serà fins a començaments de febrer que la Comissió Europea respongui els requeriments de l'eurodiputat.

Adjuntem la pregunta presentada per Ramon Tremosa:

El 19 de octubre de 2005, el Tribunal Supremo español notificaba una sentencia “firme y contra la que no cabe recurso” anulando la Resolución de la Dirección General de la Energía, de 20 de mayo de 1999 por la que se autorizaba a Red Eléctrica de España S.A. el establecimiento de la línea eléctrica aérea de 400 kilovoltios denominada "Unión de la línea Aragón-Frontera Francesa con la línea Sentmenat-Sallente". De esta línea, heredera de la desechada Aragón-Carzaril, REESA ya construyó una serie de torres eléctricas siguiendo el trazado proyectado y, a posteriori, recibió unas subvenciones para derruir toda la infraestructura levantada a tal efecto, que a fecha de hoy todavía siguen en pie, estando actualmente colonizadas por nidos de cigüeñas. Desde octubre de 2008 se pretenden aprovechar las mismas torres para la construcción de la denominada Monzón-Isona, siguiendo un trazado casi calcado al de la línea ya desechada Graus-Isona-Sallente. A unos 15 kilómetros más al norte del trazado de la Monzón-Isona, se encuentra la línea de alta tensión Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.En junio de 2009, Red Eléctrica presenta una memoria técnica para ampliar la capacidad de transporte de una línea de alta tensión entre Foradada del Toscar y La Pobla de Segur sobre una línea que pasa por diferentes espacios naturales de especial protección en una zona pirenaica con una gran fragilidad medioambiental y demográfica; y que incumple la legislación europea en diferentes tramos respecto a alturas, cableado y torres. Dicha memoria técnica hace referencia a la repotenciación de la línea eléctrica, incluyendo actuaciones como la elevación de algunos conductores (incrementando la altura de las torres eléctricas para cumplir la normativa vigente), el incremento de la capacidad de transporte (de 306 MVA a 400 MVA) y el consiguiente incremento de temperatura en el tendido (de 50ºC a 85ºC).Otro de los aspectos que suscita cierta controversia y gran preocupación es la valoración del impacto medioambiental. Desde diferentes colectivos sociales y partidos políticos se considera que un incremento de la temperatura del tendido y el incremento en la altura de dicha instalación eléctrica debería implicar directamente una nueva valoración de impacto medioambiental de dichas modificaciones. Dicha nueva valoración sería la base argumental que permitiera autorizar o no medioambientalmente las actuaciones que nos ocupan.A la luz de lo dicho anteriormente, ¿no cree la Comisión que esta línea, que pasa muy cerca o por encima de pequeños núcleos habitados y de viviendas, en una zona con gran densidad de especies protegidas como el quebrantahuesos y el buitre, infringe las Directivas europeas medioambientales y de salud pública?

La manifestació d' Areny de Noguera als mitjasn de comunicació

2010-01-22T05:39:00.000-07:00

Ahir dilluns alguns blogs dels nostres companys (CERIb i Sapeira) avançaven ja una revisió de les diferents notícies aparegudes en la premsa escrita i altres mitjans de comunicació sobre la manifestació de la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica del passat diumenge 17 en Areny. Per part nostra, però, hem preferit esperar fins avui per poder fer una revisió crítica de la repercussió de la notícia a la premsa, revisió que ha resultat molt il·lustrativa i que us oferim a continuació juntament amb algunes fotografies més de l'acte que ens van enviant els nostres companys i que recollim dels seus respectius espais en facebook.Passant ja a la citada revisió crítica, ens ha sorprès primer de tot que el tractament en els mitjans de comunicació de la notícia dels actes celebrats a Areny ha resultat molt desigual, existint, per desgràcia, alguns casos en que s'ha tractat de manera molt evident de minimitzar aquest tractament (com si es desitgés que l'acte passés desapercebut) o fins i tot d'ocultar descaradament les principals raons que van dur a la Plataforma a convocar la protesta, aquestes són, la denúncia dels plans de REESA d'augmentar la capacitat de transport de la línia de Foradada del Toscar a Pobla de Segur sense cap estudi d'impacte ambiental i la denúncia de la desinformació als veïns afectats per aquest projecte, fet aquest gravísim en la mesura que en hi estan implicades no només l'empresa monopolizadora del transport elèctric sinó les administracions públiques i, singularment, els ajuntaments pels quals la línia discorre.En fi, per allò de començar per les "bones notícies", destacarem en primer lloc l'edició d'ahir dilluns del Heraldo de Huesca, que en la seva pàgina 9, donava una àmplia cobertura a l'acte, amb un text a quatre columnes que reflectia molt bé l'esdevingut a Areny, els motius que van dur a la convocatòria de l'acte i les exigències i opinions de la Plataforma; tot i això, el mateix mitjà, en la seva edició per a tot l'Aragó, reduïa el tractament a una petita columna, que, això sí, almenys, recollia també de manera fidel els fets i motius de la protesta del passat diumenge.De la mateixa manera, com podeu veure en el vídeo, TV3 va donar una àmplia cobertura a la notícia en el seu informatiu TN Comarques Lleida. I, igualment, pel que ens han transmès els nostres companys del Cinca Medio, la notícia va merèixer un molt bon tractament per part de la SER de Montsó, així com, també, per part de Radio Huesca, que recollia les opinions d'un dels nostres portaveus i un dels afectats pels projectes de REESA, present en l'acció d'Areny.Per contra, en altres mitjans aragonesos el tractament de la notícia va experimentar al llarg del dia una estranya "evolució". Així, Aragón Radio va obrir el seu noticiari de les 11 del matí amb la notícia de la manifestació d'Areny en portada, incloent un tall d'uns 15'' d'entrevista (realitzada telefònicament) a un dels nostres portaveus. Tot i això, posteriorment, el que semblava un tractament molt bo i bastant destacat, es va convertir "per art de magia" en una breu nota informativa (així apareix en la seva web) amb un titular increïble, que posa en primer pla la notícia de la suspensió dels actes lúdics a causa de la defunció el dissabte d'un nen a Berganuy. Per cert, al nostre portaveu se li va indicar després de la citada entrevista que més endavant contactarien amb ell de nou per recollir també declaracions dels afectats pels projectes de REESA i, tal com ens ha confirmat, encara està esperant la trucada promesa. Ens agradaria saber les raons d'aquesta transformació en el tractament informatiu i també d'on o de qui va partir l'ordre per a limitar al mínim possible el seu impacte.Una evolució semblant (o seria millor dir "involució"?) va afectar igualment a Aragón Televisión que, després de fer un molt bon seguiment de la manifestació amb una notícia de 1' 30'' en els seus informatius del diumenge (incloent imatges del mural i la taula informativa i una entrevista de 20''), ha reduït posteriorment la notícia en la seva web a la infame noteta d'Aragón Radio, a la qual abans ens referíem, i en la qual, en definitiva, sembla haver-se volgut aprofitar i destacar, d'una manera absolutament sagnant i escandalosament sensacionalista, la notícia que a tots ens va gelar la sang el dissabte 16. Sigui com sigui, aquesta involució del tractament informatiu resulta molt eloqüent (a algú de molt amunt se li degué d'ennuegar la notícia per a un canvi tan radical en només 24 hores) i, per descomptat, no sembla atribuïble als periodistes que van demostrar la seva professionalitat en cobrir la notícia. Tant de bo algun d'ells pogués portar endavant amb total independència la seva labor informativa; descobriria una història realment sucosa, que posa en evidència els mecanismes dels poderosos a l'hora d'ocultar la informació que no els interessa.Per la seva banda El Periódico de Aragón, va recollir correctament els motius pels quals es va portar a terme l'acció d'Areny, però, novament, donant un protagonisme a la notícia que va tenyir de dol la jornada que, francament, no ens sembla adequat.Tot i això, la palma referent a la desinformació ens la van oferir el diari Segre, que va ocultar tot el relatiu al projecte d'augment de la capacitat de transport de la línia de Foradada del Toscar a la Pobla de Segur o, per fi, mitjans com La Mañana o el Diario del Alto Aragón, que van optar per donar-li un tractament tan minso que resultava difícil trobar la notícia en les seves pàgines.En definitiva, un panorama que mostra, com ja assenyalàvem, el bon fer de molts periodistes al mateix temps que demostra l'interès dels poderosos per ocultar una informació que, com sabeu (ja portem temps denunciant-ho en aquest blog) ja es va intentar ocultar des de les administracions locals i REESA en el moment de presentar els projectes que posen en dubte el futur dels nostres pobles i les nostres gents.Ens quedem doncs amb aquestes gents que diumenge passat van demostrar amb la seva lluita a peu de carrer que segueixen vives i que no estan disposades a rendir-se davant els afanys especulatius d'una empresa per a la qual, segons sembla, són només un incòmode entrebanc en els seus lucratius plans

Gran èxit de la Manifestacció d’Areny de Noguera: més de dues-centes persones en contra de l’Autopista Elèctrica.

2010-01-22T05:29:00.000-07:00

http://autopistaelectricano.blogspot.com/2010/01/gran-exito-de-la-mani-fiesta-accion-de.html

Quan encara no han finalitzat els actes programats avui diumenge a Areny per la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica (per a aquesta tarda estava programada una actuació teatral), us avancem una crònica de l'esdevingut al llarg del matí amb la satisfacció que suposa comprovar que la convocatòria ha resultat un complet èxit tant pel que fa l'afluència de públic com pel perfecte compliment dels objectius que es perseguien, especialment, la informació al públic assistent i als nombrosos conductors que, atenent a les nostres peticions, s'han detingut amablement per a informar-se del nostre conflicte.

En efecte, una mica més de dues-centes persones responien aquest matí a la nostra convocatòria de manifestació contra els projectes de Red Eléctrica de España d'augmentar la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar-Pobla de Segur i d'establir una Autopista Elèctrica de 400.000 V. entre Peñalba, Montsó i Isona.En un ambient no tan festiu com s'havia programat (a causa de la trista notícia de la defunció ahir d'un nen de la veïna localitat de Berganui, que ha tenyit de dol el municipi d'Areny i que ha aconsellat suprimir l'acompanyament musical previst) els actes s'han desenvolupat tal com s'esperava amb la confecció d'un mural, pintat col·lectivament, l'instal·lació d'uns panells informatius, que han despertat l'interès dels assistents (que han pogut també signar contra els projectes de REESA i adquirir les samarretes de la Plataforma elaborades per a l'acte) i el repartiment dels díptics, que havíem elaborat per al dia d'avui, entre els assistents i els conductors que circulaven per la N-230.Al final del matí, prop de les 14 hores, i després de guardar un minut de silenci en senyal de respecte i en memòria del nen mort ahir a Berganui, han estat llegits pels nostres portaveus el nostre manifest fundacional i un comunicat de la Plataforma (inclòs en el díptic al que anem referint-nos), després d'això, com a tancament de la jornada matinal, s'ha tallat durant uns minuts, en senyal de protesta i al crit de "Més informació, menys alta tensió", la N-230, finalitzant aquest acte de manera pacífica davant la presència intimidatòria de la Guàrdia Civil.

Quan abandonàvem Areny, amb l'intenció d'elaborar la present crònica, els assistents gaudien ja de la paella elaborada durant el matí pels nostres companys. Des d'aquí les nostres felicitacions per els membres de les comissions encarregades de l'organització dels actes i, per descomptat, per a tots els que han decidit donar suport amb la seva presència a aquest acte de protesta, inclosos els conductors que han detingut els seus vehicles per a informar-se i que han mostrat en general una actitud de suport i comprensió cap a la nostra lluita en defensa de la nostra terra, la nostra salut i el futur dels nostres pobles.

Un niño muere en Berganuy al caerle una piedra mientras jugaba

2010-01-18T02:51:00.000-07:00

El cadáver del menor fue trasladado a Graus donde se le practicará hoy la autopsia

Elena FORTUÑO

GRAUS.- Un menor de 2 años falleció ayer a causa de un traumatismo craneoencefálico producido por una piedra, mientras jugaba en el núcleo de Berganuy, en el municipio de Arén. Aunque rápidamente se movilizaron los servicios de emergencias y el helicóptero de Tremp, no pudo hacerse nada para salvar su vida.
El dramático suceso se produjo mientras el menor jugaba con su hermano en una finca del núcleo de Berganuy, en Arén.
Al parecer, los niños trepaban por un bancal cuando una piedra de grandes dimensiones se desprendió y golpeó al pequeño en la cabeza.
Los servicios de emergencias recibieron el aviso alrededor de las 13,30 horas y rápidamente se trasladaron hasta la zona los servicios médicos de Arén y Pont de Suert, mientras el helicóptero de Tremp se movilizaba también para realizar el traslado del menor, entonces todavía con vida.
Pese a los esfuerzos por reanimarlo, el menor de 2 años falleció antes de que pudiera ser trasladado a un centro hospitalario. Hasta el lugar se trasladaron agentes de la Policía Judicial y de la Guardia Civil que ordenaron el traslado del cadáver del menor hasta Graus, donde hoy le será practicada la autopsia.
Aunque su familia es oriunda de Arén, el menor residía en Barcelona con sus padres, si bien solían pasar las vacaciones y algunos fines de semana en su casa de Berganuy, en cuyos alrededores ha tenido lugar este trágico suceso.

De: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=610070

Arén.
Muere un niño en el núcleo de Berganuy al golpearle una roca
La piedra se desprendió y le cayó encima mientras buscaba setas.
18/01/2010 EL PERIÓDICO

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=553088

Un niño de dos años, vecino de Barcelona, falleció en la tarde del sábado como consecuencia de las lesiones que le produjo el golpe de una piedra que le cayó encima en un monte en el núcleo de Berganuy, en el término municipal de Arén. Según fuentes de la Subdelegación de Gobierno en Huesca, el pequeño A. G. M., que no llegaba a los tres años, se encontraba recogiendo setas con su madre cuando una roca mal asentada se desprendió y le golpeó en el pecho y en la cabeza.
Los padres avisaron dieron de inmediato la voz de alarma. hasta el lugar de los hechos se desplazaron una UVI móvil y un helicóptero de SOS Cataluña, además de efectivos de los mossos. Los servicios sanitarios de Pont de Suert intentaron reanimar al niño sin éxito y, después de varios intentos, certificaron su muerte. Poco antes de las cinco de la tarde se procedió al levantamiento del cadáver, que fue trasladado al tanatorio de Graus. El pequeño no era vecino del municipio altoaragonés, fronterizo con Lérida, sino de Barcelona, informaron las mismas fuentes.

--------------------------

La víctima, residente en Barcelona, estaba jugando con su hermano cuando se subió a una ladera y la piedra se desprendió.
SUCESOS
Muere un niño de 2 años al caerle una roca encima en un núcleo de Arén

R. D. N. Huesca

http://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca/muere_nino_anos_caerle_una_roca_encima_nucleo_aren.html
La tragedia sacudió ayer un pequeño pueblo de la comarca de la Ribagorza, Berganuy, perteneciente al municipio de Arén. Y es que un niño de poco más de dos años falleció a consecuencia de las lesiones que le produjo una roca que se desprendió de una ladera y que le cayó encima. Aunque los sanitarios trataron de reanimarle durante más de una hora, lamentablemente no pudieron hacer nada por salvarle la vida.

Los hechos ocurrieron alrededor de las 12.00 en el pequeño pueblo de Berganuy, situado a unos siete kilómetros de Arén, según explicaron fuentes del Ayuntamiento, que lamentaron profundamente la muerte del niño, que ha teñido de luto este municipio ribagorzano.

Su hermano, ileso
Al parecer, la víctima estaba jugando con su hermano de cuatro años en el monte, cerca de una masía familiar, cuando se subió a una ladera y una roca se desprendió, impactándole en la cabeza. El hermano mayor, por su parte, resultó ileso.

Los familiares de los dos niños avisaron rápidamente a los servicios de emergencia. Al lugar se desplazó el helicóptero medicalizado con base en la localidad de Tremp (Lérida), dos ambulancias asistidas y el médico de guardia de Arén. El personal sanitario trató de auxiliar al pequeño pero finalmente tan solo pudieron certificar su trágico fallecimiento.

La madre de los niños es natural de Berganuy y se encontraba ayer en Barcelona. Los niños estaban pasando el fin de semana con su padre en una masía donde residen algunos familiares ubicada a un kilómetro aproximadamente de este pequeño pueblo ribagorzano donde apenas residen vecinos, especialmente en invierno. De hecho, para acceder a él desde la N-230 hay que atravesar una pista agropecuaria.

El cuerpo sin vida del niño fue trasladado al tanatorio de la localidad de Graus para practicarle la autopsia hoy. Tan pronto como puedan, los familiares llevarán al pequeño a Barcelona, donde será enterrado.

Como muestra de solidaridad, la Plataforma contra la Autopista Eléctrica entre Peñalba, Monzón e Isona ha suspendido los actos lúdicos previstos para hoy en la protesta que van a llevar a cabo en Arén, aunque mantienen la concentración.

------------------------------------------------------

http://www.radiohuesca.com/Noticia.aspx?codigo=406390

Sucesos
Fallece un niño de 2 años en Arén al caerle una piedra mientras jugaba
Un niño de 2 años fallecía este sábado en Berganuy, término municipal de Arén, a causa de un traumatismo craneoencefálico producido tras caerle una piedra mientras jugaba con su hermano. Tras el suceso, los servicios de emergencias intentaron salvar su vida, aunque no se pudo hacer nada debido a las heridas que presentaba.
Al parecer, los dos niños se encontraban trepando por un bancal cuando una piedra de grandes dimensiones se desprendió y golpeó al pequeño en la cabeza. Una vez avisados los servicios de emergencias de Arén y Pont de Suert se acercaron hasta la zona. Paralelamente, el helicóptero de Tremp se movilizaba para trasladar al menor, aun con vida en esos momentos.
Pese a los esfuerzos por reanimarlo, el menor fallecía antes de ser trasladado a un centro hospitalario.
Hasta el lugar se trasladaron agentes de la Policía Judicial y de la Guardia Civil que ordenaron el traslado del cadáver del menor hasta Graus, donde este domingo se le practicaba la autopsia.

DESINFORMACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.EDITORIAL DE TEMPS DE FRANJA

2010-01-15T06:49:00.000-07:00

Nº91, desembre 2009

XERRADA INFORMATIVA A ARENY SOBRE L'AUTOPISTA ELÈCTRICA

2010-01-15T06:41:00.000-07:00

Nº 91, desembre 2009

Los contrarios a la autopista eléctrica de Areny se movilizan

2010-01-10T16:53:00.000-07:00

La Mañana, 10 de gener de 2010

De: http://www.sapeira.blogspot.com/

CARTELL I MAPA: ACCIÓ(n) AUTOPISTA ELECTRICA-MAT A ARÉN-ARENY DE NOGUERA.

2010-01-10T16:48:00.001-07:00

Mapa de l'acte: www.sapeira.blogspot.com

La Plataforma antiMAT iniciará acciones contra la Monzón-Isona

2010-01-10T16:30:00.000-07:00

De: http://saperira.blogspot.com

La Mañana, 14 de desembre de 2009

ACCIÓ AUTOPISTA ELÈCTRICA-MAT A ARENY DE NOGUERA: 17 DE GENER DE 2010

2009-12-28T03:00:00.000-07:00

LLOC: Campament d'Areny (N-230)
DIA: 17 de gener de 2010
PROGRAMA

11.00 PINTADA D'UN MURAL COL·LECTIU / XOCOLATADA AL FOC
12.00 XOCOLATADA I MUSICA EN DIRECTE PER A ESCALFAR L'AMBIENT / TEATRE PER A NENS I NENES
13.30 LECTURA D'UN COMUNICAT EN CONTRA DE L'AUGMENT DE LA CAPACITAT DE TRANSPORT DE LA LÍNIA FORADADA DEL TOSCAR-POBLA DE SEGUR
14.00 PAELLA
HI HAURÀ TAULA INFORMATIVA I CAPGROSSOS COL·LOCATS PER A INFORMAR I ATREURE A LA GENT

Per a més informació:

http://autopistaelectricano.blogspot.com/

http://laterretaelectrica.blogspot.com/

http://www.cerib.blogspot.com/

ELS NOUS FILÒLEGS DE SARAGOSSA

2009-12-27T02:59:00.000-07:00

Saragossa ja compta amb dos nous filòlegs, Doctors en pseudo-Filologia Aragonesa per les Corts d'Aragó, olvidant-se de la Universitat de Saragossa. Els Drs. Miguel Navarro (PP) i María Herrero (PAR) van mostrar els seus coneixements lingüístics el passat dia 17 de desembre, i desprès d'aportar una nombrosa i variada recerca bibliogràfica i documental, ara seràn nomenats membres vitalicis de l'Academia de la FACAO.

Quins polítics!!!!!!!!!!!, sempre barrejant política i cultura, que queda molt bé.

Nombre y grupo parlamentario
Sr. D. Miguel Navarro Félez
Grupo Parlamentario Popular de las Cortes de Aragón (GPPCA)
Biografía
Nacido el 28 de diciembre de 1958 en Alcañiz (Teruel). Está casado y tiene dos hijos. Ingeniero técnico industrial, es profesor del Instituto de Enseñanza Secundaria Bajo Aragón.
Concejal del Ayuntamiento de Alcañiz durante veinte años, ha sido diputado provincial de Teruel por el PP durante siete. Ha sido diputado a Cortes de Aragón en la VI legislatura.
Cargos desempeñados
Diputado del Grupo Parlamentario Popular de las Cortes de Aragón por Teruel
Desde 21.06.2007
Miembro suplente de la Diputación Permanente
Presidente de la Comisión de Economía y Presupuestos
Miembro suplente de la Comisión de Obras Públicas, Urbanismo y Transporte
Miembro titular de la Comisión de Industria, Comercio y Turismo
Miembro suplente de la Comisión de Sanidad
Miembro titular de la Comisión de Educación, Cultura y Deporte
Miembro suplente de la Comisión de Medio Ambiente
Miembro titular de la Comisión de Ciencia, Tecnología y Universidad
Miembro suplente de la Comisión de Reglamento y Estatuto de los Diputados
Volver a Diputados

Nombre y grupo parlamentario
Sra. Dña. María Herrero Herrero
Grupo Parlamentario del Partido Aragonés (GPPAR)
Biografía
Nacida el 17 de noviembre de 1976 en Calanda (Teruel). Diplomada en Educación Infantil y licenciada en Psicopedagogía, obtuvo el Diploma de estudios avanzados en psicología escolar y del desarrollo.
Ha trabajado como orientadora académico-profesional y ha sido directora-gerente del Instituto Aragonés de la Juventud, del Gobierno de Aragón. Vocal de la Comisión Ejecutiva del PAR desde 2003, es secretaria de organización del Comité Intercomarcal de dicho partido en Teruel desde 2004. Ha sido diputada a Cortes de Aragón en la VI legislatura.
Cargos desempeñados
Secretaria Primera de las Cortes de Aragón
Desde 21.06.2007
Diputada del Grupo Parlamentario del Partido Aragonés por Teruel
Desde 21.06.2007
Secretaria Primera de la Diputación Permanente
Miembro titular de la Comisión de Educación, Cultura y Deporte
Miembro titular de la Comisión de Asuntos Sociales